• El portaveu de l'executiu, Jordi Cinca, afirma que la intenció és lluny de buscar reclams internacionals com Marc Márquez H «No crec que Andorra s'hagi de veure com un país per convertir aquest tipus de resident en un leitmotiv»

Márquez celebra una de les seves victòries en MotoGP al circuit de Motegi (Japó) Foto: Friedemann Kirn

Jordi Cinca, ministre portaveu del Govern, va dir ahir en la roda de premsa posterior al consell de ministres que no podia confirmar si el pilot de motociclisme, Marc Márquez, doble campió del món de MotoGP, ja havia estat acceptat com a resident. «No conec les residències», va dir. «Si se li dóna, serà perquè té dret, i si no, no en tindrà», hi va afegir evitant entrar en el tema. El cas és que l'esportista, després de la polseguera que s'ha aixecat amb el seu cas de voler deixar de tributar en Espanya, on hauria d'aportar un mínim del 49% del que percep –10 milions d'euros anuals–, en cap moment ha desmentit la informació que va publicar el Diari d'Andorra el passat dissabte, i els tràmits en Immigració van pel camí que toquen, si el mateix pilot no ho desmenteix.

El que sí va fer Cinca és destacar que Andorra no és un país que intenti recaptar adinerats esportistes ni que en faci «ostentació». Així, va recordar que a principis de la legislatura «hi va haver un canvi significatiu de la llei que regula les residències i una de les residències que es van introduir són les de les persones que, tenint una part molt substancial de la seva activitat fora del país, per la naturalesa de la seva activitat i per l'autonomia econòmica i financera que tenien, podien residir al país». «Entenc», va continuar explicant Cinca, «que aquestes persones s'han beneficiat de la llei, una llei molt en la línia de la que es practica en altres països en els que es vol donar facilitats a què hi hagi residents de cert poder adquisitiu».

Tot això s'ha dut a terme, segons el ministre portaveu, «des de la normalitat», deixant clar que, «en cap cas» el Govern ha fet ostentació «ni volem convertir Andorra en un país de reclam». «Estic convençut que hi ha països que tenen legislacions més pensades per atraure aquest tipus de perfil que no pas Andorra», hi va afegir.

«Altra cosa és», va manifestar el portaveu del Govern andorrà, «que per a persones com el senyor Márquez, Andorra pugui tenir atractiu per motius culturals, de la llengua o altres qüestions». «No crec que Andorra s'hagi de veure com un país per convertir aquest tipus de resident en un leitmotiv», va cloure.

«Se li dóna la residència perquè aquestes persones compleixen els requisits per donar-li la residència», va insistir en la seva compareixença, tot recordant que fa anys Andorrà «va utilitzar l'estratègia de persones reconegudes per a partir de la seva residència donar renom al país i fer-ne un mecanisme de difusió. «No és el cas aquest», va sentenciar, tot manifestant que hi ha «esportistes i gent rellevant» que pot tenir residència a Andorra «però que en cap cas s'ha associat a la difusió del nom d'Andorra ni a les campanyes turístiques ni res per l'estil». «Són dos coses que s'han de dissociar, que no ens sembla l'estratègia idònia en aquest moments, i per tant no s'utilitza», va voler deixar clar.

El cas és que la polèmica a Espanya és ben grossa, perquè un ídol de masses com Márquez, amb 21 anys i gairebé ja un mite del motociclisme mundial –afirma que marxa de Cervera, el seu poble, perquè ja no hi pot viure tranquil–, dóna l'esquena al seu país que, per contra, té a una bona part d'esportistes dispersats per Europa per no pagar uns impostos que consideren excessius. Es pot dir que l'affaire Máquez ha obert la Caixa de Pandora de quelcom que era i és del tot conegut: el ciclista Alberto Contador i els motociclistes Jorge Lorenzo (resident a Andorra de 2006 a 2007) i Dani Pedrosa fa un temps són a Suïssa, o els mateixos pilots Aleix i Pol Espargaró a Andorra, juntament amb els ciclistes Joaquim Purito Rodríguez, Dani Moreno, Ángel Vicioso, Jonathan Castroviejo... Noms d'espanyols com podrien ser francesos (Randy de Puniet, Cyril Despres) o britànics (Leon Camier, Bradley Smith), però aquest cas ha explotat ben a prop, tan a prop que el Govern prefereix mantenir-se al marge i fer i dir el que li permet la legislació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.