• La xifra de confiscacions fins l'estiu passat es va situar als voltants dels 800.000 euros
• Les organitzacions paguen una mitjana d'un euro per cada cartró introduït il·legalment

Tres farcellers transporten tabac de contraban per un pas de muntanya entre la Rabassa i Estamariu. Foto: GUÀRDIA CIVIL

El contraban de tabac continua sent una activitat que genera un fort volum de negoci de forma il·legal. Malgrat els esforços de l'Administració espanyola amb majors controls de seguretat per part dels agents de la Guàrdia Civil, la batalla continua i, el que resulta més preocupant, sense que a l'horitzó es dibuixi un mínim raig d'esperança sobre la seva eradicació, tenint en compte que, ara per ara, és una font d'ingressos per a moltes persones que travessen greus problemes econòmics. I és que la crisi lluny de posar fi al negoci l'ha incrementat, tot i que els responsables de les forces policials s'esforcin en dir que les confiscacions s'han estabilitzats en els darrers mesos. Les xifres són prou significatives i parlen per si soles.

A l'espera de tancar l'any, el balanç provisional fins l'estiu passat mostra que el tabac decomissat estava valorat en uns 800.000 euros, una xifra que s'aproxima al milió d'euros si es pren com a referència el conjunt de l'any 2013. Es produeix una estabilització del nombre de les confiscacions però les que es practiquen tenen un valor més gran.

Una llei especial del 2011 del Govern espanyol va endurir els càstigs per contraban. Les penes mínimes per realitzar aquesta activitat és de tres anys i comporta l'ingrés a la presó en el supòsit que l'import sigui superior als 15.000 euros, amb la normativa anterior era de 12.000 euros.

FARCELLERS / L'augment del contraban va lligat també als canvis en l'estratègia de les persones que ho realitzen que «acostuma a ser el modus vivendi per a molts». El tinent Albert Blanco, cap de resguard de la duana de la Farga de Moles, va explicar que la crisi econòmica ha comportat que reaparegui amb força la figura del farceller, contrabandista que transporta les mercaderies a l'esquena esquivant la frontera a través de les muntanyes. Es tracta de «mà d'obra barata» que generalment correspon al retracte d'un personatge que treballa per una organització, de la qual en moltes ocasions desconeix qui són els seus comandaments. No deixa de ser «un sistema de contraban de subsistència». El farceller és «l'esglaó més feble» dins d'una xarxa en la que cada membre realitza unes funcions determinades. Els grups organitzats són «molt dinàmics» i coneguts per la Guàrdia Civil, i en general, estan controlats ja que són quasi sempre els mateixos i «s'encarreguen que no se'n creïn de nous»

RUTES/ També s'observa darrerament una major presència de camions en detriment dels vehicles. Les rutes a peu s'efectuen principalment des de l'estació de la Rabassa a Estamariu i d'Angolell i Arduix, però n'hi ha d'altres que van canviant i variant en funció de la pressió dels controls policials. Els contrabandistes que escullen aquesta opció acostumen a fer l'itinerari de nit o a darrera hora de la tarda per poder esquivar a la Guàrdia Civil. Les quantitats portades són petites, el normal són entre una i dos caixes de tabac (cadascuna conté 50 cartrons). En un punt d'encontre la mercaderia es lliurada a una persona que espera amb el seu vehicle.

Els guanys obtinguts pels farcellers s'han reduït considerablement en els darrers anys i ara com a mitjana es pot aconseguir un euro per cartró, segons va assenyalar un contrabandista de la Seu. Més arriscat però amb majors beneficis són els que ho fan utilitzant l'automòbil. En aquests supòsits es pot arribar a aconseguir entre 400 i 500 euros per viatge i fins a 1.000 euros setmanals en el millor dels casos.

Les rutes en cotxe més habituals són la d'Os de Civís, les Bordes de Conflent, el Coll de la Gallina o Sant Joan de l'Erm, entre d'altres. Les colles, com es coneixen a aquests grups, fan servir després de transitar pels passos de muntanya i les pistes forestals, les carreteres locals i comarcals fins arribar als centres de consum de pràcticament tots els racons d'Espanya i Portugal i d'altres països com a França o el Regne Unit. Un cop aquí la distribució al detall és a càrrec d'altres organitzacions.

Per a més informació consulti l'edició en paper.