• El quadre, ignorat per visitants i Patrimoni, fa cinquanta anys que corona la porta lateral

?L'apedregament de Sant Esteve' que corona la porta lateral de l'església de Sant Esteve. Foto: TONY LARA

Ha presidit milers d'enterraments a l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella; de fet, fa uns cinquanta anys que hi és. És una pintura de l'apedregadament de Sant Esteve, el primer màrtir del cristianisme, lapidat pels seus conciutadans a qui ell retreia haver abandonat la fe, i els va fer enfurismar tant, que allà mateix el van matar a pedrades.

Està situada sobre de la porta lateral de l'església, una porta que poques vegades està oberta, i se la coneix com la dels enterraments, ja que és per on entren els taüts a l'església.

Per davant, anant cap a Casa de la Vall, hi passen centenars de visitants que n'hi s'hi fixen –també podria ser perquè cada vegada la pintura està més enfosquida– i fins i tot hi ha veïns que la desconeixen. És en Josep Samarra, president de l'Associació del Còmic i de la Il·lustració (ARCA), qui explica qui hi ha darrera i la història que amaga aquest Sant Esteve.

EL MOSSÈN LLUÍS I EN JOAN/ Hi havia una vegada dos amics que vivien a Andorra la Vella. Un, era mossèn, en Lluís, i l'altre, pintor, en Joan Bausili. El primer era el mossèn de l'església de Sant Esteve, i el segon, havia arribat a Andorra cap als anys 40, provinent de la Seu d'Urgell, i amb el seu soci, Samarra, havia obert un negoci al Cap del Carrer: Pintures Bausili Samarra.

En Joan, tot i ser pintor de brotxa grossa, també era dibuixant i pintor. De fet, va il·lustrar un llibre d'excursionisme de l'any 40 fet a la Seu, hi ha quadres seus guardats al Bisbat d'Urgell i també en té algun la Fundació Crèdit Andorrà. I no només això, algunes de les pintures publicitàries que han estat emblemàtiques per al país, també portaven la seva signatura.

Algú recorda la façana que hi havia a pop del Funicamp amb una pintura anunciant el Rom Negrita? Quan baixaves del Pas de la Casa, era la primera façana que es veia, i hi va ser fins els anys 90. Doncs d'en Bausili.

Ara bé, el dibuix més conegut del protagonista d'aquestes línies és el Conseller, «sí, el del Cafè el Conseller, era una il·lustració que va fer el meu besavi a partir de la fotografia».

Un cop resumit l'extens currículum d'en Bausili, seguim amb la història que ens interessa i que el relaciona amb el seu amic, el mossèn Lluís. En Bausili tenia moltes virtuts, però també un defecte, «era molt mal parlat», i el mossèn «li estirava les orelles»; vaja, que el mossèn li cridava l'atenció sovint però també li tenia estima.

Un dia, en Bausili va decidir fer un regal al mossèn. De matinada, va agafar una escala i se'n va anar cap a l'església de Sant Esteve, amb l'objectiu d'agafar mides de la part superior, on hi ha l'arc. Va estar uns mesos treballant en el quadre, «això devia ser cap a finals dels anys 50», i altre cop de matinada, i sense que ningú se n'adonés, en Bausili va penjar el quadre, sense dir-ne res a ningú.

Durant cinc dies, el nostre pintor va seure cada matí al cafè de la plaça (que hi ha davant del Comú), esperant que algú se'n adonés. Però res de res, «al quedar tan amagat, ningú el veia». Al cinquè dia, un veí de la parròquia se'n va adonar, i li va anar a dir al mossèn, «que no sabia de què li parlava». Des de llavors, Sant Esteve ha estat el vigilant de tots els morts de la parròquia d'Andorra la Vella. .

Per cert...en Bausili, tan familiaritzat amb les campanyes publicitàries, no se'n va poder estar, i si s'hi fixen, a baix a la dreta del quadre, «com si es tractés d'un ‘logo'» s'hi pot llegir: Pintures J.Bausili i R.Samarra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.