• Confessa entre llàgrimes haver passat "la pitjor setmana de la meva vida"

L'exdirectora del Cor Nacional es fon en una abraçada amb els seus nens, en arribar a l'hotel d'Encamp on va tenir lloc el primer assaig de la nova formació. Foto: ORIOL LLAURADÓ

L'exdirectora del Cor Nacional, Catherine Metayer, va viure ahir un emotiu bany de multituds en el retorn a l'escena pública després de deu dies desapareguda. Va ser a l'hotel Guillem d'Encamp, l'escenari del primer assaig de la nova formació integrada pels dissidents del Cor Nacional --els 35 cantors en ple-- i després del que ha sigut, segons confessió pròpia, "la pitjor setmana de la meva vida". Metayer va ser rebuda enmig d'una explosió d'aplaudiments per part de la setantena de persones que l'esperaven --cantors, excantors i pares, inclòs l'excap de Govern, Marc Forné-- i no va poder contenir el plor. Un cop recuperada, es va fondre en una multitudinària abraçada amb tots els seus nens, i la comitiva va desfilar fins a l'interior de l'hotel, on es va improvisar un escenari per al que havia de ser el primer assaig de la formació. Abans del primer cant, que va ser El Gran Carlemany, Metayer va pronunciar una brevíssima al.locució, que va haver d'interrompre en repetides ocasions per eixugar-se les llàgrimes.

Eren les primeres paraules en públic des que, ara fa vuit dies, el Consorci del Cor Nacional la va destituir fulminantment per unes suposades irregularitats relacionades amb el bolo del 4 de setembre, probablement el concert que ha tingut més repercussió en els vint anys d'història dels Petits Cantors. I Metayer va aprofitar l'ocasió per agrair el suport incondicional que ha rebut durant aquesta setmana de passió i fer acte de contrició: "Segurament no he fet totes les coses bé, però sí que les he fet de tot cor i per a tots vosaltres". Dit això, i recuperat l'aplom, Metayer va defensar-se dels dubtes sobre la seva feina al capdavant dels Petits Cantors: "Sembla que el Cor prendrà ara una altra direcció, amb nens i també nenes, i és una bona cosa... Sé que hi ha qui pensa d'altra manera, però tant a casa com a fora estaven contents amb la nostra feina, i jo no canviaré la meva manera de treballar".

PARES INDIGNATS No va dir res més. Immediatament, va repartir entre els cantors presents --una vintena llarga-- les partitures d'una Prière mariale i el nou cor va començar a caminar amb dues idees clares: que el dirigirà la mateixa Metayer, i que comptarà amb el suport dels cantors exiliats --tots els de l'antic cor-- que l'han seguit en aquesta nova aventura. El finançament --recordem que els Petits Cantors funcionaven amb un pressupost de 200.000 euros, a càrrec del Govern i del comú d'Encamp-- sortirà de les aportacions privades --el de Carles Ensenyat, present ahir a Encamp, és l'únic nom que ha transcendit-- i dels mateixos pares dels cantors. Els assajos començaran de forma immediata, i el nom es decidirà quan s'aprovin els estatuts de l'associació que li donarà cobertura legal.

També per a la trentena de pares que van assistir al part del nou cor la d'ahir va ser una jornada emotiva. Michel Baylocq es declarava "sorprès i avergonyit" per la forma com des del Govern s'ha conduït el cas Metayer: "Potser si les coses s'haguessin fet d'una altra manera ens haurien trobat més receptius. ¡¿Que hauríem d'haver-nos quedat a escoltar les explicacions de la ministra Vela?! Veient com han anat les coses després, crec que no ens vam equivocar en aixecar-nos, marxar de la sala i deixar-la amb la paraula a la boca". En un sentit similar es manifestava Maria Pérez: "Si pretenien canviar l'orientació del Cor, primer ens havien d'explicar el projecte. Evidentment, les coses no s'han fet bé. El silenci és nefast, perquè genera suspicàcies i especulacions i perquè, amb nens al mig, és molt perillós".

Pérez es va mostrar disconforme amb les crítiques a Metayer contingudes en les auditories en mans del Consorci --"Els nens venien contents, hi dedicaven moltes hores i la gent que assistia als concerts en sortia satisfeta"-- i va resumir en una sentència demolidora --per a la gestió del Consorci-- que encarna no només el sentiment general dels pares sinó també el d'una bona part de la ciutadania: "La sensació que ens queda després de tot el que s'ha dit és que es van agafar a l'excusa del concert del 4 de setembre per fer fora Metayer de mala manera i sense indemnització. Podíem entendre --si ens ho haguessin explicat bé-- que se li volgués rescindir el contracte, però no que es recorri a la mentida i a la infàmia. Després de 20 anys al cor, mereixia un altre tracte". H [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.