PUBLICITAT

El MoraBanc fa aigües en els tirs de tres: d'un encert del 37,7% al 20,8

  • En les quatre últimes jornades ha passat de ser el sisè equip més anotador al catorzè, amb cinc punts menys
IVÁN MOURE
ANDORRA LA VELLA

Són quatre les derrotes consecutives d'un BC MoraBanc Andorra molt aclaparat per aquesta ratxa. És difícil trobar el motiu exacte, perquè en veritat són molts els que provoquen una situació com aquesta.

Joan Peñarroya parlava ahir en roda de premsa que els fluixos inicis han provocat anar a remolc i al cap i a la fi, condicionat tanta derrota. «Hem de trobar solucions», va assegurar abans de citar alguns aspectes a millorar com «començar sense concedir, rebots ofensius, situacions de tir, rendiments individuals o situacions del nostre joc...». També es cert, però, que l'estat mental dels jugadors es tan o més decisiu que la manera de jugar i per això el tècnic no va dubtar en admetre: «Quan t'adones que no vas bé perds la ‘xispa' i això s'ha de recuperar. Hem de ser sòlids en defensa i a partir d'aquí créixer».

A nivell d'equip, però, la defensa està concedint al rival el mateix, encaixa més o menys els mateixos punts... Les estadístiques delaten alguna cosa, sobretot en dues facetes. Abans del partit a Tenerife que va iniciar aquesta mala ratxa, el MoraBanc era el quart millor equip de la Lliga Endesa en tirs de tres amb 66 anotacions de 175 intents i un 37,71% d'encert, i ara és el 14è amb un 31,77% (88 de 277). D'altra banda, també era el sisè millor atac amb 78,57 punts per partit i avui és el 13è amb 73.

Aquestes són les dues caigudes més substancials de l'equip que dirigeix Joan Peñarroya. Les xifres no criden tant l'atenció en altres facetes com poden ser pèrdues de pilota, rebots, opcions de tir de l'oponent o faltes a favor i en contra. Sembla ser que el motiu de la mala ratxa, sobre el paper, es deu a la mala punteria des de més enllà de 6,75 metres.

És curiós que els quatre últims partits són també, a excepció dels 67 punts a Guipúscoa, els pitjors en anotació a favor. 65, 64, 65 i 68 que fan una mitja de 63,5 per partit. A anys llum dels 78,57 d'abans d'encarar la setena jornada i que s'arrodoneixen amb els 73 de mitja actual. Això són cinc punts menys per partit i vet aquí que el MoraBanc n'ha perdut tres per una diferència menor (Bilbao, Guipúscoa i València).

Continuant amb la comparativa entre les darreres quatre jornades i les set primeres, des de la línia de tres el MoraBanc ha passat de tenir un encert del 37,71% al 31,77%. Ha registrat mínims d'un 16% contra el Tenerife (3 de 19) i un 19% a Fuenlabrada (4 de 21), els pitjors del que va de curs que converteixen la mitjana en els quatre darrers partits en un paupèrrim 20,75%. Els intents més o menys es mouen per la mateixa xifra que sempre, per tant està clar que falla la punteria. En els tirs de dos punts i de lliures, tant els intents com els percentatges estan en la línia de sempre, per tant és evident que aquí tampoc està el problema.

Amb tot, Zengotita i Roman Martínez, dos (en teoria) especialistes en el tir exterior, tenen peu i mig al carrer. Els seus representants estan negociant la liquidació amb el club, que sota la política «deixin sortir abans d'entrar» espera que això prosperi ben aviat per poder anunciar una o dues incorporacions. Alhora, Peñarroya afegeix picant responent ahir «no sé» a si es fitxarà un pivot o un aler, i tampoc si serà del seu gust –«fa temps que hi treballem però el mercat està complicat i per nosaltres encara més», va afegir– tot i que aquestes paraules [esperem] siguin més una estratègia per no donar pistes, i tampoc no s'oblida d'avisar a Ivanov, que ha vingut a ser «un referent» i s'espera «més» d'ell.

El diumenge hi ha visita a la pista d'un rival directe i Peñarroya, malgrat les onades que hi ha al vestidor tricolor, va treure ferro a la situació i va assegurar: «Hem d'estar tranquils. Sembla que estem al pou dels pous, però d'altres com el Sevilla estan en la mateixa situació i ho viuen com si anessin a jugar la Copa. No cal anar a l'extrem. Els partits transcendentals no han arribat encara. Aquest té la seva importància però passi el que passi, queda molt».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT