La cantant massanenca Celia Palau. Foto: ANA/M.B

Ahir va tenir lloc el Concert Joves Talents al Centre de Congressos d'Ordino. La protagonista va ser la massanenca Celia Palau, una de les joves promeses del país, que actualment està estudiant a Anglaterra.

–La teva carrera musical va començar a Andorra?

–Vaig fer música clàssica i classes privades aquí.

–Sempre has sabut que volies dedicar-te a cantar?

–Sí. Teníem un piano a casa i des de molt petita em vaig anar familiaritzant amb els instruments. Llavors amb sis anys vaig començar a l'escola de música, primer amb guitarra i veu.

–Quan vas decidir marxar a Anglaterra?

–Cada estiu anava a Anglaterra a fer cursos de teatre musical, de dansa i cant, que tenien una durada de dues setmanes. En vaig fer un a una escola de música moderna que havies de formar grups, i quan estava allà, em van explicar que feien carreres universitàries. Normalment les audicions es feien amb 18 anys, i jo en tenia 16, però amb la complicació de que vivia a Andorra, vaig decidir fer-la aquell mateix estiu. Va ser molt sobtat però vaig fer l'audició i em van acceptar. I des dels 16 ja sabia que hi aniria.

–Quina universitat és?

–Forma part de la University of Sussex, però es diu Brighton Institute of Modern Music (BIMM). Fem diverses matèries, ens ajuden a desenvolupar-nos com a artistes, però també ens fan entendre tota la part de la indústria musical, tot el business. Aquest any també he agafat opcions que són de la part editorial i com ser productor.

–El que a tu t'agradaria és ser cantant de musicals, fer producció...?

–El meu somni seria poder començar una carrera com a cantant individual o formant part d'un grup, fer art, escriure les cançons.

–Quin tipus de música t'agradaria?

–En aquesta escola fem tots els estils, passant pel jazz, el rap, heavy-metal, reggae, pop... ho fem tot. Encara estic decidint el que m'agrada més, perquè m'agraden moltes coses. No crec que em centri en un sol estil de música, però m'agradaria començar amb un grup que tirés més cap a jazz - hip-hop.

–Així doncs, de musical res?

–Amb musicals no tens tanta llibertat per crear; t'ho imposen una mica, i a mi m'agradaria intentar crear alguna cosa. Tot i que no me'n surti, hi ha moltes alternatives, i el que sí sé és que em vull quedar dins del món de la música.

–Com s'adapta una andorrana a la vida anglesa?

–La meva família ve d'allà, sóc andorrana però tinc arrels angleses, i per l'idioma no m'ha costat gens. Però sí que ha estat un canvi d'horaris, cultural, sobretot el menjar... però un s'adapta a tot.

– Què et sembla la iniciativa del Concert Joves Talents d'Ordino?

–Em sembla molt bé, és molt motivant, i és una manera de donar oportunitats. Trobo que aquí a Andorra el tema de la música és una mica limitat, no hi ha gaires iniciatives.

Per a més informació consulti l'edició en paper.