• La il·lustradora Montse Mayol inaugura els Berenars literaris a La Puça

La il·lustradora Montse Mayol, ahir als Berenars Literaris organitzats pel Centre de Cultura Catalana a La Puça. Foto: ÀLEX LARA

Els Berenars literaris a la Puça organitzats pel Centre de la Cultura Catalana ja han començat, la protagonista d'ahir va ser la il·lustradora Montse Mayol.

Els contes infantils han d'atrapar tant pel text com pel dibuix, que els nens miren embadalits una vegada i una altra. Però per senzill que pugui semblar, cal investigar, tenir referents, crear vides, el procés creatiu és tot un món i la Montse  té el seu. Primer de tot, i imprescindible, han de passar dues coses perquè decideixi crear un dibuix: el missatge de la història «ha de tenir uns valors amb els que crec»; per exemple, Cabretes al país de les meravelles (Edicions Sidillà) transmet un missatge que li interessa «no per la recuperació de la cabra catalana, sinó perquè el que explica és que a la vida tot t'ho has de ‘currar'».

I, per altra banda, l'empatia amb el personatge. Aquesta segona és difícil d'explicar, és com si et preguntessin: «Per què t'has enamorat d'aquesta persona?» Doncs «t'atrapa i te'l vols fer teu». Un lector decideix si continuarà llegint després de les primeres línies d'un llibre, ella decideix també en les primeres línies, però en funció de si pot o no imaginar-se «visualment» el personatge. Si «m'atrapa», li agrada, llavors sí, rriba el procés creatiu.

Quina serà la línia de dibuix? Una figuració simplificada o més realista? Com a exemple d'aquest procés tenim en Joanet, el protagonista del conte Anem a fer la migdiada (un conte musical escrit per Albert Riera i amb composició musical d'Ultano Gómez); la Montse va provar des de figures molt simples a retrats. Quin funciona millor? Perquè un il·lustrador, a diferència d'un escriptor, necessita saber com acabarà el seu dibuix. «La il·lustració té el seu propi llenguatge, hi ha de tenir el mateix discurs des del començament fins al final».

El món de la il·lustració és un món molt obert. La Montse Mayol s'encara sovint a projectes d'il·lustració infantil, però ha treballat fent escenografies, fent portades, fins i tot en té un ara de poesia eròtica... no tanca el seu perfil, «sóc dibuixant», i «no vull catalogar-me en res».

Això sí, li interessa i l'agrada la il·lustració infantil. Per què? «Perquè tens molta llibertat i m'hi sento molt còmoda». Ella interpreta el text i «el porto al meu terreny personal». «Surto jo, la meva mare, el meu poble...» Se sent còmoda amb els entorns rurals que són els de la seva infància.

I una cosa molt important i que és un segell personal: el sentit de l'humor. En els seus contes la il·lustradora pica l'ullet a les persones del seu voltant i al seu entorn. I sinó... mirin la borda que apareix a les Cabretes... molt andorrana.

Però calen molts referents visuals per crear. Un que l'ajuda molt en el procés d'investigació és el cinema. Tornem al Joanet d'Anem a fer la migdiada. No els hi recorda ningú? Sí, sí, és en Marcelino! De Marcelino pan y vino. «El cinema forma part del pensament visual, i per crear il·lustracions, la cultura visual és molt important; sense aquesta, és ‘fotut'».

La Montse va explicar a la tertúlia que per als il·lutradors és important treballar en diferents projectes i no encasellar-se, perquè el món del dibuix «és un món molt de modes». Per cert, algú recorda Jordi Lavanda? Doncs això.

Els diners amb la il·lustració es guanyen sobretot en el món publicitari en les portades dels llibres. De fet en el món de la publicitat està a primera línia, sense anar més lluny de casa, fixem-nos amb Grandvalira.

L'àlbum il·lustrat

Actualment a les seccions infantils hi ha «autèntiques obres d'art». La Montse va explicar que les editorials estan apostant pels il·lustradors i per fer llibres d'autor: els anomenats «àlbums il·lustrats», que encara es troben a les seccions infantils, però que no són per a nens, o no exclusivament.

De fet, l'Anna Riberaygua va defensar que no s'ha «d'encasellar tant» i que el futur de les llibreries va en la mateixa direcció que treballen les editorials: «Un llibre-objecte, amb contingut gràfic i un suport físic ben fet, que sigui un objecte de valor; un best seller el pots llegir a l'ebook».

Sinergies

Un altre punt important que la Montse va donar a conèixer del món de la il·lustració de contes és que es tracta d'un treball en equip; hom podria pensar que l'escriptura va per un cantó i el dibuix per un altre, i podria ser, però ella ho veu com «un treball en equip», cal ser un «tàndem» perquè el resultat funcioni. Per això en els seus projectes personals sempre escull escriptors que coneix, i si no són projectes seus, fa per poder conèixer-los, «per a mi és clau».

I aquest tàndem, es dóna en el món local, en el que la Montse treballa i creu. Per exemple «l'editorial de les Cabretes al país de les meravelles està formada per tan sols dues persones; sí que tenen una gran distribuïdora, però sobretot treballen en àmbit local, fires...», tant el de les Cabretes com el d'Anem a fer la migdiada són llibres que s'han venut bé, «i ha estat en gran part gràcies al boca orella, jo hi crec molt».

I quan parlem de tàndems i de món local, arriba el debat de la dificultat per trobar sinergies a Andorra. Però és que per començar, tal i com va posar de relleu Riberaygua en la tertúlia, cal «no tancar fronteres», i pensar en un sentit local més ampli, més pirinenc, «hem de tenir clara l'escala, aquí som molt petits, i cal obrir mires».

Per a més informació consulti l'edició en paper.