• Entenem que el líder de la llista nacional de cada partit és de ?facto' el candidat a cap de Govern

Ens trobem en un període preelectoral, on els partits fan apologia de la importància de la ideologia i de la rellevància dels programes electorals. Aquestes afirmacions denoten que els candidats queden en un segon terme. En canvi, no és estrany definir els candidats com la base d'una bona candidatura, com els fonaments d'una campanya electoral. Una hipòtesi que envolta el debat electoral andorrà és que per les eleccions comunals, els votants trien un candidat i no un partit. Que votem realment els electors en els comicis nacionals i en els comunals?

Abans de tot, cal recordar que els sistemes parlamentaris tenen tendència a presidencialitzar les eleccions, i en aquest sentit Andorra no és una excepció. És cert que els electors no votem directament a un cap de Govern, però entenem que el líder de la llista nacional de cada partit és de facto el candidat a cap de Govern de cada formació. De la mateixa manera, en els comicis comunals, no elegim directament un cònsol sinó un equip de govern. Segurament, aquesta primera aproximació juga en contra dels abanderats del programa i de la ideologia, que no critico, ja que la crisi de valors s'ha de combatre.

Aleshores, fent ús de la base de dades del CRES del 2014, he intentat esbrinar quina és realment la preferència dels electors alhora de votar, el candidat o el partit? L'anàlisi tindrà en compte quatre categories: el partit, el candidat, el programa electoral i la ideologia.

Així doncs, analitzant les primeres dades, observem, en el gràfic 1 que les freqüències són semblants pel que fa els comicis generals i comunals. Ara bé, hi ha una diferència rellevant en el cas del candidat i de la ideologia. En aquest sentit, a les eleccions general un 27,4% vota al candidat, en canvi un 34,5% vota a la persona a les eleccions comunals. D'altra banda, 21,8% dels electors voten a una formació política per la seva ideologia a les eleccions generals, quan a les comunals només un 15,2% escull la ideologia com a motiu de vot cap a un partit. Així doncs, observem que el candidat té més forma a les eleccions comunals que a les generals, però en cap cas hi ha una gran diferència entre els dos nivells electorals. Cal apuntar també que, en el cas català, pel que fa a les eleccions autonòmiques, la mitjana des de l'inici dels noranta fins a l'actualitat és del 27,8% dels electors que es decanten pel candidat i un 72,2% es decanta pel partit.

Així doncs, per poder agrupar més la meva anàlisi i poder parlar en termes de partit i candidat, he decidit agrupar, a la Taula 1, les categories de candidat, del programa electoral i de la ideologia en una sola classe anomenada Partit.

En aquest cas, observem millor que els electors entenen que en els comicis comunals la persona és més important. Una explicació pot ser pel caràcter proper de la votació i el cens més reduït respecte a les eleccions generals.

Ara bé, els resultats obtinguts no marquen una clara dicotomia entre les dues opcions, encara que el candidat sigui més important en els comicis comunals. També cal tenir en compte,que la legislació electoral i de partits polítics té en compte les formacions polítiques i no els candidats. Aleshores, la part legal juga en contra de la personalització dels comicis, malgrat que la tendència a les eleccions generals sigui presidencialitzar el sistema. De les xifres presentades, en podem treure una conclusió esperançadora, on l'electorat entén i percep la importància dels valors ideològics dels partits. Sovint en la entrevista de la contra d'aquest mitjà és pregunta a diversos actors polítics i socials del país si estem immersos en una crisi econòmica o de valors. Des del meu punt de vista, és com parlar de l'ou i la gallina, però de ben segur que hi ha una gran tasca a fer per reconduir la ideologia i adaptar les noves demandes dels ciutadans cap a nous paradigmes.

Podem comparar el debat entre partit i candidat al lligam que hi ha entre una orquestra i el seu director, on el conjunt musical està perdut sense el seu cap de files, malgrat que pugui tocar en un caos musical. D'altra banda, el director no té raó de ser sense la presència d'una orquestra. L'orquestra, el partit, i el director, el candidat, es necessiten mútuament per aconseguir el seu principal objectiu, triomfar el dia del concert, guanyar les eleccions. H

politòleg

www.guillemcasal.com