• S'està lluitant per poder introduir medicaments més nous i complexos

El decret que es va presentar ahir a l'edifici del Govern i que introdueix al Principat noves medicacions per al tractament de les infeccions d'hepatitis C i del VIH podria causar l'aparició de certs recels entre altres col·lectius. Evidentment, no pel fet que s'hagi implantat aquest nou protocol i que aquest hagi anat dirigit vers aquestes dues infeccions en concret. Aquest avançament és una bona notícia. El que podria causar certa crispació –i no seria cap sorpresa– és el fet de no sentir-se aixoplugats per l'administració governamental.

La directora de l'àrea de recursos sanitaris del Govern, Cristina Pallarès, va afirmar ahir que des del ministeri de Salut i Benestar, després que tant la CASS com el SAAS hagin fet aquesta sol·licitud, «s'està estudiant l'opció de crear una comissió que analitzi el possible desenvolupament d'altres protocols que incloguin més medicaments de difícil accés».

No és cap secret que, en l'actualitat i per les seves inherents limitacions, Andorra no disposa d'un servei sanitari prou equipat o desenvolupat per atendre moltes malalties que, a més, afecten a un percentatge major de la població.

El cas del càncer n'és un exemple. Segons va estimar el president de l'Associació Andorrana Contra el Càncer, Josep Manel Saravia, només amb els casos que es coneixen des de l'associació, «es podria dir que el 40% de la població podria estar afectada». La CASS assumeix una gran part del cost de la malaltia (si la sol·licitud per patologia és favorable, reembossa el 100% de la quimioteràpia, per exemple). Per contra, tot i l'alt nombre de persones que estan afectades pel càncer a la societat, hi ha una mancança evident pel que fa a la cobertura de certs aspectes i molts altres que, per motius diversos, s'han deixat de cobrir.

En aquest sentit, Pallarès va afirmar ahir que s'està estudiant fer una ampliació dels tractaments oncològics. Així, no només es cobririen «des de l'hospital» sinó que s'estendria «a nivell nacional». L'objectiu de protocolitzar aquests tractaments seria proporcionar una major disponibilitat de medicaments i que aquests siguin «més nous, més complexes i més menys cars», va afirmar Pallarès.

El cap de medicina interna de l'hospital, Guillem de Ciles, va manifestar que «els protocols i l'eficiència són temes que s'han de generalitzar, sobretot pel que fa a aquells tractaments d'ús més restrictius».

Per a més informació consulti l'edició en paper.