• Gos Swim disposa d'unes instal·lacions úniques en centenars de quilòmetres a la rodona

Sílvia Grau amb la Nona i el Lolo fent una activitat a la piscina climatitzada Foto: GOSSWIM

Diuen que el gos és el millor amic de l'home. La propietària de Gos Swim, Sílvia Grau, ho té molt clar. Quan li preguntes per la Nona, un dels seus tres gossos, te'n adones de fins a quin punt es pot arribar a estimar un animal. Grau, fent un repàs de que tot estigui correcte a les instal·lacions que fa poc més d'un any van obrir les portes a Sispony, reconeix, amb un somriure a la cara, que la seva mascota és «la responsable de tot això». La Nona, mentrestant, no s'està quieta i fa anar les seves joguines a munt i a vall; sense dubte se sent com a casa.

La piscina climatitzada de sis metres de llargada, tres d'amplada i poc més d'un metre de fondària, amb una temperatura que oscil·la entre els 28 i els 30 graus durant tot l'any, és la joia de la corona del recinte. A més, entre d'altres, compta amb una cinta de córrer específica per als gossos i amb un parc tancat a l'exterior per complimentar les sessions d'hidroteràpia.

La motivació

Superar les situacions més complicades a la vida pot fer-nos canviar la forma d'entendre el que ens rodeja i ens pot portar a fer un pas endavant per engegar aquells projectes que, fins llavors, eren només idees del que realment ens agradaria arribar a fer, però que mai havíem materialitzat. Grau n'és un exemple. Després de patir un greu accident l'any 2004 i haver de passar per fins a vuit operacions, va haver de fer, durant dos anys, sessions diàries de rehabilitació en una piscina. «Al principi va ser molt dur suportar el dolor, em costava molt. Fins que un dia em vaig endur a la Nona a nedar amb mi i vaig veure que li encantava l'aigua. Poc a poc, em vaig adonar que era ella la que em donava forces, la que em feia seguir i, alhora, veia que li servia també com a teràpia pel seu benestar». Així, el que va començar com una necessitat va acabar sent una passió.

Poc després va unir-se a la família el Lolo, el segon dels seus gossos. Un animal que, a diferència de la Nona, tenia por a l'aigua. «Després d'uns mesos treballant per treure-li la por, li van diagnosticar displàsia». La il·lusió de Grau era «treballar amb gossos, però no puc estar en un camp fent obediència perquè no puc estar molta estona treballant dreta». Al diagnosticar-li la malaltia al Lolo i després de la seva experiència amb la rehabilitació a l'aigua i la Nona, va decidir tirar endavant el projecte.

Grau no és veterinària, però disposa de cursos de formació professional caní i se'n va anar «al Regne Unit a fer els cursos d'hidroteràpia perquè aquí no hi ha lloc on fer-ho». A més, la hidroterapeuta canina afegeix que «llegeixo molt, pregunto i tinc molt de contacte amb els veterinaris». «El que no sé me'n informo, tot i que amb tants anys d'experiència tenint gossos la gran majoria de problemes que m'exposen els clients els sé reconèixer», afirma Grau.

La propietària ho fa tot, des de les sessions d'hidroteràpia fins a la neteja i manteniment de l'espai. A més, manté la seva feina els matins fora de Gos Swim. Tot i això, la seva implicació és tan gran que obre el centre sis dies a la setmana i reconeix que «al principi va haver-hi un boom» i que ara la majoria dels clients són els habituals que veuen un progrés i una millora clara en els seus gossos. Durant l'estiu reconeix que «venen els que ho necessitat de veritat per estar bé, perquè molts clients creuen que ja tenen prou amb que es banyin als rius o al mar». Això sí, la cosa canvia a l'hivern pel fred i la neu i augmenta el número de gossos.

Grau, però, assegura que «intento mentalitzar de que és una activitat molt favorable en tots els sentits, i que ho tenen a l'abast». I és que, a part dels Estats Units i Anglaterra, on la pràctica de l'hidroteràpia canina està molt més estesa, «hauríem de viatjar fins el nord de França o fins a Barcelona per trobar unes instal·lacions on s'hi practiqui una activitat similar». Andorra compta, per tant, amb un centre exclusiu pel benestar d'aquests animals.

Els beneficis

Els beneficis pels animals són molts. A més, segons el problema que tingui cadascun, Grau treballa d'una forma o d'una altra, i reconeix que «els propietaris queden molt sorpresos quan veuen com evolucionen les seves mascotes, sobretot quan segueixen una teràpia constant». Es fa una primera sessió, i a partir d'aquí Grau valora, en funció de si pateix alguna patologia o no, quina és la millor opció per cada animal. «Hi ha casos de tot», assegura Grau, «des d'animals hiperactius que els porten a nedar i cansar-se, fins a gossos amb problemes greus d'artrosi». Un dels motius pels quals més confiança desperta Grau entre els seus clients és que, tal i com reconeix, pateix d'artrosi i mal d'ossos, i les teràpies que ella fa no les faria si no les hagués provat amb ella mateixa i n'hagués viscut en primera persona els beneficis. Una de les possibilitats, per exemple, que es planteja ara Grau és posar-se ella al genoll els implants que hi van posar als seus dos gossos que pateixen displàsia. «No hi ha intervenció, és una injecció, els hi treu molt el dolor, l'artrosi millora molt i, de fet, ja han començar a fer-ho amb els humans». Afegeix que «mai recomanaria res a un client que mai hagués provat abans».

Per a més informació consulti l'edició en paper.