El cantant Pep Sala promociona el seu nou disc a Andorra. Foto: TONY LARA

Pep Sala està de promoció del seu nou disc, PS, i ha passat per Andorra, un lloc on, com diu ell, hi té «molta mili» (ja amb Sau hi venien a escriure cançons). Amb aquest treball, qualificat per la crítica com «el millor disc» de l'artista, Sala celebra els més de 30 anys dalt dels escenaris.

 Trenta anys dalt dels escenaris són molts anys.

De fet són bastants més; ho vam calcular des de que vam fer el primer disc amb Sau... però hi sóc des de l'any 75, de fet són 39.

Encara amb més raó doncs. Com s'ho fa un músic per mantenir-s'hi tant temps?

?No té cap mèrit. Quan fas la feina que t'agrada, es tracta de que les cançons que tu facis hi hagi gent que s'hi identifiqui i s'hi vegi reflectida. Llavors és quan tens la sort de poder anar fent.

 Hi ha una evolució en aquests 39 anys...

Hi ha la mateixa evolució que té la persona, m'imagino. Quan tens 20 anys fas cançons de 20 anys, i quan tens 50 anys fas cançons de 50 anys... els discs són com capítols de la vida d'un artista. I ara a mi em toca aquest. Jo no veig la música com quan tenia vint anys, i el món tampoc és el mateix... i penso que n'he après.

 I l'experiència permet transmetre missatges diferents? Parlen del teu disc més intimista.

? Més personal diria, la paraula intimista a vegades té connotacions que no encaixen. De totes maneres posar adjectius a la música, que és el més abstracte que hi ha, és molt difícil. Jo el que he volgut és que fos el disc on m?hi veiés més reflectit. Quan fas un disc assages les cançons amb la banda...i aquest va ser diferent. Primer em vaig tancar a l'estudi. Feia cinc anys que no feia cap disc i en tenia ganes, això sí, em preocupava molt repetir-me. Però no pel públic, sinó per mi mateix. Si realment faig un altre disc que sigui perquè tinc coses a dir que no sigui el mateix. I el procés d'elaboració ja no va ser el mateix. Em vaig tancar sol a l'estudi, aprofitant que em van operar d'una mà i vaig haver de deixar de fer concerts una època, i tot el 2014 vaig estar gravant jo sol el disc. Un cop el tenia acabat vaig dir: aquest és el disc que vull fer. Després vaig cridar la banda, van substituir instruments pels seus i van fer les interpretacions i van posar la seva part. Un disc és un procés delicat, amb milions de petites decisions, i en aquest cas les he volgut prendre totes jo.

I això per què?

Perquè em volia veure reflectit en el disc. No té una explicació molts transcendental, volia fer un disc on jo m'hi identifiques molt.

 Pel que fa a les lletres, quin missatge vol transmetre el Pep de 50 anys?

? Un escriu sobre el que l'afecta, el que t'envolta, les relacions personals, la societat en la que estàs... Núvols de colors, parla del Pol Turrents, un home molt important en aquest disc. Totes les fotografies del disc són seves, ha fet una foto per a cada cançó de capvespres diferents. I la cançó parla d'ell, d'aquest viatge iniciàtic que fa cada vegada que surt a buscar la seva imaginació. Hi ha cançons que parlen de la situació social d'Espanya, d'aquesta corrupció, perquè estàs indignat i emprenyat amb aquesta situació, com la de No vull més penyores. Hi ha unes quantes cançons que tenen un tema bastant comú: parlen d'un perill que té la gent de la meva generació, la gent de la meva edat, que és el de caure en la resignació. Quan tens vint anys vols canviar el món, i tal i com està avui en dia, hi ha molta gent desenganyada. La gent de vint anys cau en el passotisme i la gent de la meva edat es diu ?això no ho canviarem pas'. Llavors hi ha unes quantes cançons que són un cop de puny a la taula dient: ?que collons, no pot ser, no vull acabar assegut en un sofà veient Sálvame'.

El missatge és optimista doncs?

Sempre intento tenir una visió de la vida positiva en general, i penso que els desastres són per renéixer. El que passa és que hi ha cançons com la de No vull menys penyores que estic emprenyat, perquè vivim en una societat - parlo d'Espanya- on hi ha un pilot de gent que la van enganyar amb això de les preferents. Qui s'ha llegit mai un contracte bancari? van enredar amb lletra petita a molta gent, la majoria avis, gent que amb prou feines sabia llegir i escriure, i després es va descobrir que aquesta pasta se l'havien patejat amb targetes i a més a més van fer fallida. No només això, el govern espanyol els rescata i a sobre ho hem de pagar tots amb els nostres impostos. Docs jo sóc tonto i no ho entenc. Estàs a casa mirant el telenotícies o llegint el diari, et va sortint l'emprenyamenta, et va sortint la barretina, et va sortint tot, i fas una cançó com a vàlvula d'escapament.

 La música també és doncs una eina reivindicativa?

Jo crec que tots tenim una responsabilitat social i la possibilitat de posar el nostre granet de sorra amb el que fem, tu des del diari, jo des de la música, i la senyora que té una carnisseria amb els comentaris que fa i amb la seva actitud vital. El que passa és que jo tinc la sort de tenir una feina amb micròfon, i el que diem nosaltres se sent més.

 Encara queda en aquets disc alguna cosa de Sau?

Sí, de Sau queden moltes coses, el tio que ha fet aquestes cançons en el fons continua sent el mateix tio que va fer aquelles cançons, i penso que és un disc molt semblant al que hagués pogut fer Sau ara. Si haguéssim pogut seguir, penso que amb el Carles estaríem fent una cosa semblant a això. Evidentment amb tot el que podia aportar el Carles, que era moltíssim. Així com en els darrers discs que havia fet havia tirat més pel cantó potser una mica més rockerillo, aquest disc és coherent amb la carrera de Sau.

Per a tu, és el teu millor disc?

Jo estic molt content del disc, però és pel record del procés de fer-lo, l'he gaudit molt. Però encara no puc parlar-ne objectivament, encara hi estic ficat dins.

Et podrem escoltar aquí a Andorra?

Tinc moltes ganes, tinc molts amics a Andorra i hi he estat molt vinculat. Amb Sau des del principi de la nostra carrera vam fer concerts aquí i també hi vam fer cançons. Als inicis del grup veníem a Andorra, a un càmping que hi havia que era bastant cèntric, a tancar-nos perquè ningú ens emprenyés per fer lletres de cançons. El Només ho faig per tu la vam escriure aquí. A més amés, hi tinc molts amics, des del món de la gastronomia, que és una de les meves passions, fins a personals. Un dels tècnics de Sau fa molts anys que viu a Andorra. També hi tinc molta història, vaig fer la direcció musical del Jocs dels Petits Estats el 2005 ?les cerimònies d'inauguració i clausura?; llavors vaig estar un mes i pico vivint aquí. Vaja, que portem molta mili aquí a Andorra i em faria molta il·lusió fer-hi un concert, estem treballant per venir.

Penso que és un disc molt semblant al que hagués pogut fer Sau ara. Si haguéssim pogut seguir, penso que amb el Carles estaríem fent una cosa semblant a això.