• Un grup denuncia a Facebook que el conveni amb Andorra obre la porta a una fiscalitat més dura

L'eslògan del grup que protesta contra l'impost sobre la base de la nacionalitat del cont Foto: EL PERIÒDIC

Un article del Conveni de no Doble Imposició (CDI) entre el Principat d'Andorra i la República Francesa està alimentant aquests últims mesos les pors dels nacionals que viuen fora de l'Hexàgon i molt particularment, els que resideixen a la veïna Suïssa. I és que el text obre la porta «a una eventual evolució sobre l'aplicació de la fiscalitat», explica Claudine Schmid, diputada dels francesos residents a la Confederació Helvètica. Aquesta eventual evolució de les regles de joc faria que el Govern de la República fes contribuir igualment els seus nacionals, visquin on visquin, a imatge del model fiscal que apliquen els Estats Units.

Tot i que de moment el Govern francès desmenteix la voluntat d'introduir un impost basat en la nacionalitat del contribuent sense tenir en compte el lloc de residència ni els CDI que tingui signats amb altres països, i asseguri que l'article (25.1) del CDI amb Andorra «està estrictament lligat a Andorra», un grup cada dia més nombrós de francesos no ho té tan clar. Aquest grup de residents fora de l'Hexàgon, que s'autoanomena les maudits (els maleïts), denuncia a Facebook «el risc d'un futur impost basat en la nacionalitat i no en la residència». I és que l'article 25.1 del Conveni de no Doble Imposició signat amb Andorra i ara ratificat per tots dos estats, diu que l'Estat francès es reserva el dret d'aplicar o no el conveni si l'estalvi fiscal és desmesurat per als seus nacionals.

Els maleïts evoquen doncs «l'infern fiscal» que pensen que se'ls albira, i volen «lluitar preventivament contra l'eventual posada en funcionament d'una fiscalitat francesa en base a la nacionalitat dels contribuents i no en base al seu lloc de residència, com és el cas a Estats Units que taxen els seus nacionals a tot el món i independentment del lloc on visquin, ja sigui un paradís fiscal o no».

El grup

Referint-se a les explicacions del Govern francès que desmenteixen que es vulgui gravar als nacionals independentment del lloc de residència, Schmid afegeix a la xarxa que «no n'estic gaire segura, perquè només crec els escrits i no les misses orals».

El novembre passat Schmid va escriure a Bercy i està a l'espera d'una resposta formal. En quan al grup de Facebook, les opinions que hi comparteixen els residents francesos a l'estranger són també molt diverses. Michel Soller, francès i suís, explica que va néixer a França, que s'hi va criar i que hi conserva lligams. I s'exclama: «És un país que adoro però no hi podria viure perquè ha estat molt degradat i atracat». Soller continua explicant que «visc a Suïssa, no és el paradís a la terra, però s'hi viu molt bé».

Un altre adherit al grup, Marc Regard expressa amb contundència: «No a la imposició sobre la base de la nacionalitat francesa! Si no retornarem el passaport en benefici d'una nova nacionalitat». Christian Blai, menys bel·ligerant, anuncia: «Jo d'aquí a dos anys seré suís».

En canvi, Yann Bayard lamenta que «els polítics no retrocedeixen davant res per recaptar més». I augura que «cal preveure un nombre massiu de renúncies a la nacionalitat francesa amb una recaptació minvada de milers de milions d'euros».

Per a més informació consulti l'edició en paper.