PUBLICITAT

La producció elèctrica de FEDA, la més elevada dels últims 17 anys

  • La parapública anuncia una congelació de les tarifes per l'any vinent
CLARA GARNICA
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Moles, durant el dinar tradicional de Feda, celebrat ahir a l'Art Hotel. Foto: ANA / G.L.T.

La parapública Feda va celebrar ahir el tradicional dinar de Nadal, on va aprofitar per fer balanç del que ha donat de si el 2014 i per avançar els objectius marcats per l'any vinent. Un dels punts a remarcar d'aquest 2014 que tot just s'acaba és l'elevada producció d'electricitat generada a la central hidroelèctrica de la parapública i situada a Engolasters. S'han produït 110 GWh d'energia mitjançant el salt d'aigua, un volum que no es generava des de l'any 1997, és a dir, des de fa 17 anys. És el tercer millor any des que va néixer Feda, ara farà 25 anys.

Aquesta dada representa un increment del 20% de producció pròpia d'energia en relació a la mitjana dels darrers anys, i es deu a que ha plogut molt a l'estiu, sumat a que a l'hivern «ha fet calor», va explicar el director general de Feda, Albert Moles. Un hivern poc fred però amb moltes precipitacions ha permès que s'hagi anat fonent la neu mentre arribaven noves nevades.

Aquesta situació ha permès arribar a un 20% de producció del total d'energia consumida a Andorra, que sumat al 2% aconseguit de Ctrasa permet assolir aquest 22% de producció pròpia, o en d'altres paraules, només s'ha hagut de comprar el 78% de l'energia. Habitualment se n'adquireix un 85%.

La cogeneració, el 2016 / Precisament, la reducció de la compra d'energia a l'exterior en detriment de la que es produeix a l'interior del país és un dels grans objectius marcats de la parapública pels propers anys, i el segon objectiu establert al Llibre Blanc de l'Energia. Per aquest motiu s'està desenvolupant el projecte de cogeneració i xarxa de calor de Soldeu. Moles va explicar que, sobre una inversió global de 13 milions d'euros, el 30% de les obres ja estan acabades, el 60% de les obres es troben en procés de realització i finalment el 10% restant s'adjudicarà l'any vinent. La previsió és posar en funcionament la central de cogeneració «la primavera del 2016».

En paral·lel, ja s'estan realitzant estudis per impulsar la cogeneració a la Comella aprofitant l'energia de Ctrasa, així com s'està estudiant com poder implantar-ne una al Pas de la Casa, va explicar el director de Feda.

Aquestes inversions, sumades les ampliacions de la capacitat d'importació de l'energia que prové de fora les nostres fronteres, és a dir d'Espanya i de França, són els principals pilars de despesa de la parapública per l'any vinent, i que Moles va situar en total entre els 23 i els 24 milions d'euros. Els projectes relacionats amb l'ampliació de la capacitat d'inversió són els de la línia Adrall-Andorra d'alta tensió (que no estarà enllestida fins el 2017) i el del reforçament de la interconnexió amb França.

La inversió prevista per aquest 2015 és lleugerament superior a la d'anys anteriors, va explicar Moles.

Congelació de tarifes / Cara l'any vinent no es preveuen augments del preu de l'energia que Andorra adquireix a països veïns. Aquest fet, sumat a que la previsió és tornar a aconseguir uns percentatges de producció pròpia superiors al 20%, juntament amb un IPC amb previsió del 0%, han permès congelar les tarifes dels abonats pel 2015. «Hem estabilitzat preus i costos», va explicar Moles.

I això que la parapública fa ja quatre anys consecutius que veu com li disminueixen els ingressos derivats del consum energètic de la població. Aquest 2014 la demanda d'energia ha estat un 1,8% inferior al 2013, sobretot a causa dels mesos de març, maig (un 5,8% de davallada) i novembre (un 6,2% menys), «en un any atípic pel que fa a climatologia. Les temperatures han estat poc fredes a l'hivern (menys calefacció), i poc caloroses a l'estiu (menys aire condicionat). En paral·lel, l'hivern abundant en neu ha minvat molt la necessitat d'innivació artificial de les pistes d'esquí.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT