• Les dues representacions fan el ple i el comú es plantejarà deixar entrar més públic

Sant Josep i la Verge Maria al Pessebre Vivent d'Escaldes-Engordany. Foto: TONY LARA

Un ambient familiar i de joia nadalenca, ple de retrobaments. Mentre les escenes del Pessebre Vivent d'Escaldes–Engordany van tenint lloc en els diferents escenaris de la Plaça Santa Anna i la plaça de l'Església, a la vora d'un petit foc, comenten la nova representació l'Emili Pérez, conegut com el xarrrampí –era qui cantava aquesta nadala de l'any 53 al 59, quan tenia 22 anys– i l'Enric Torres Torres, que ell no hi actuava, però la seva dona sí, havia fet de tremetinaire, i a més, coneixia personalment l'Esteve Albert, un home «molt trempat».

I que els hi sembla la representació en el nou escenari? «Millor quasi impossible! el millor pel lloc on s'ha de fer ara». Clar que pel xarrampí el fons era millor el d'abans, perquè era la mateixa muntanya la que feia d'escenari, «i la gent anava seguint la representació fent camí, jo baixava de la muntanya fins a la cova cantant sense altaveu!». Però sabent que ara no pot ser, li sembla bé el nou format, això sí, potser alguns bidons amb foc perquè la gent s'hi escalfi...

Malgrat el fred, però, la tornada del Pessebre Vivent després de 50 anys ha despertat expectació i tant dissabte com diumenge va fer el ple. I al cap i a la fi, «no s'ha de comprar», tal i com explica Jordi Llobet, el padrí –que a la vegada és el pare de l'actor que fa de romà–, perquè «era una altra època».

I els més de 100 actors, com ho han viscut? Doncs l'estrena amb «nervis» i preocupats perquè a nivell tècnic tot anés rodat, i ahir ja «més tranquils, perquè ja sabíem com funcionava», tal i com ens van explicar les pastores Anna Sarmiento i Elena Cespedes. La segona actuació , tal i com ens explica Llobet, «ha sortit més rodat i he estat més ben coordinat, hem trigat cinc minuts menys!», que l'estona als actors els hi és igual perquè «a nosaltres ens passa volant». Els més petits també tenen la seva experiència, i el primer dia l'angelet Valentí Velasco, «vaig passar molta por», por? «sí, del dimoni!»; en canvi un dels altres angelets, la Sara Rodríguez, por no en va passar, però sí «molt fred».

El text, es manté

És interessant, tal i com posa de relleu l'Emili Pérez, «recuperar aquestes tradicions perquè els més joves les coneguin»; el text de l'Esteve Albert s'ha mantingut i les referències al país, les trementinaires, el bon andorrà, l'allioli de codony o l'oli d'avet... i sense oblidar les danses tradicionals de l'esbart, el ball de bastons, el cor a les finestres de l'Hotel Valira... i tot un públic que canta amb els actors: Ai Josep! Vostre fill m'enamora tan petit! Tan petit i no plora ai Josep!...

Ah! I sense oblidar el quadre plàstic, que potser «perquè la gent està movent-se no queda palès, però sí que el fem», aclareix Cespedes.

Més públic o més funcions?

Una de les claus d'aquesta nova representació del Pessebre Vivent és el públic, que forma part de l'espectacle, de fet, comparteix escenari amb els actors. Per tant, quanta gent assisteix a l'espectacle, és una qüestió important a tenir en compte. Les dues pastores pensen que amb la gent que hi ha ara, unes 300 persones per funció, «va bé; nosaltres quan no actuem els anem ajudant perquè s'orientin».

Però precisament el tema del públic és una de les coses que pot variar de cara a les properes representacions. «Avui ho valorarem», va informar la cònsol major, Trini Marín, tenint en compte que totes les entrades estan esgotades – també per a les funcions del 3 i 4 de gener– i que hi ha gent que no podrà veure l'obra, per tant, «podríem mirar de deixar entrar més gent, de manera controlada».

Tot i que la cònsol va parlar més de la possibilitat de deixar entrar més gent que de fer més funcions, des de l'organització van admetre que s'estan plantejant fer una funció doble el dia 3 de gener.

Encara «hi ha coses a millorar», tal i com va dir Marín, «però ha estat un èxit i hem treballat per tenir-lo».

Per a més informació consulti l'edició en paper.