• Després de cinc anys l'historiador Meunier aconsegueix tornar l'heroi de guerra a Bahía Blanca

33Nínxol 209 del cementiri de la Massana on estava enterrat l'aviador. Foto: EL PERIÒDIC

L'esperat moment pels argentins i pels massanencs, per Pilar Gabriel, consellera del Comú de la Massana, per l'historiador Claudio Meunier i pel periodista andorrà Andrés Lenguo (qui va destapar aquesta fabulosa història al Principat), ha arribat: avui una delegació argentina, formada per Alejandro Covello, comandant d'Aerolineas Argentinas i membre de l'Associació d'excombatents, i Eduardo Quiroz, president de l'Associació d'Argentins a Andorra, i encapçalada per Meunier, recullen les cendres de l'aviador angloargentí Kenneth Langley Charney, «as de la II Guerra Mundial», en paraules de Lenguo, i demà el traslladaran de la Massana – on va morir el 1982– a Bahía Blanca. Ara sí arriba el final feliç de l'Operació Charney, tal i com l'anomenava Luengo.

Ahir va tenir lloc l'exhumació de les restes –que van ser incinerades–, i avui la delegació recollirà les cendres i realitzarà una roda de premsa. A la tarda l'historiador Meunier té previst «entrevistar-se amb el llogater de Charney, que el coneixia molt» i diumenge agafen el vol cap a Argentina, tal i com va informar Gabriel. Finalment, està prevista una cerimònia a Bahía Blanca per celebrar-ne la repatriació.

LA DESCOBERTA/ La de l'aviador és aquella història que durant trenta anys va romandre amagada en un nínxol anònim del cementiri massanenc del Bosc de la Quera, i que va estar a punt de perdre's a l'ossari del fossar (pel deute acumulat des del 1988 en concepte de lloguer impagat). D'aquest trist destí el va salvar Luengo, amb un reportatge sobre la fi de la memòria del pilot publicat a El PERIÒDIC el 2008. Va ser llavors quan el comú va aturar el desnonament i l'estiu del 2010 va posar una placa amb el nom de l'aviador i un epitafi: «Aquí va ser enterrat Kenneth Langley Chanrney, heroi de la Segona Guerra Mundial».

La investigació de l'historiador argentí Claudio Meunier (Bahía Blanca, 1970) va permetre la identificació de Charney – «havia reconstruït el seu periple bèl·lic a Alas de Trueno i Nacidos con honor» – i va ser ell qui es va mobilitzar per repatriar les despulles de l'aviador a Bahía Blanca, on el pilot es va educar i on la víuda de l'aviador, June Cherry, va dir a l'historiador que hi volia estar.

El 2010 semblava que «el final feliç de la història està cada vegada més a la vora», però un seguit de desventures han fet retardar la data fins avui.

DINERS, FAMÍLIA... I POLÍTICA/ El primer impediment amb el qual es va trobar Meunier va ser el cost de la repatriació, però la primavera del 2011, ja havia aconseguit reunir els prop d'11.000 euros; llavors, «el principal escull» era l'autorització de la vídua», segons explicava el periodista en l'article La repatriació de Charney, pendent ara de la vídua, que ja havia autoritzat de forma verbal les gestions, però mancava que fes arribar el poder notarial.

El 2012, un nou contratemps. A Charney es queda a la Quera (02/06/2012), Meunier explicava a Luengo que el canvis de color polític a l'ajuntament de Bahía Blanca, els casos de corrupció i la crisi econòmica, «han acabat per suspendre sine die l'anunciada repatriació». Va ser el Comú de la Massana qui s'hi va acabar implicant finalment, concretament la consellera de l'Àrea Social, Pilar Gabriel.

I avui, a la fi, en veiem els resultats d'aquesta espera. El nínxol 209 del Bosc de la Quera ja està buit, la Massana s'acomiada de Charney i l'heroi de la Segona Guerra Mundial farà demà el que serà el seu últim vol.

La placa, però, restarà al cementiri, testimoni del periple d'aquest personatge històric, en vida i després de la seva mort.

Per a més informació consulti l'edició en paper.