• El cap de Govern admet que ha estat una errada deixar allargar durant quasi tres anys les negociacions amb els funcionaris» H Queda pendent que l'obertura doni més fruits

Foto: ÀLEX LARA

«Ha estat el mandat amb més manifestacions i protestes en 25 anys».Paraules de Martí, ahir, davant els periodistes quan va rememorar les dures negociacions amb el col·lectiu dels funcionaris per reformar el polèmic pla de pensions. I amb cert regust amarg d'unes converses que «no tenen cap classe de rèdit polític i que han estat massa llargues». Les eleccions tenen quasi data i els treballadors públics han allargat un afer que fa mal perquè són molts vots al comptador. Segurament per això ha adoptat la determinació de transformar la Funció Pública en una sola cartera perquè en cas que DA mantingui el Govern poder fer l'àmplia reforma de l'administració que no ha estat possible en aquests quatre anys, «un passiu que no hem assolit», va afegir. De tot aquest enrenou Martí treu com a lliçó que una negociació «no pot durar tres anys perquè al final el que queda és una mena de cansament».

El cap de Govern es va referir com el moment més dur de la seva política a la falta d'un acord amb els comuns sobre les competències i les transferències: «No puc estar del tot satisfet amb l'acord que finalment vam assolir», i va descriure la xifra de 1.200 persones aturades a que es va arribar com una xifra «que espanta».

La part positiva la va englobar en la «convicció» de que s'ha iniciat un camí que Andorra necessita «amb un nou model fiscal acabat, l'obertura econòmica que ha posat fi als prestanoms, s'assoleixen els CDI, i deixem un Estat amb molta credibilitat en el concert internacional». Va lamentar, tot i que l'economia sembli donar signes de millora, «que hem perdut molta gent». També va mostrar la seva complaença per poder convocar una eleccions «amb el pressupost aprovat» i un mandat per iniciar les negociacions per assolir un acord d'associació amb Andorra que el consell de ministres de la Unió Europea aprova avui.

En més clau de balanç legislatiu el cap de Govern va insistir en què després de «segles de proteccionisme» calia obrir l'economia, i s'ha fet una «obertura democràtica perquè la si no la riquesa es concentra en mans d'unes quantes famílies». Després, va enumerar Martí, es va decidir signar els CDI, però feia falta una eina bàsica «perquè sense IRPF no hi havia cap possibilitat de pactar amb França i Espanya». Unes paraules que contenen missatge, conscient Martí que l'IRPF mai havia estat contemplat pel seu partit i que és un instrument que formarà part dels atacs dels seus rivals polítics en campanya. Sense obviar que el sistema financer té un gran repte de cara al 2018 amb la instauració de l'intercanvi d'informació fiscal automàtic. «Això com a polític fa cert vertigen, totes les reformes eren indispensables per protegir els sectors tradicional i per poder créixer», va advertir. Els resultats no han estat els més satisfactoris, va admetre: «Hauríem volgut una obertura més ràpida, però amb el sistema homologat estem convençuts que hi hauran més empreses que vindran a Andorra».

Un altres dels punts dèbils ha estat la manca de recursos que ha obligat el seu govern a no poder «fer grans inversions per evitar generar més dèficit», i va apuntar a les necessitats socials «com la principal prioritat a la que s'han destinat més aportacions».

L'atur, segons es desprèn de les seves declaracions, ha estat una de les preocupacions. «Fa un any en un dinar de Nadal vaig afirmar que m'agradaria acabar l'any amb 600 aturats perquè hi havia la clara voluntat de no continuar engreixant la llista de desocupats, i això no pot tornar a passar mai més».

Queda molta feina per fer, evidentment. Queden com a deures una administració «més àgil», queda reformar «la funció pública», una obertura que sigui percebuda «pels ciutadans com un plus, un augment del PIB», i s'han de dotar als ambaixadors andorrans «d'assessors econòmics». Queda abans guanyar les eleccions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.