• L'arc parlamentari aprova la modificació del Codi de l'Administració i la Llei de l'embargament
• La Llei del saig no convenç el PS que s'absté en la votació per la privatització d'un òrgan judicial

El Govern de Toni Martí en primer pla, envoltat pels consellers dels grups parlamentaris, ahir Foto: TONY LARA

Els comuns, l'Administració central i les parapúbliques podran exigir als deutors que satisfacin els imports pendents i les sancions corresponents, si en tenen, sense haver d'esperar que la Batllia executi les resolucions. És més, també podran procedir a embargar béns als morosos, sempre i quan aquest procediment no posi en perill la supervivència de l'administrat o de la seva família. Ahir, el Consell General va aprovar el paquet de lleis que ho possibilita; la modificació del Codi de l'Administració, la Llei de l'embargament i la Llei del saig, que els grups parlamentaris van debatre en un sol paquet. De fet, les dues primeres van ser aprovades per assentiment, mentre que la llei del saig no va convèncer al Grup Socialdemòcrata (PS), que es va abstenir. La consellera del PS, Mariona González, va argumentar l'abstenció al·legant que «les execucions judicials només les pot fer l'Estat», i va insistir en que «s'està privatitzant parcialment la Justícia amb l'excusa que els batlles no poden donar una resposta satisfactòria a les administracions i a la ciutadania, per l'increment del volum de causes arran de la crisi econòmica». González també va desconfiar del resultat que pot tenir la implementació d'aquesta figura inspirada en el model de l'huissier de justice francès, defensat pel ministre d'Interior, Xavier Espot, i la consellera de Demòcrates per Andorra (DA), Sofia Garrallà; i va llançar que «sembla que confiïn més en els privats que en l'Administració de Justícia, quan hauria de ser el contrari, perquè el privat sempre prioritza el guany i no el servei». A la qual cosa el ministre Espot va replicar que «el saig tindrà l'obligatorietat de servir el justiciable i en cap cas podrà triar quines resolucions executa i quines no». I va afegir que «els honoraris que cobrarà estaran fixats pel Govern i no podrà cobrar un import diferent del que el Govern haurà fixat per a cada resolució». Una explicació que la consellera Garrallà va resumir amb una imatge encara més entenedora, quan va comparar la figura del saig a la del notari, tots dos fedataris públics.

seguretat jurídica / En quant als dubtes exposats per González sobre la seguretat jurídica que la nova figura judicial hauria de garantir als administrats, Espot també va desmuntar la idea socialdemòcrata de posar en funcionament un sistema «híbrid» que combinés la figura del saig i els tribunals civils, perquè «aquesta solució sí que seria una aventura, no descarregaria de feina la Batllia i a més, hi hauria el temor de que es poguessin executar els deutes per dues vies».

També els privats / Si els comuns, l'Administració i les parapúbliques podran executar les sentències sense haver de passar pel saig, tot i que és una opció que també tenen, els particulars s'hi hauran d'adreçar obligatòriament per cobrar als morosos. Aquest és tot l'interès del saig ja que podrà alliberar la Batllia de les gairebé 60.000 execucions que va acumular el curs 2013- 2014. Garrallà va insistir en que d'aquesta manera «els batlles i els tribunals es podran centrar en jutjar i controlar l'execució d'allò jutjat». A més va insistir en el control judicial sobre les accions del saig, les obligacions a les quals estarà sotmès i la possibilitat que el deutor pugui impugnar judicialment l'execució. El projecte de llei estableix tres saigs ampliables, l'establiment dels honoraris, el procediment, els requisits per la feina, el procés de selecció i el nomenament.

Embargament / Per últim, la Llei de l'embargament regula la pràctica i la valoració dels béns embargats. I proposa un «equilibri entre la satisfacció del creditor i del deutor», va explicar Espot, per «evitar el menyscapte patrimonial excessiu al deutor». El ministre va afegir que no es podran embargar béns directament relacionats amb la supervivència de les persones.

Per a més informació consulti l'edició en paper.