• Un dels retaules de Sant Corneli és el proper que passarà per quiròfan

Foto: TONY LARA

Avui a les 20.30 hores l'Àrea de Conservació i Restauració del Departament de Patrimoni Cultural d'Andorra presenta al públic una de les joies del barroc andorrà, el retaule de la Immaculada, que ja torna a lluir a l'altar major de l'església de Sant Pere Màrtir d'Escaldes. La tècnica de restauració, Mireia Tarrés, va informar que el nou pacient és el retaule de Sant Guillem de Sant Corneli d'Ordino.

Aquest retaule barroc situat a la primera capella a l'esquerra de l'església, fa uns anys que es troba en mal estat, tan renegrit que és pràcticament il·legible.

Sant Guillem comparteix casa amb tres retaules barrocs més i la talla de la mare de Déu. El retaule barroc del Roser va ser l'anterior en passar pel taller de Patrimoni, que el va desmantellar la primavera del 2010 per una intervenció urgent, i que quinze mesos després va tornar al lloc que ha ocupat des de principis del segle XVII, a la primera capella a l'esquerra de l'altar, i diumenge serà presentat oficialment en societat.

Va tornar, però, amb una important novetat: l'aparició de la predel·la, oculta fins llavors rere una graonada. El conjunt, va explicar llavors Tarrés en aquest racó de diari, va aparèixer tan renegrit que les escenes ni s'entenien. Ara, sí: a les dues taules laterals hi ha sengles representacions de la Flagel·lació de Crist i del Judici de sant Cebrià, l'altre patró del temple juntament amb san Corneli. La taula central, ara de color blau, va aparèixer sense figures, i així es va deixar. El resultat va ser espectacular.

Tanmateix, el més important d'aquella restauració va ser que per primera vegada els investigadors de Patrimoni van atrevir-se a posar-li nom i cognom al probable autor de la policromia del retaule, «el més destacat de la peça perquè denota la mà d'un autor de primer nivell entre els que van treballar al país». Parlem de Joaquim de Segobia que, pels trets estilístics, és també i amb quasi absoluta certesa l'autor del tríptic de la Crucifixió de la capella de la Casa de la Vall i de l'altar major de Sant Esteve d'Andorra la Vella. La pista, va dir la restauradora, la va donar un rebut conservat a l'Arxiu Nacional i que consigna el pagament a Segobia, de la quantitat de 95 lliures per la decoració de la taula del Roser.

Com hem dit, la policromia és la que dota el retaule del Roser d'especial singularitat. L'arquitectura i les talles del primer pis –Sant Isidre i Sant Domènec– són més rudimentàries i d'una qualitat inferior. Totes, excepte la Mare de Déu de la fornícula central, una de les patums del barroc andorrà, «sorgida clarament d'una mà molt més experta».

Arquitectura, pintura i escultura van tornar a lluir l'estiu del 2011 amb l'esplendor original en una peça. El mateix destí que s'espera pel Sant Guillem, el pròxim que serà operat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.