• Més de 100 persones participaran en la la representació d'aquest Nadal

Imatge del reportatge gràfic de Pérez de Rozas a la revista Triumfo el 1962. Foto: EL PERIÒDIC

Falten poc més de dues setmanes perquè Escaldes-Engordany torni a acollir l'obra que va fer famosa Andorra a mitjans del segle XX: el Pessebre Vivent d'Escaldes-Engordany d'Esteve Albert. Quan el comú va presentar el projecte de recuperació d'aquest esdeveniment fa un parell de mesos, ja va anunciar que l'escenari no seria el mateix degut al canvi que ha patit la zona i que ho feia inviable. Ahir la consellera de cultura del comú, Núria Barquín, va desvetllar el misteri: el nou escenari serà la plaça Santa Anna i els seus voltants, abraçant també la plaça de l'Església, l'antic Hotel Valira i l'Hotel Casino. Els dies de la representació, el 20 i 21 de desembre i el 3 i 4 de gener, es tancarà el trànsit rodat a la zona i hi hauria dues portes de vuit metres d'amplada, una a l'avingua Príncep de Gaulle i l'altra a l'avinguda Carlemany, que indicaran el tancament de la zona. Les entrades costaran tres euros, i a partir de la setmana que ve ja es poden adquirir al Servei de tràmits del comú i a l'Oficina de Turisme.

L'aforament està calculat per a unes 300 persones, però Barquín ja va dir ahir que pot variar un cop feta la primera representació, «quan ens podrem fer una idea de l'espai ocupat pels actors i pel públic».

Perquè d'actors i figurants n'hi ha molts, més dels que el comú s'esperava: més d'un centenar, «per nosaltres ja és tot un èxit»; i a banda, a gent que col·laborarà amb el muntatge de l'escenografia, que ascendeixen a més d'una vintena. I és que, tal i com va explicar la consellera, només tindran poc més d'una hora per instal·lar tots els decorats.

L'escenari no és la única cosa que canvia, també s'han fet aportacions al guió original d'Esteve Albert; la consellera de Cultura va explicar que la directora, Irina Robles, «ha hagut d'afegir coses degut al canvi d'escenari, però s'han mantingut els versos originals dins l'obra».

Un altra novetat: aquest any s'introdueix a l'escenografia un mercat que estarà format pels comerciants de la zona alta d'Escaldes, i on podran vendre els seus productes. Segons la consellera, la iniciativa ha estat molt ben rebuda i els comerciants s'han mostrat oberts a participar-hi.

Un documental

«Com que aquest pessebre ha de fer història», com ho van fer les representacions dels anys 50 i 60, «vam creure oportú fer-ne una memòria documental». Per a això, el comú va contractar a Lluís Casavella, que ha enregistrat des de les primeres reunions del comú amb la directora, fins al procés de recerca i documentació, com també les xerrades amb gent que havia format part d'antigues representacions.

Formaran part del documental també les gravacions de les representacions, i finalment les fotografies dels participants en el concurs d'Instagram que també duu a terme el comú. Amb el hashtag #pessebrevivent i donant-se d'alta a l'usuari del comú (@comuee), hi podran participar tots aquells que assisteixin a les representacions; els guanyadors poden aconseguir entrades per a Inúu i per a la nòria. El documental s'estrenarà als cinemes del país perquè hi puguin assistir tots els participants.

Protagonistes i figurants

En el nou Pessebre Vivent no hi faltaran pastors, caçadors, la dama blanca, el contrabandista, l'esclopaire i... el pescador, que estarà representat per un membre de la corporació comunal. No hi haurà caganer, «Esteve Albert se'n va descuidar o no li agradava».

Cap dels actors serà professional, i no tots són de la parròquia. Alguns actors es van presentar al càsting perquè un parent seu havia actuat al Pessebre Vivent; és el cas de l'esclopaire, «el seu avi havia fet aquest paper i ell també el representarà, portant les mateixes eines que utilitzava el seu avi als anys 50». Segons va explicar la consellera de Cultura del comú escaldenc, molts dels participants són famílies, pares i fills que tots volien actuar en la representació.

El públic també formarà part del pessebre, i es podrà anar movent per l'espai; de fet, en algunes de les escenes són els actors els que s'han de moure.

S'haurà de veure com evolucionen les funcions i com funciona aquest escenari, força diferent del que s'emprava al Pessebre Vivent de Valentí Claverol o que Pérez de Rozas va immortalitzar a la revista Triunfo el 1962. Però la intenció és seguir, i com a mínim «l'any que ve segur», tornar-lo a fer en aquest espai de la plaça Santa Anna.

Per a més informació consulti l'edició en paper.