• El llibre estarà a la venda a partir del 28 de gener i la presentació a Andorra serà a mitjans de març

Foto: ÀLEX LARA

«l a senyoreta Clock és una mena de Benjamin Button a la inversa, la vida en un any: neix, creix, s'enamora, viu les quatre estacions i mor. La Caterina, nascuda en estranyes circumstàncies, es converteix en balena. En Roc Mortson és un nen amb una ungla de garrí, abandonat pel seu pare a la seva sort. El fill de l'enterramorts és un misteri per a tothom: sembla que ha sortit de sota terra. I la senyora Petarol ha trobat un nen de gel a la cuina. Com hi ha anat a parar, allà? Què els passa, a totes aquestes criatures? Quines són les seves històries? Els seus destins? Les seves vides? Els seus tràgics, alegres o misteriosos finals?». Totes aquestes preguntes i moltes més són les que respon La senyoreta Keaton i altres bèsties, el primer llibre de narrativa de la poeta i escriptora andorrana, Teresa Colom (La Seu d'Urgell, 1973), editat per Empúries i que estarà a la venda a partir del 28 de gener. Les presentacions es faran a mitjans de febrer a Barcelona, i a mitjans de març al Principat, «després de les eleccions».

UN MÓN FANTÀSTIC/ Tot va començar fa un parell d'anys. Colom tenia ganes d'explicar una història i va escriure el primer conte. La idea va néixer d'un comentari que la gent fa sovint a aquells que han estat pares: «els nens es comencen a gaudir quan són més grans, quan comencen a parlar, etc», llavors «vaig pensar: que passaria si poguéssim accelerar la vida d'un nadó».

Un cop fet el primer conte, Colom el va enviar al Grup62, però «sense cap expectativa», ja que era la seva primera obra narrativa i no havia treballat amb aquesta editorial; però, per la seva sorpresa, l'editorial va respondre molt bé, i li va demanar més contes. L'altre ‘empenta' per seguir apostant per aquest llibre li va venir de l'escriptor Albert Villaró: «hem va dir que al primer conte donava per més, ja que havia creat molts personatges i tot un món complex». I així va iniciar el segon conte,a partir de l'anècdota d'un personatge totalment secundari del primer.

El resultat són cinc contes, «independents entre ells però que es poden llegir com una novel·la, perquè hi ha personatges que es repeteixen, i perquè junts creen tot un món fantàstic». A més, els cinc contes tenen un element en comú: «hi ha un naixement d'una criatura que té una particularitat, amb la qual és complicat viure. Aquest tret diferencial, fa que el seu món canviï».

Al fet de què el lector entri al món imaginari de Colom des de la primera pàgina, «en l'atmosfera fantàstica», hi contribueix que els contes estan descontextualitzat, «no descriuen cap època ni lloc concret; ara bé, si que poden recordar els contes clàssics i un ambient de l'època victoriana, però no hi ha llocs reals».

Malgrat el to fantàstic, «els contes tenen un punt de vista molt real. Les complicacions poden ser molt poc provables a la nostra vida real, però les reaccions són molt humanes i provables, per tant, tot el que succeïx passa a ser creïble». Davant de les dificultats, el que fan els personatge és despertar «l'instint de supervivència».

En tots contes apareixen moltes històries, com en una conversa habitual: « jo conec a un que li va passar...», algunes molt còmiques i altres també «molt crues». Colom el que conclou és que «tots en el fons som criatures i tenim coses estranyes, potser no tan fantàstiques, però que desperten reaccions molt semblants».

Són contes llargs, sense moralina, sinó que en cada un d'ells «és poden extreure moltes conclusions», cosa que reflecteix «la complexitat de la mateixa vida, són moltes les coses que et poden regirar».

El resultat és un llibre «per desconnectar amb la realitat i connectar amb la part humana. Ple de tendresa humana cap a la vida».

Per a més informació consulti l'edició en paper.