• L'Associació es reunirà en els propers dies amb representants del Ministeri de Salut i del SAAS

El president de l'Associació Andorrana de la malaltia d'Alzheimer, Pere Valls parlant amb la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez. Foto: ANA

L'Associació Andorrana de la malaltia d'Alzheimer continua la seva lluita en demanda d'una major atenció sanitària cap a les persones que pateixen patologies neurodegeneratives o cognitives. Així el seu president, Pere Valls, té previst reunir-se en els propers dies amb representants del Ministeri de Salut i del SAAS per tal de reclamar de les autoritats sanitàries una solució a curt termini pels pacients mentre no es posi en marxa el Centre de Dia que atengui les necessitats del col·lectiu.

Valls va explicar que en l'actualitat els malalts estan repartits entre les residències del Cedre i de la de Sant Vicenç d'Enclar i els seus recursos assistencials «no permeten oferir una atenció de qualitat» perquè «sembla que els usuaris estiguin més en una guarderia d'avis que en un espai d'atenció sociosanitària». Al respecte defensaran durant la trobada el reagrupament dels malalts en un únic espai «perquè entre ells es puguin donar suport» i per fer-ho possible demanen que s'obri la cinquena planta del Cedre que des de fa molts mesos resta tancada degut a la contenció pressupostària que va instaurar el Govern durant la present legislatura que ara s'acaba.

L'entitat assegura que les eleccions generals de l'1 de març no han de significar necessàriament aturar les possibles actuacions que es puguin tirar endavant per millorar l'atenció en «una societat andorrana que no està fent res per uns malalts que estan força desatesos», va indicar. Malgrat els esforços que realitza el personal, Valls va assegurar que «no estan suficientment preparats per atendre a aquest tipus de malalt».

Per això en el seu full de ruta es contempla com a pas previ oferir formació específica tant a professionals com a cuidadors i familiars. En aquest sentit tenen pendent també una reunió amb la ministra d'Educació, Roser Suñé, perquè a partir del curs vinent la Universitat d'Andorra pugui oferir als bàtxelors d'Infermeria i Ciències de l'Educació la possibilitat de rebre una formació complementària i especialitzada sobre la malaltia i les seves cures.

Els cursos tindrien una durada d'entre 20 i 30 crèdits en un format que encara està per decidir i que contempla classes presencials a més d'unes hores de pràctiques obligatòries. La iniciativa també permetria oferir una sortida laboral per a persones que es troben en situació de desocupació.

CENTRE DE DIA/ L'associació continua negociant amb un important grup sanitari de fora del país la posada en marxa d'un Centre de dia a Andorra que doni resposta a una històrica reivindicació dels malalts.

Una infraestructura privada que establirà un conveni específic amb el SAAS i la CASS per tal que tots els afectats s'hi puguin beneficiar independentment del poder adquisitiu de cadascun. Si les negociacions arriben a bon port el centre podria obrir portes durant aquest mateix any entre les parròquies d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.

Valls calcula que hi ha en l'actualitat uns 150 malalts d'Alzheimer a tot el Principat, tot i que el percentatge podria ser superior si es té en compte que moltes persones grans no són diagnosticades a causa de l'edat i en un 60% dels casos s'assegura que tenen algun tipus de demència senil. Cada vegada la dolença afecta a més a una població més jove i creix el seu nombre fins al punt que la quantitat es podria doblar en els propers deu anys.

XIFRES GLOBALS/En el món hi ha 40 milions de diagnòstics, segons l'Associació Mundial d'Alzheimer. Al 2030 poden ser més de 60. A mesura que el seu desenvolupament afavoreix la longevitat s'incrementarà la demència. Els epidemiòlegs preveuen que el 2050 hi haurà més de 80 milions de persones afectades. Al mateix temps això implicarà uns costos socials i sanitaris que aniran augmentant de forma considerable.

La malaltia es manifesta en un deteriorament cognitiu i amb trastorns de la conducta i es caracteritza en la seva forma típica per una pèrdua de la memòria immediata i d'altres capacitats mentals. L'edat mitjana en què es detecta la patologia se situa en l'actualitat en els 73 anys, 10 menys en relació al 2000.

Per a més informació consulti l'edició en paper.