• El Poliesportiu viu un matx matinal sense ritme i en què el Barcelona s'imposa sense fer un gran bàsquet

Abrines, ahir amb 19 punts i cinc triples, llança a cistella amb l'oposició de David Navarro i Nathan Jawai Foto: EMILIO PRENAS

El més maco que es va veure ahir al Poliesportiu d'Andorra va ser el vídeo d'Albert Llovera en el vídeo-marcador, just quan ha acabat el Ral·li Dakar, i desitjant molta sort al MoraBanc Andorra en el partit que tot just havia de començar contra l'FC Barcelona. L'aplaudiment del públic va ser sentit, i quan la pilota va començar a volar, la mística es va acabar. El conjunt andorrà va sumar la 12a derrota de la temporada en un matx fosc i fins i tot avorrit per estones, en què el desencert local va ser desesperant i la maquinària blaugrana, ni fina ni en forma, tampoc no va necessitar més que un pistoler Abrines i quatre jugades de mèrit per endur-se la victòria. 56-17 en el pitjor partit que els andorrans han jugat a casa aquesta temporada, i el que és pitjor, amb un acumulat de derrotes, quatre, que comença a fer por, i un panorama en el calendari que tampoc no convida a l'optimisme, amb Unicaja al Poliesportiu dissabte vinent, i desplaçament després a la pista del Bilbao Basket.

La història del duel perfectament va poder començar en el tercer quart. Però va ser una història amb final fulminant, quan el jove Abrines, gairebé sempre sense oposició, va trencar el matx quan el marcador mostrava un 31-35. Fins aquell moment, el MoraBanc encara va mantenir la il·lusió amb un primer quart en què es va acabar 12-12 quan el Barça havia arrencat amb un 0-8, i un segon en què també es va mantenir la igualada (25-25), però quan el jugador del Barça es va inspirar, un, dos, tres i quatre triples van fer que els blaugrana marxessin en el marcador fins a 9 punts (42-51), que van ser 10 per començar amb l'últim quart (43-53).

El quart definitiu va sobrar. Literalment, fins i tot algunes persones del públic circulaven cap a la sortida sense mirar a la pista, sabedors de la realitat irrefutable en un matx adormit i insuls que només mantenia la incertesa en si el Barça apallissava quan es va posar amb 22 punts per sobre (47-69, després d'un triple de Huertas), o si el MoraBanc maquillava el desastre, com així va ser si es considera que perdre de 15 és maquillar.

PARTIT SENSE RITME / El cas és que l'enfrontament, esperat, amb força animació per part dels aficionats del Barça, no va trobar un ritme frenètic excepte en moments puntuals. Important va ser, això sí, el temps mort de Joan Peñarroya als quatre minuts de joc quan el Barça arrencava amb el 0-8. El conjunt andorrà va reaccionar i va entrar en el matx amb un 2+1 de Navarro, altre de Beto –aquesta va ser tota l'aportació ofensiva del portuguès ahir–, i dos cistelles de Bogris, que al cap i a la fi va acabar sent el millor de l'equip amb 18 punts i cinc rebots.

La defensa local, però, va començar a funcionar i això premiava l'esforç ofensiu, que hi era però que també començava a perfilar el que acabaria sent la tònica predominant durant el matx: un desencert molt preocupant des de la línia de tres. El MoraBanc va acabar amb una estadística per reflexionar: 4 de 25 des del 6,75 metres, amb jugadors amb registres dolorosos com els de Green (0 de 5), Schreiner (1 de 5), Beto (0 de 4) o Ivanov (1 de 5).

Amb la igualada a 12 del final del primer quart el matx va entrar en un segon parcial en què si bé la defensa local continuava mantenint a ratlla els rivals, com que en atac no hi havia manera de fer punts amb certa facilitat el que s'aconseguia era una lluita de despropòsits perquè el Barça tampoc no era una alegria per a la vista. En aquest parcial hi van haver els triples de Sada i Ivanov, i això obligava Xavi Pascual a demanar temps. Però, quan s'encarava la recta final abans del descans Peñarroya gairebé llença la taula d'indicacions de la ràbia que li feia veure com tres atacs consecutius del seu equip es desaprofitaven i fins i tot Jawai feia una passada a Schreiner a una cantonada on l'austríac no podia arribar. Les pèrdues de pilota, 10 en aquesta primera part, 18 en total, eren com la cirereta del pastís a un matí de bàsquet per oblidar.

El tècnic del Barça va dir en la roda de premsa posterior al partit que no sabien ben bé quin MoraBanc es trobarien en el tercer quart. Doncs aquest va ser un Andorra amb el desencert dels dos primers períodes, però elevat a l'enèsima potència. Una prova: en l'inici d'aquest quart, en la lluita ofensiva dels pivots, Ivanovic va errar sota cistella, va agafar ell mateix el rebot i va tornar a fallar, i el rebot va ser ara per a Jawai que tampoc no va encertar, fins que al final, a base de picar pedra per aconseguir dos punts, l'australià posava el 27-25.

I amb tot, un mirall. Tomic, Thomas i un Lampe inèdit en la primera part, ara acceleraven el Barça. De sobte els catalans manaven 29-35, i llavors va començar el final de la història just quan semblava que començava. Beto va fer una falta en atac, i en la següent jugada va arribar el primer dels quatre triples d'Abrines en aquest període. Ni la batalla que lliurava Bogris per sumar i sumar a base de colzades feia efecte, ni tan sols l'aparició sobtada d'un Bivià fins a les hores fosc, amb una gran jugada individual i un triple, perquè Abrines contestava a tot des de la llarga distància sense que ningú l'aturés.

DESÍDIA EN L'ÚLTIM QUART / Amb 43-53 va començar l'últim quart per a l'alegria visitant i per a la desesperació local que, tot sigui dit, es va convertir de mica en mica en desídia. Era com si ja no tingués importància el drama, com si es donés per perdut un matx que, sí, ja no es podia guanyar, però que tampoc mereixia deixar-ho anar d'aquella manera. Imprecisions i, sobretot i el que és més preocupant, manca d'intensitat, permetien que les cistelles de Doellman, Abrines –el cinquè triple–, Satoranski o Pleiss no tinguessin cap resposta per part andorrana. O sí, triples que semblaven llançats sense cap certesa d'encert. I així no es podia ni tan sols donar una bona imatge. El matx va acabar sense pena ni glòria, amb 56-71 i moltes ganes de pensar en una altra cosa. Unicaja dissabte vinent i Bilbao la setmana següent. Molta feina.

Per a més informació consulti l'edició en paper.