• De secretari de Capone a fer negocis amb el president del govern de la República espanyola

Foto: REVISTA LIFE

Alex Abraham Sykowski –el gàngster de Chicago al que tots els països europeus tancaven les portes– va ser expulsat d'Espanya com preveia la premsa? No. En la crònica de la revista Time (17 de gener 1938) s'assegura que les autoritats republicanes van admetre Sykowski necessitades de «bons pistolers». Time conclou l'episodi: «A Europa pot arribar a ser tan exòtic fer-se passar per un gàngster americà com pretendre's príncep als EUA».

Aquesta revista no és l'única que assegura que es va quedar a Espanya, de fet, la revista setmanal Destino li reserva un lloc en la història de la guerra civil espanyola en un article del 24 de juny de 1939: Un gàngster de Chicago, Hijo adoptivo de Negrín, signat pel periodista Jose Esteban Vilaro.

«Esta es una historia del tiempo viejo. Hecho acontecido entre bastidores del gobierno marxista, lo que desconoceran sin duda los supervivientes de la que fue zona moscovita en nuestra tierra. Acaso, algo más, despierte en alguno de ellos el recuerdo de cierto eco sobre un extraño personaje que, en las postrimerias de 1937 apareció en Barcelona y se destacó entre la ‘élite' de indesebables que poblaron Cataluña [...] Nos hemos referido al muy ilustre bandido Alex Sykowski, álias Kid Tiger». Aquí el tenim, barrejat amb el que els franquistes denominen «élite de indeseables». En aquest article explica la trajectòria de Sycowski, des dels seus inicis a Chicago, i assegura que va ser «lugarteniente de Al Capone, del cual conquista la confianza absoluta al conseguir exterminar, cierta tarde, la banda del rival en un garage de los arrabales de Chicago». Explica que després que empresonin a Capone, fuig, i que passa per Mèxic i Cuba, on el tràfic d'armes li permet refer la seva fortuna. A partir d'aquí més o menys el que ja sabíem: detingut a Viena, torna a França i demana un permís d'estança a Andorra, que li és denegat. On podia refugiar-se doncs «Kid Tiger, analfabeto, ignorante, hombre que a duras penas sabe estampar su firma en los cheques»? A Espanya –tot això evidenment amb to irònic i despectiu cap els republicans–. Diu que Sycowski va agafar un tren exprés París– PortBou i que, un cop a Barcelona, es va intal·lar a l'Hotel Bristol.

Aquí s'acosta la part més interessant: «no por ser analfabeto deja de ser inteligente el ex secretario de Capone», i diu que veu en l'anarquia de la ciutat, la possibilitat d'adquirir una nova nacionalitat, per amagar el seu passat i acabar amb el control policial europeu. «Se hace pasar por milionario y aristocrata», llavors el detenen. Quan declara, es confesa «mano derecha de Al Capone; manifiesta poseer un capital fantástico, no inferior a trescientos millones de dólares. [...] Los jefes rojos, aunque escépticos ante esta declaración espontanea, no dejaron de impresionarse por la zarabanda de inverecundas fábulas que el gángster enumeraba», sobretot pels diners, i per això, segons Esteban Vilaro, se li encarrega a Victoria Gamboa –«una mujer que, simulándose hija de un aristócrata arruinado por la revolución, actuaba de confidente del S.I.M» –que prepari una audiència amb, ni més ni menys, que Juan Negrín. La conversa que van tenir, Esteban no la sap –«lástima, porque debió ser pintoresca»–, però sí que diu que el polonès-americà s'expressava «en una especie de español azteca», i sí que afirmava saber-ne les conclusions: «Gentelemen's agreement/ [...] el pacto fue el siguiente: Negrín concedía la nacionalidad al sujeto Sykowski, mediante un pasaporte de la República. [...] expedido bajo el falso nombre de Newborn. Kid Tiger depositaba, a cambio, en la cuenta privada que tenía Negrín en una importante entidad bancaria suiza, la suma redonda de 20.000 dólares americanos».

El periodista segueix explicant que, per recuperar aquests diners, Sycowski va començar a traficar amb joies, i que per fer-ho tenia la protecció de Negrín, tot i que s'ignori si aquest, «como cómplice, percibe un porcentaje de los negocios realizados por su protegido». També hi implica en els negocis el que en aquell moment era el ministre de la Governació, Paulino Gómez, que també volia posar mà al negoci, segons ell. També assegura en l'article que l'estiu del 1938 va anar a París, acompanyat de Victoria Gamboa, per realitzar-se la cirurgia estètica. «El indeseable para Europa y America moriría definitivamente sepultado bajo la triple falsedad de la nacionalidad española, el pasaporte a nombre de Newborn y la cara nueva».

Però aquí no acaba tot, el periodista de Destino assegura que, veient la fi de la Guerra Civil, Sycowski va aprofitar per fer negoci enganyant els fugitius, «haciéndose entregar oro, joyas y moneda contra cartas de pago, cheques y letras de cambio, que debían garantizar el pago de sumas equivalentes en dólares sobre el extranjero». Però quan van arribar a França, tots aquells que li havien confiat la seva subsistència a Sycowski, es van trobar que quan anaven als bancs, el compte de San Francisco d'on havien de provenir els diners, no hi havia fons. «La manada de lacayos de Negrín quedándose en la miseria. Mientras, bajo las palmeras de la costa azul, se regodea el caballero Newborn, súbdito español, refugiado político, según rezan los papeles del control de policía».

‘Mysterious figure in town'

Sycowski desapareix fins el 17 de gener de 1953, quan la publicació The Milwaukee Journal diu que la policia francesa ha anunciat l'arrest, prop de la frontera amb Suïssa, d'un home polonès de 60 anys el nom del qual és –sí senyors –Abraham Sykowski. L'havien identificat gràcies a l'empremta dactilar I, atenció, al passaport hi constava el nom de «Antonio Fernández Navarro, nascut a Vigo»!.

Un altre reportatge que parla de l'home misteriós és el que aquest rotatiu va trobar a la revista LIFE. És del 16 de novembre de 1953. Explica que Sycowski havia estat deportat el 1949 als Estats Units, però que ara, el govern francès li ha donat temporalment asil. El qualifica com «The most mysterious figure in town»; el reportatge mostra la baralla que Sycowski va tenir amb el fotògraf francès Andre Somie, quan aquest li va intentar fer les fotos. El persegueix i l'acaba amenaçant amb un martell!

I ara sí, fins aquí hem arribat. No sabem on va acabar els seus dies, si a França, si als Estats Units, si mai les seves accions li van passar factura. Sabem que darrera tantes històries, alguna cosa de veritat hi haurà. Potser algun dia, seguint la pista d'algun refugiat, torna a aparèixer el seu nom. No l'oblidin, per si de cas. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.