• L'Associació Fallaires d'Andorra la Vella dóna a l'Arxiu Nacional el fons documental

Imatge de les Falles d'Andorra la Vella. Foto: TONY LARA

La candidatura a la Unesco de les falles pirinenques com a patrimoni immaterial de la humanitat segueix el seu curs. Tal i com va explicar ahir el secretari de l'Associació de Fallaires d'Andorra la Vella, Albert Samarra, la candidatura ja està validada i en tràmits, tot i que «cal mirar-se algun detall, polir algun serrell» i respondre una carta que els ha enviat la Unesco, en les pròximes setmanes. Després caldrà esperar, concretament «fins al novembre del 2015».

La candidatura va poder avançar gràcies a que l'any passat l'Associació de fallaires recent creada va rebre un partida de les subvencions del Ministeri de Cultura –9.500 euros–, tal i com va recordar el mateix Samarra ahir; per aquest motiu, l'Associació ha decidit dipositar a l'Arxiu Nacional d'Andorra el documental audiovisual realitzat, El camí del foc, com també tot el material de recerca que s'ha utilitzat per fer-lo.

Pel que fa al documental, el secretari de l'Associació de Fallaires va explicar que «vam voler fer una recuperació de la memòria històrica de les falles, dels antics fallaires que cremaven a Andorra la Vella abans que la tradició quedés en desús, dels anys 60 als 80, fins al 87 que la vam recuperar. Volíem explicar les falles des de que en tenim constància i documentació, com es feia i com es fa ara, i quin camí ha anat seguint».

Ha estat una recerca difícil, ja que abans del 87, de fotos i filmacions no n'hi ha cap: «que hi hagués material de nit era molt difícil» i pel que fa a documents escrits, el primer és de 1905, del Centre Excursionista de Catalunya. En el cas de les referències orals «ens podem remuntar al 1850 i ho tenim documentat, encara que sigui oralment».

Fons etnogràfic/ Una de les parts més importants d'aquest material són les 24 hores d'entrevistes a testimonis orals a quinze ex fallaires que expliquen la seva experiència i que conformen la part més important de memòria històrica. Ahir n'hi havia un d'ells, en Marcel·lí Roca, que en l'època de les falles era masover del Guillemó, el petit de tota una saga de germans fallaires, i va explicar que «es va deixar de fer quan es van enquitranar les places». Va ser cap els anys 60 i va ser «perquè el foc cremava el quitrà». En aquell moment «no hi vam pensar en altres fórmules de fer-ho», per això en Marcel·lí Roca està content que ara s'hagi pogut recuperar la tradició i trobar la manera de solucionar-ho.

Aquest testimoni, juntament amb els altres, «alguns tenen 90 anys», informa Samarra, passaran a formar part de la memòria del país que els ciutadans podran consultar públicament a l'arxiu, dins el fons etnogràfic, tal i com va informa Susanna Vela, cap d'Arxius Nacionals.

L'Arxiu ha col·laborat amb l'Associació: «s'ha donat suport, sobretot orientació a l'hora de la recerca documental com audiovisual, i amb el procés metodològic per les entrevistes», va explicar Vela, tanmateix va voler subratllar que «el mèrit és totalment d'ells».

De fet, la cap d'Àrea d'Arxius Nacionals va explicar que «hi ha molts projectes que si no es fan amb entitats o associacions, són molt difícils de tirar endavant»; precisament són les entitats o associacions que amb «la seva disponibilitat i les seves ganes» aconsegueixen un «resultat molt millor que si ho fa només una institució».

A l'hora de realitzar el documental, tal i com va explicar Vela, «el més complicat ha estat aprofitar tot el material per a fer un documental que no podia passar de 40 minuts. El més difícil ha estat tallar les entrevistes ja que parlem de testimonis interessantíssims», per això es tan important que es puguin consultar senceres a l'arxiu.

Des del Govern, Montserrat Planelles, directora del departament de Promoció Cultural i Política Lingüística, va agrair a l'Associació de fallaires que hagi posat «a disposició de tots els ciutadans aquesta informació de valor pel patrimoni del país».

Per a més informació consulti l'edició en paper.