• El MoraBanc acusa la 4a derrota consecutiva, la 8a de la temporada, en un duel sense inèrcia guanyadora

Foto: ACB PHOTO/ALBERT MARTÍN

Quin mal cos queda quan es nota que aquest equip ha de patir tant per guanyar i a més no ho aconsegueix. El MoraBanc sembla destinat a passar per l'ACB per un camí ple d'entrebancs i destinat a desgastar més que altra cosa, però aquesta situació sembla la més creïble ja des d'inici de temporada, malgrat que al començament les tres victòries que s'havien aconseguit a casa fessin pensar en què seria tot una mica més relaxat. L'UCAM Múrcia va endossar als andorrans la quarta derrota consecutiva en la lliga Endesa, i la vuitena de la temporada. 68-74 per als homes de Diego Ocampo en un duel en què hi va haver dues parts, una abans del descans en què tot i la lluita no es va deixar una sensació de poder endur-se el partit per part de l'equip de Joan Peñarroya, i una després dels vestidors en què l'acceleració final i habitual en els duels al Poliesportiu va fer somiar que es podia pensar en un nou final ajustat. I fins i tot en vèncer. Però no.

El 5-0 inicial gràcies a un triple de ‘Coco' Ivanov i una cistella de Trías va ser un mirall. El següent parcial de 0-9 va ser a favor dels murcians, i a partir d'aquí anar a remolc va ser el camí. El primer temps mort de Peñarroya amb cinc minuts de partit i el 5-9 en el marcador ja ho deien tot. El MoraBanc va reaccionar fonamentalment gràcies a dos triples consecutius de Carles Bivià que fins i tot feien recuperar el control del matx (13-11), però abans del final del quart de nou el Múrcia va posar la directa: 13-15.

Bogris, que al final del primer quart es va veure clarament superat per Arteaga quan intentava aturar el pivot espanyol, va començar el segon anotant a plaer. L'empat tornava a ser un mirall, perquè el Múrcia diversificava el seu potencial ofensiu en Wood o Antelo, i de seguida tornava l'avantatge visitant (15-20). Un triple de Green reduïa les distàncies, però arribava en la jugada prèvia al problema muscular d'un Bivià sempre ràpid en la direcció que va acabar en la banqueta per un problema muscular en un mal gest.

Amb tot, el MoraBanc aconseguia posar-se per davant fins i tot fent més gran l'espai amb un 26-22 gràcies a un triple d'Schreiner i una cistella de David Navarro que, altra vegada, es va erigir com el salvador de l'equip (20 punts per ell i 27 de valoració, el millor del partit novament). Però tampoc servia. El Múrcia va tornar a reaccionar amb Rojas, Radovic i Cabezas fent ara d'anotadors (28-31), i amb una recta final que neutralizava qualsevol intent local per sumar amb garanties de marxar en el marcador.

Amb el 32-38 arrencava el tercer quart, i amb Bivià amb una protecció al bessó dret. Escalfava amb més intensitat el valencià en la roda prèvia, i va tornar al partit tot i que sense aportar cap extra, com tampoc ho va fer la resta de l'equip. Va començar a arribar, per contra, el festival de triples fallats (al final del partit, 7 transformats de 29 intents) que acompanyaria l'equip andorrà fins el final del partit, i amb Román Martínez, suposadament un gran llançador –no ho ha demostrat– en la banqueta i sense cap minut perquè Peñarroya ja ha decidit que ha de marxar perquè el seu rendiment no ha estat el desitjat.

Així doncs, Cabezas va situar el seu equip amb +8 (32-40), i si bé una monumental bomba de David Navarro aixecava el públic de la cadira, Bamforth i Antelo iniciaven el seu festí. Era Navarro dels pocs que aguantaven el vaixell, perquè quan Beto fallava un triple i el rebot acabava en mans andorranes i novament errava Ivanov sota cistella, sortia en la mateixa jugada el gat Navarro per posar ordre, tot i que deixava la sensació que tot i ser un gran jugador no és per haver de ser sempre el salvador del grup. Amb 51-58 va acabar el tercer quart, i no semblava possible la reacció final, però com que el MoraBanc està abonat als finals ajustats, aquest va arribar també, més en forma d'il·lusió que de realitat, perquè a menys de dos minuts l'equip era només quatre punts per sota quan havia arribat a ser a deu. Però quan Peñarroya parla d'inèrcies sap que en aquest duel l'Andorra no en va tenir. I el triomf era murcià.

Per a més informació consulti l'edició en paper.