La legislatura que acaba és de les més fructíferes per la quantitat de lleis que han estat aprovades al Consell General. No obstant això, ha estat un mandat de desgast per al Govern i de presa de decisions impopulars. Una de les principals crítiques que rep l'Executiu de Martí és precisament que ha tret protagonisme a la cambra parlamentària perquè l'ha substituïda. Opinions a banda –ja en plena precampanya– hi ha hagut dos temes que han concentrat l'atenció de l'opinió pública per la seva polèmica. El primer –no podia ser un altre– és la reforma del pla de pensions dels funcionaris. Martí recordava en una roda de premsa que el seu ha estat un Govern que ha hagut de fer front a l'única manifestació en 25 anys. Certament, els treballadors de la Funció Pública han intentat fer rebombori davant el que consideren un atac directe als seus drets. També el col·lectiu homosexual ha alçat la veu perquè el Govern ha rebutjat la paraula matrimoni i ha optat per una denominació políticament més correcte, la d'unions civils.

Les eleccions del 3 d'abril del 2011 van tenyir de taronja tot el mapa electoral d'Andorra. Toni Martí va fer el salt de la política més domestica al Comú d'Escaldes-Engordany a la nacional amb una aclaparadora majoria –22 consellers de 28– descol·locant un Jaume Bartumeu que només va poder governar dos anys, els temps de transició entre la hegemonia del Partit Liberal (PLA) i de Demòcrates per Andorra (DA).

missatge / «La victòria és ampla, però encara més àmplia serà la voluntat de diàleg amb el poble d'Andorra». Heus ací el mantra que va repetir la nit de les eleccions fins a la sacietat Martí, guanyador indiscutible, l'home que va polvoritzar totes les marques de la història política del Principat. L'aliança entre el vell PLA, l'antiga Agrupació nacional Democràtica (AND) i part de Nova Democràcia (ND) va funcionar a la perfecció. L'excònsol escaldenc va prometre consens i diàleg durant tota la campanya i es va comprometre a administrar el seu triomf amb aquestes mateixes premisses.

«Qui digui que s'ho esperava, menteix», va dir un dels impulsors del Partit Reformista (PRA) i de DA, Estanislau Sangrà, poc després de confirmada la victòria. Certament, ni els més optimistes podien visualitzar una victòria tan ampla i una derrota tant agre del PS, que tot i això va sumar el vot del 35% de l'electorat, que es va transformar en només sis consellers generals.

El 12 de maig del 2011 Martí va jurar el càrrec com a cap de Govern. El nou Executiu andorrà va estar format per Jordi Cinca, com a ministre de Finances i Funció pública; Jordi Alcobé, Economia i Territori; Gilbert Saboya, Afers Exteriors; Marc Vila, Iinterior i Justícia; Roser Suñé, Esports i Joventut; Cristina Rodríguez, Salut i Benestar; i Francesc Camp, Turisme i Medi Ambient. A mitja legislatura Marc Vila va ser substituït per Xavier Espot, qui ha impulsat la reforma de la Justícia.

L'acció de govern ha deparat una sorpresa relativa, i és que DA ha impulsat una obertura econòmica i una reforma fiscal que no figurava en el seu programa i que ja havia iniciat el Govern de Bartumeu i que promulgava el PS, com molt bé reconeixen des de l'anonimat molts polítics de DA.

La legislatura ha tingut diversos pilars. La reforma fiscal i la fiscalitat baixa amb un IRPF del 10% –que a la pràctica es redueix al 5%– han posat a Andorra dins de l'escenari internacional i s'ha pogut acabar –ha costat– amb l'estereotip de paradís fiscal. Els canvis han permès signar els Convenis de no Doble Imposició (CDI) amb Espanya i França amb visites del copríncep François Hollande i del president espanyol Mariano Rajoy, en un gest que avala aquestes reformes. L'oposició ha estat lleial i ha donat suport al Govern en matèria de política exterior.

El país encara una nova contesa electoral molt oberta, amb un PLA en efervescència i un centre-esquerra fragmentat entre Socialdemocracia i Progrés (SDP) i Partit Socialdemocrata (PS).

Per a més informació consulti l'edició en paper.