• La taxa de fecunditat del país se situa en 33,3 i cau al nivell més baix de la dècada

Un recent nascut a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell Foto: EDUARD COMELLAS

L'Hospital Nostra Senyora de Meritxell atén cada vegada menys parts. O en d'altres paraules, el nombre de nounats andorrans està caient en picat any rere any. Així es desprèn de la recent anàlisi de la fecunditat d'Andorra, elaborat pel Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES), i que analitza l'evolució dels naixements des del 1997 fins l'any passat. La taxa de fecunditat (el nombre de nascuts vius per cada 1.000 dones d'entre 15 i 49 anys), es va situar el 2013 en 33,3, la xifra més baixa de tota la sèrie històrica . S'ha de tenir en compte que el 1997 la taxa s'elevava fins a 40 i el 1999, l'any amb més naixements, fins a 46,1. Aquest fet implica també que caigui el total de fills que tenen aquestes dones al llarg de la seva vida: 1,1, és a dir, pràcticament estem parlant d'un fill per família.

Mai les dones havien tingut tants pocs fills. El 2002 l'índex sintètic de fecunditat (nombre mitjà de fills per dona) era d'1.37. Aquest índex ha anat decaient paulativament des de llavors, tot i que mai havia baixat fins a aquest 1,1. Una xifra que és força inferior a la que es dóna a països veïns. L'índex sintètic de fecunditat a Catalunya se situa en 1,33, i a Espanya en 1,27.

S'ha de tenir en compte, a més a més, que als països més desenvolupats els càlculs estipulen que aquest índex de fecunditat s'hauria de situar en els 2,1 fills si es vol garantir un correcte nivell de recanvi generacional. Andorra està molt lluny d'aquesta xifra i, per tant, si es manté aquest ritme de naixements anuals s'aniria perdent població. No obstant això, també és veritat que el Principat rep molta immigració. És a dir, el recanvi regeneracional queda garantit per aquesta via de creixement poblacional.

Pel que fa als motius d'aquesta davallada progressiva de la natalitat a Andorra, el CRES en posa alguns sobre la taula. Per una banda, que aquesta immigració de la que abans parlàvem ve a Andorra «donant prioritat al món professional abans que al familiar». En paral·lel, «la societat andorrana, com l'europea, ha sofert transformacions importants en els darrers vint anys, com l'augment de la presència de la dona en el mercat laboral». Gairebé el 70% de les dones d'Andorra d'entre 16 i 64 anys treballa, mentre que a la Unió Europea la taxa frega el 60%. Arribats a aquest punt, el CRES exposa que un dels grans reptes actuals és «la conciliació de la vida familiar i la laboral».

MARES ENTRE ELS 30 I ELS 34 ANYS / L'edat compresa entre els 30 i els 34 anys és la preferida per les dones andorranes per ser mares. Fa ja una dècada que és així, i cal remuntar-se fins l'any 2002 perquè fossin les mares més joves, les de 25 a 29 anys, les que tenien més fills.

De fet durant els darrers anys s'observa marcadament com les dones de menys de 30 anys han anat tenint cada vegada menys fills. Si ara la taxa de fecunditat d'aquest tram d'edat es troba en 50,05, al 2002 va arribar a estar en 89,4. Una situació similar (tot i que en menor proporció), han viscut les mares de 20 a 24 anys. La seva taxa era de 49,42 el 2002. Ara és de 24,47.

En detriment d'aquesta caiguda de la natalitat hi ha un grup que no para de créixer, i que demostra que les dones cada vegada tenen els fills més tard. La taxa de fecunditat de les dones d'entre 35 i 39 anys és en l'actualitat de 51,25, mentre que l'any 2002 era de 33,36. De la mateixa manera, la taxa de les dones entre 40 i 44 anys, que és ara d'11, 64 anys, era de 5,48 l'any 2002. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.