• El Departament de Patrimoni presentarà al públic el retaule restaurat demà a les 20 hores

El retaule de la Immaculada de l'església de Sant Pere Màrtir d'Escaldes. Foto: GOVERN D?ANDORRA

Després de set o vuit mesos al taller, el retaule barroc de la Immaculada ha tornat a l'altar major de l'església de Sant Pere Màrtir d'Escaldes per lluir la seva millor cara, i l'Àrea de Conservació i Restauració del Departament de Patrimoni Cultural d'Andorra el presentarà al públic demà a les 20.00 hores.

El retaule va ser desmuntat a principis d'any i traslladat al taller de restauració de Patrimoni Cultural, tal i com va explicar ahir la restauradora Mireia Tarrés. Llavors presentava un estat de conservació «delicat», a causa «dels nombrosos aixecaments de capa pictòrica i de la presència de corcs». I, malgrat que el retaule de la Immaculada ja «havia estat acuradament restaurat l'any 1982, també presentava força brutícia superficial».

La intervenció realitzada al retaule ha consistit en la fixació de la capa pictòrica amb resines sintètiques, aplicades a pinzell i amb xeringa als llocs on hi havia aixecaments, i posteriorment aplanades o planxades amb una espàtula calenta. La neteja de la policromia s'ha fet amb dissolvents, alguns d'ells gelificats. Pel que fa a la reintegració pictòrica dels llocs on s'ha perdut la pintura s'han emprat pintures específiques per a la restauració. També ha calgut fer la desimfectació de les peces corcades amb el sistema d'anòxia amb gas argó. Finalment s'hi ha aplicat una resina lleugera a mode de capa de protecció final. Tarrés va destacar que s'ha tractat «no només d'una operació estètica sinó també d'una operació de conservació», i va ressaltar que el més complicat ha estat «fixar els aixecaments». També va destacar que hi ha punts, com és el cas de les columnes, on el daurat no es conserva i que ja no hi era a l'any 80, quan es va decidir deixar fusta a vista per preservar l'originalitat.

Pel que fa al muntatge, «s'ha emprat una estructura metàl·lica a mida que a banda d'assegurar la consistència del muntatge, ha permès separar una mica el retaule de les pintures murals i distribuir millor el pes de les diferents peces».

El retaule s'estructura en predel·la, cos central i àtic. A la part inferior es troba la predel·la historiada amb baix relleus de sants i escenes bíbliques (l'Oració a l'hort de Getsemaní i la Flagelació), situats a banda i banda del sagrari. El cos principal consta de tres fornícules: al centre, i més elevada que les altres dues, se situa la imatge de la Immaculada, acompanyada de sant Iu i sant Pere Màrtir, patrons de la confraria dels paraires i teixidors, que va sufragar la construcció de l'antiga església; i a la cimera hi ha la figura del pare etern flanquejada pels bustos de sant Pere i sant Pau.

Pel que fa a l'autoria, Tarrés va dir ahir que aquesta continua sent anònima, tot i la hipòtesi dels investigadors de la Universitat de Girona, que l'atribuiria a Francecs i Jaume Pedrell, retaulers i escultors documentats a la Seu entre 1635 i 1652, «i als quals se'ls hi atribueix també el Roser d'Agramunt, el del Roser de Ponts, el que hi ha al Museu Diocesà de Solsona, el de Sant Cerni de Canillo i el d'Escaldes».

Les pintures murals de l'absis / Pel que fa a les pintures de l'absis de Sant Pere Màrtir d'Escaldes, Patrimoni va informar ahir que aquestes pintures murals, obra de l'artista catalana Núria Llimona, daten del 1960, i són d'inspiració romànica, d'acord amb l'estil neoromànic de l'església construïda poc temps abans.

Pel que fa a la iconografia, al centre del tambor de l'absis hi ha representats 16 personatges (els quatre centrals queden ocults rere el retaule). La majoria són sants representats en posició frontal i amb uns atributs que no sempre permeten identificar-los amb claredat. A la part central de la conca de l'absis hi ha representada Déu en Majestat dins l'ametlla mística, acompanyat de la representació dels símbols dels quatre evangelistes. Als extrems del tambor, simètricament, hi ha representats tres àngels. L'estat de conservació de les pintures és força deficient, per un aflorament generalitzat de sals, localitzat sobretot en els personatges, que ocasiona un vel blanquinós i causa pulverulència als pigments. D'altra banda hi ha aixecaments i pèrdues de pintura que deixen visible el fons blanc i pertorben l'apreciació estètica del conjunt.

La restauració de les pintures es va iniciar a final del 2013 i es va allargar fins el mes de gener. «S'hi ha fet una neteja superficial de les pintures, eliminant el vel blanquinós de les sals i la pols. La fixació de la pel·lícula pictòrica s'ha dut a terme amb un adhesiu sintètic molt diluït. Posteriorment s'han retocat les petites pèrdues de pintura per tal de millorar la lectura de l'obra».