• Folch i Torres i el col·leccionista Lluis Plandiura van protagonitzar una de les històries més representatives de la venda d'art andorrà

Taula de la Mare de Déu rodejada d'àngels músics. Foto: TONY LARA

L'exposició Benvingudes a casa vostra. Les obres d'art patrimonials fora d'Andorra, i l'elaboració del seu catàleg, una completa lliçó d'història de l'art, és una bona ocasió per parlar d'una de les figures clau per la a conservació de l'art romànic andorrà, Joaquim Folch i Torres, que Gemma Ylla-Català i Passola (tècnica de la col·lecció d'art romànic del MNAC) va destacar en la seva conferència L'art medieval d'Andorra: visions d'un patrimoni comú.

El 1915 va ser l'any de la inauguració del Museu d'Art i Arqueologia, al Parc de la Ciutadella, un museu capaç d'engrandir les seves col·leccions i on es van anar incorporant les obres d'art procedents d'Andorra que avui es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Joaquim Folch i Torres, director de la secció d'art medieval i modern del Museu (1918) i el director de Museus de Barcelona (1920), va ser un personatge fonamental.

Concretament, en aquestes línies volem parlar de la batalla de Folch i Torres amb el col·leccionista privat, Lluís Plandiura, de l'home que va jugar a dos bàndols, l'antiquari de la Seu d'Urgell, Amadeu Sales, i de les taules d'Encamp, peces clau de la pugna.

Amadeu Sales, el 1918 es va proposar per ser corresponsal de la Junta de Museus a la Seu d'Urgell i a la Cerdanya, en el moment que la Junta de Museus havia dut a terme l'inventari de l'art medieval dels Pirineus i iniciant els processos de compra,entre d'altres, de l'altar de Sant Romà de Vila i la taula de la Mare de Déu rodejada d'àngels músics de la parròquia d'Encamp. Sales però, no va resultar ser de confiança, i les reclamacions d'alguns impagaments van fer trencar els tractes de la Junta amb ell; va ser llavors quan l'antiquari de la Seu va decidir canviar-se de bàndol, i va incrementar la seva relació amb Plandiura, fins al punt de passar a ser el seu corresponsal.

Molt revelador és el fragment de la carta que el col·leccionista privat va enviar a Sales l'any 1921 i que es pot llegir en el catàleg (transcripció de Mireia Berenguer): «Debe Vd dar una batida seria en este país en todo lo románico, especialmente frontyales, esculturas y frescos. También hierros de esa época. Tengo mucha fe en su gestión que sabré pagar como merece». I parlant específicament de les obres d’Encamp: «No lo olvide pues en adquirirlo tengo tanto empeño que le faculto para que de dicho altar pague Vd lo que crea conveniente sin temor que me disguste lo que me diga».

Amb aquest, xec en blanc, Plandiura es mostra disposat a tot per aconseguir l’altar d’Encamp. Amadeu Sales va arribar a oferir 9.000 pessetes per les taules i 11.000 més per fer millores al poble, donacions al Bisbat i al rector. Fins i tot Plandiura li va enviar un telegrama al mateix Folch i Torres sol·licitant que deixés Encamp per a la seva col·lecció. Durant els tres anys que es van allargar les gestions per a l’adquisició d’aquestes peces, el seu preu es va multiplicar, però finalment el Bisbat d’Urgell va donar prioritat al museu malgrat la diferència de preu i va vendre l’altar de Sant Romà per 5.000 pessetes i el fragment del retaule de la parròquia d’Encamp  per 1.000 pessetes a la Junta de Museus.  

Però aquí no acaba tot. Amadeu Sales torna a ficar-hi cullerada i propicia la creació d’un escamot del Comú d’Encamp per impedir el trasllat de les peces a Barcelona el 8 de febrer de 1922. Tot i els intents maquiavèl·lics de l’antiquari de la Seu i les pressions de Plandiura, finalment, els barcelonins van aconseguir emportar-se les peces. 

Actualment, el MNAC exposa l’altar de Sant Romà de Vila sota el Baldaquí de Toses, i en el catàleg també s’expliquen els motius: «En un espai molt central del recorregut. El baldaquí està format per dues taules romàniques pintades per ambdues cares i altres elements muntats en forma de baldaquí per a Joaquim Folch i Torres amb motiu de la inauguració del Museu d’Art de Catalunya el 1934. Aquesta disposició s’ha volgut conservar expressament com a homenatge a la tasca realitzada per Joaquim Folch i Torres al Museu i com a mostra d’una museografia característica del seu temps, amb un gran sentit didàctic de la presentació de les col·leccions. S’exposa conjuntament amb la Creu de Bagergue, que com les taules del baldaquí de Toses entrà a formar part del Museu amb la compra de la col·lecció Plandiura. De fet, aquesta presentació per si sola, concentra una part important de la història de les col·leccions del Museu, a la vegada que és un episodi destacat de la memòria del patrimoni d’Andorra». 

Pel que fa a l’altra protagonista de la història, La Mare de Déu amb els àngels músics, recordar que només es podrà veure exposada aquí a Andorra fins al gener, ja que el MNAC la té en el seu fons conservada. Potser conèixer que va despertar tants interessos i conflictes, desperta la curiositat de més d’un.

Per a més informació consulti l'edició en paper.