PUBLICITAT

«Invisibles però necessaris»

  • Alumnes de 3r d'ESO descobreixen el funcionament del servei de Farmàcia de l'Hospital
CLARA GARNICA
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Gea explica els procediments a seguir al servei de Farmàcia, ahir a l'hospital. Foto: TONY LARA

Els medicaments que es dispensen als pacients de l'hospital van en monodosi i es distribueixen diàriament. Un ordinador connectat a uns armaris rotatoris s'encarrega de sel·leccionar i oferir els medicaments seleccionats. Una sala aïllada i esterilitzada es destina a preparar fórmules magistrals, és a dir, medicaments que no es troben al mercat. Aquests són alguns dels conceptes que van aprendre ahir una quarantena d'alumnes de tercer d'ESO de l'Institut Espanyol de la Margineda. Una quarantena d'alumnes que volien conèixer com funciona l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell, i més concretament el servei de Farmàcia.

«Som un servei de suport invisible, però som absolutament necessaris» dins de l'hospital, va manifestar la cap del servei, Elvira Gea. Són els encarregats de sol·licitar les comandes de medicaments al laboratori, controlar que siguin els correctes i que estiguin en bon estat, ordenar-los i distribuir-los als pacients o elaborar-los específicament en cas que sigui necessari. El servei de Farmàcia de Meritxell dispensa als pacients ingressats, però també «a pacients a casa seva que requereixen d'una medicació molt específica», així com al Centre Sociosanitari el Cedre, a Sant Vivenç d'Enclar i a la presó de la Comella.

El primer que fan els especialistes en farmàcia que treballen a l'hospital quan els arriben els medicaments és controlar-ne el preu, la caducitat i les condicions d'embalatge, per vigilar «que no s'hagi trencat la cadena del fred». Seguidament, s'ordenen en funció de les prescripcions mèdiques, però sempre en monodosi «per evitar equivocacions del pacient, sobredosi, o que no es perdin medicaments innecessàriament». Pel mateix motiu, les prescripcions són diàries, de manera que el total de prescripcions que es generen cada 24 hores són molt elevades. «Hem de tenir en compte que tenim de mitjana 100 pacients, que es prenen uns sis medicaments i que també s'ha de comptar que alguns els han de prendre cada vuit hores», va explicar Gea. A banda, també hi ha prescripcions per a malalts crònics, més estables, que es fan per més de 24 hores.

En paral·lel, també preparen fórmules magistrals i barreges de medicaments per subministrar via intravenosa, va explicar Gea a un grup de deu alumnes. Són sovint «medicaments molt forts que s'han de donar en condicions exactes».

Aquestes són algunes de les nocions que van aprendre ahir els alumnes d'ESO que comencen a definir cap a on volen tirar laboralment. També van aprendre que si volen treballar a l'hospital, no s'hi val únicament amb una titulació universitària. Cal especialitzar-se i «no parar de formar-se».

Després de conèixer aquest servei «invisible», van descobrir com es treballa a rehabilitació. Dimecres, van anar a Urgències i a esterilització.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT