• L'auditoria encarregada pel Consorci sosté que només un dels 35 nens sabia llegir partitures
• Cantors i excantors promouen una nova formació que dirigirà la mateixa Metayer

Els Petits Cantors protesten per la destitució de Metayer, dimecres a la Casa de la Vall. Foto: TONY LARA

Amb la destitució fulminant de Catherine Metayer acordada divendres, el consell rector del Consorci dels Petits Cantors ha obert una caixa dels trons d'imprevisibles conseqüències i que, de moment, amenaça directament la continuïtat de la formació. Si més no, amb els elements i el format que havia tingut des de la fundació, al 1991, i fins dilluns, quan la ministra de Cultura, Susanna Vela, li va entregar la carta d'acomiadament a l'exdirectora amb l'argument --ja saben-- d'haver comès una de les faltes molt greus tipificades a l'article 104 del codi de relacions laborals. Segons fonts molt pròximes al cas, una de les idees de futur amb què es treballa des del ministeri és convertir els Petits Cantors en una formació mixta on també tinguin cabuda nenes cantaires. Es trencaria així un dels signes d'identitat del Cor Nacional, que, seguint una tradició que l'entronca amb les grans escolanies europees, ha sigut des dels inicis un cor exclusivament masculí.

L'altra gran idea-força que el departament de Cultura té per als Petits Cantors consisteix a potenciar la formació musical dels nens --i de les nenes, és clar-- amb classes de solfeig i de tècnica instrumental per acostar-lo, precisament, al model de les escolanies de referència, amb la de Montserrat en primer terme. El ministeri, membre nat del Consorci dels Petits Cantors i que hi aporta 130.000 dels 200.000 euros del pressupost anual, s'inspira en aquest punt en una de les conclusions de l'auditoria encarregada el curs passat i elaborada per Jordi Casas, exdirector de l'Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i actualment responsable artístic dels Cors de la Comunitat de Madrid. L'informe de Casas constata, segons les mateixes fonts, el deficient nivell musical dels cantors, amb l'argument que només un dels seus 35 membres era capaç de llegir una partitura, i proposa la inclusió de l'assignatura de solfeig en la formació dels cantors.

LA GUERRA DE SECESSIÓ Fins aquí, els grans projectes de futur del ministeri. La tossuda realitat diu, però, que els cantors en exercici, els cantors reals, els cantors que han tirat endavant el Cor i que en constitueixen l'ànima --per utilitzar una expressió de la ministra Vela-- no tenen cap intenció de presentar-se aquesta tarda al primer assaig de la nova era post-Metayer: així ho van acordar els pares després de la tensa reunió de dimecres, i així ho sostenen cantors com ara Felipe, David i Adrià --cadascun amb cinc anys d'experiència al cor--, que asseguren encarnar el sentiment general i que, diuen, no tornaran a cantar-hi si no és amb Metayer en la direcció. Vela li va treure dimecres ferro a l'amenaça de deserció --"Els convido a formar part del Cor; si no, haurem d'anar a buscar altres persones que comparteixin el projecte, i no passa res"-- però el cert és que Òscar Sánchez i Jordi Barceló, els substituts interins de Metayer --Gerard Claret no s'incorporarà a la direcció fins a l'assaig de dimarts--, poden trobar-se avui sense nens a qui dirigir.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.