• Les vora 150 lleis de la legislatura «són difícils d'assumir» i en alguns casos no s'estan complint
• La patronal demana que els impostos no es toquin en 10 anys i que es redueixi l'Administració

Armengol, Altimir i el vicepresident de la CEA, Miquel Pujal, ahir durant el balanç de la legislatura. Foto: TONY LARA

«Es podria haver fet menys i de més qualitat». Així de contundent es va mostrar ahir el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, a l'hora d'avaluar la tasca realitzada durant aquesta legislatura que tot just arriba a la seva fi. Malgrat no voler entrar en fer una avaluació més concreta (allò de posar nota, «no ens toca» a nosaltres, van exposar), sí que es van mostrar crítics en línies generals amb «l'excés legislatiu», amb «vora 150 lleis aprovades», tantes al parer de la CEA que algunes d'elles no assoleixen els límits de qualitat exigibles i d'altres no s'estan complint.

«En els últims anys hem viscut una carrera legislativa» encarada a l'homologació internacional. Un fet que la CEA entén però que ha suposat «un sobrecost important» per a l'empresariat, va explicar el secretari de la patronal, Àlex Armengol, posant com a exemple la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d'Autor i Drets Veïns. A més, tot el desplegament fiscal, a banda del que ja suposa econòmicament per sí mateix, també ha obligat les empreses a contractar assessors per adequar-se a la legislació.

Paral·lelament, aquest excés de lleis tractades durant el Govern de Toni Martí, i amb presses, ha comportat que algunes «s'han hagut de modificar sobre la marxa per coses que s'havien deixat, per estar mal redactades o per ser de difícil aplicació». I un cop aprovades, el seu compliment no sempre és fàcil. Per exemple, el Codi de seguretat i higiene en el treball «en alguns casos no s'està complint», va denunciar el president de la CEA, «fins i tot des de la pròpia administració».

Per tot plegat, Altimir va sentenciar la seva crítica manifestant que s'han de fer «lleis que després puguem complir, al final tindrem tantes lleis que un no s'atrevirà a sortir de casa». «A vegades legislem perquè ho fan els altres però en calen menys i de més qualitat per ser una societat més dinàmica», va afegir.

El que s'ha FET, EL QUE QUEDA PER FER / Però la CEA no només es va limitar ahir a avaluar la gestió en línies generals feta pel Govern taronja aquests darrers quatre anys, sinó que, i partint del document Andorra té futur presentat per la patronal fa gairebé tres anys, van repassar tot allò que ja llavors demanaven i que encara no s'ha fet. És a dir, van fer la carta als Reis per al proper Govern entrant.

En primer lloc, no s'ha complert amb la demanda de fer una llei de projectes estratègics, per definir quins són aquells indispensables pel país pensant en dotar-lo de més «atractiu i competitivitat». Armengol en va enumerar alguns com l'estació nacional d'autobusos, el vial de Sant Julià de Lòria o el parc tecnològic. En el cas de l'estació d'autobusos «és imprescindible per a aquest país». Fins i tot des de la CEA van voler remarcar que el que demanen al Govern no són diners, sinó terrenys. La pròpia associació de transportistes està disposada a finançar l'estació, mentre que en el cas de l'heliport «també hi ha una empresa interessada».

Un altre dels punts claus que demanaran al proper Govern serà l'impuls d'una llei d'estabilitat financera, pensant en els empresaris estrangers però també en els nacionals. Amb el desplegament fiscal ja estès, «cal un bloqueig temporal o una garantia que els barems impositius no es tocaran». Altimir va parlar d'un període mínim de 10 anys de no tocar impostos, «perquè ens deixin tranquils».

En tercer lloc, la CEA demana més actuació a l'administració pública pensant en l'estabilitat dels pressupostos públics. En d'altres paraules, reduir el capítol 1 de despesa de personal dels pressupostos, tant pel que fa al del Govern com el dels comuns. Cal, segons Altimir «un reordenament de l'administració pública perquè sigui sostenible», partint del que es necessita i comparant-ho amb el que es gasta actualmen. «Cal saber quanta gent necessitem si volem un model sostenible». A nivell de comuns, i al parer de la CEA, és innecessari tenir una administració general més set de parroquials tenint en compte que som un país «de 70.000 habitants i 4.000 empreses».

Aquesta reforma de l'administració (emmarcada en una de la Funció Pública), també ha d'anar acompanyada de més facilitats per als empresaris quan han de fer gestions públiques. «Tot el que puguem fer més ràpid i millor serà d'agrair», va sentenciar Alcobé.

CODI DE RELACIONS LABORALS / Però les peticions de la CEA no s'acaben aquí. També demanen una modificació del Codi de Relacions Laborals, un tema el qual «s'ha passat per sobre aquesta legislatura». Tal i com va definir Altimir, volen un Codi «modern» i que permeti «més agilitat per contractar». La patronal va reiterar ahir el seu suport al Servei d'Ocupació tot i que també va reclamar més facilitat per poder portar treballadors de fora quan es requereixen perfils tècnics. El president de la CEA va alertar que sovint, d'aquestes contractacions «en pot dependre la sostenibilitat de l'empresa» i de retruc el futur dels treballadors nacionals.

Derivat d'aquesta demanda, una altra de les peticions és la creació d'una llei patronal i sindical, que permeti tenir uns actius vàlids per reunir-se i negociar amb el Govern.

I ja per acabar, dues peticions més que de moment no han tingut èxit entre els polítics. En primer lloc, la reforma de la llei de la CASS. Però no estem parlant dels «pedaços» que s'han fet darrerament, sinó d'una reforma «global, del 100%, pensant en els propers 30 anys», ja que la llei actual i els canvis fets darrerament no garanteixen la sostenibilitat del sistema, van criticar.

Finalment, i tot i mostrar-se satisfets amb els passos fets en matèria d'obertura econòmica, Altimir va lamentar les «poques ajudes» als empresaris d'aquí per fer el pas invers, és a dir, marxar a l'estranger. És per aquest motiu que la CEA demana que es potenciïn més les ambaixades i el cos diplomàtic andorrà, tot inculcant també la figura dels agregats comercials, una figura que s'està fent servir amb èxit a Espanya i a Catalunya.

En aquest sentit, i perquè aquesta internacionalització sigui un èxit, és necessari no aturar la roda dels CDI recent firmats amb Espanya i també França, però posant la vista més enllà d'Europa. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.