Asier, amb texans, amb els seus companys a principi de temporada. Foto: TONY LARA

Asier Zengotitabengoa encara té contracte amb el MoraBanc Andorra fins a final de temporada, però Joan Peñarroya i el club han expressat obertament que no compten amb ell, i així li van comunicar a principi de temporada. De moment, no s'ha trobat una solució i el jugador basc segueix entrenant amb els seus companys, tot i que no ha estat convocat per a cap partit. Des del 24 de novembre, està recuperat de l'operació que es va fer per una lesió al genoll.

–Quin és el seu punt de vista sobre la situació amb el club?

–Jo sóc jugador de l'Andorra. De moment no he pogut gaudir de cap partit, però entreno i em dec al club. Segueixo entrenant, i res nou.

–Pensa que podrà tenir minuts?

–Bé, ho veig complicat, però és una cosa entre el club i jo. Ja s'ha vist que serà complicat però són coses privades entre el club i jo.

–Ha considerat marxar en algun moment?

– Això m'ho guardo per mi. Jo he intentat lluitar al màxim.

–Ha tingut possibilitats de marxar?

– Prefereixo guardar'm-ho per a mi... Sóc jugador de l'Andorra. Sempre hi ha rumors per aquí i per allà. Jo sempre he volgut intentar lluitar els meus minuts aquí.

–Com es veu en els entrenaments?

–Jo ajudo a l'equip en el que pugui. Si hi ha lesions, si hi ha molèsties,...Jo ajudo en el que puc, perquè per sobre de tot s'ha de ser professional.

–Creu que si hi ha alguna possibilitat de tenir minuts és a través de fer bons entrenaments?

–Sí, és clar. Però això aquí i a tot arreu. Des del meu punt de vista els jugadors s'han de guanyar els minuts en el dia a dia. Jo no seré diferent. Jo hauré de fer el màxim que pugui en els entrenaments.

–Li preocupa no jugar?

–Sí, és clar. Em preocupa no jugar com a qualsevol jugador. És una situació que ja veurem com es pot resoldre, però de moment és una cosa entre el club i jo. Jo segueixo entrenant amb la màxima il·lusió.

–Creu que li fan una mica de ‘mobing'?

–La veritat és que jo estic donant d'alta al metge des del 24 de novembre. I bé, no he estat convocat a cap partit i la meva participació als entrenaments és escassa. Però bé, em dec al club al cent per cent i serè a allà pel que em necessitin.

–Els rumors deien que s'havia negat a marxar. Si és així, per què ho va fer?

–Que jo m'he negat a marxar? (sorprès). Jo no em nego. Jo tinc un contracte amb el club. Estan, perfectament, en el seu dret de prescindir de mi. Això és un esport professional i no hi ha cap dubte. Però, òbviament, si a mi el club em diu: aquí tens el teu contracte, jo encantat. Però l'oferta que em va realitzar el club no era del meu gust, o del meu interès, i per això no la vaig agafar.

–Està enfadat amb el club?

–No, no. Això no és per estar enfadat. El primer és guanyar-me, dins d'allò que pugui fer, els minuts, pel meu joc i les meves ajudes en els entrenaments. Això no és d'estar enfadat o content. Respecto, clarament, les decisions tant tàctiques com tècniques i personals de tot el món. No estic enfadat.

–Peñarroya va dir que no entenia la seva situació. Què en pensa al respecte?

–Jo ho acabo d'explicar. Si a mi el club em fa una proposta que no és del meu gust, òbviament, jo he de seguir entrenant, i si s'arriba a una acord que a mi m'interessi, doncs... Ja es veurà què passa. Però això no és la primera vegada que es veu en l'esport professional. Si un club no vol a un jugador, i si l'oferta de rescissió no és la que m'interessa, en aquest cas, doncs bé... Que el Joan no ho entén? Jo respecto, com dic, a tot el món. Sóc una persona clara i tranquil·la. Jo intento, de veritat, ajudar al Joan en tots els entrenaments, en tot el que em demani. Mai he creat cap problema, ni m'he negat a res. Si he d'entrenar un minut, entreno, si he d'entrenar una hora, ho faig. Sempre dono el màxim en el que pugui.

–Creu que la lesió l'ha afectat negativament en tot això?

–Sí, molt. Però no solament aquest any, la temporada passada també. L'any passat vaig jugar molt llastrat per la lesió. Inclús, se'm va demanar «si us plau» en certes ocasions, com en la Copa Príncep o el partit de Lugo, de jugar. Jo estava molt, molt llastrat i havia de jugar al 30% o 40%. L'any passat ho vaig donar tot pel club jugant lesionat. Aquella lesió se'm va fer més gran i al final vaig haver d'arribar al cas d'operar-me. Que si m'ha passat factura? Doncs sí. Jo crec que com a qualsevol. No ens agrada lesionar-nos i sempre és mala senyal, però ja no s'ha de mirar enrere.

–Ha rebut ofertes d'altres clubs?

–De moment, si dic la veritat, això està en mans del meu agent i no ho sé. Si arriba alguna cosa, s'estudiarà i veurem què es pot fer perquè el club i jo sortim beneficiats, més o menys, del que pugui haver.

–On es veu la propera temporada?

–On em veig? (riu). Tant de bo t'ho pogués dir, tant de bo. Però no tinc ni idea. Si ho sabés, ho diria encantat. Però és que no ho sé.

–Com veu a l'equip a aquestes alçades de la temporada amb la primera volta acabada?

–Ara estem en una ratxa negativa. Ningú va dir que la Lliga Endesa seria fàcil. Ara, hi ha un calendari complicat, però s'ha d'aixecar el cap, reprendre l'optimisme i recuperar l'alegria. Veient els toros des de la barrera, es veu, potser, que s'ha perdut una mica l'alegria.

Per a més informació consulti l'edició en paper.