• El museu català defensa la prevalença de mantenir «la unitat de les col·leccions

Gemma Ylla Català i Jordi Casals, conservadors del MNAC, van defensar ahir la importància de l'adquisició del Museu Nacional d'Art de Catalunya de les peces andorranes a finals del segle XIX i principis del XX, gràcies a la qual les obres no es van vendre a propietaris privats i es van poder conservar, també fent-les fugir de la Guerra Civil montant l'exposició a Paris.

Però, precisament la defensa que en aquell moment va dur a terme la Generalitat, també seria un argument que Andorra podria utilitzar per recuperar les seves peces.

Si arribés el moment esperant de tenir un Museu Nacional d'Art d'Andorra, el MNAC respectaria la voluntat del país de recuperar les obres? Casals va dir ahir que no li toca a ell repondre a aquesta qüestió, però va afegir que «en tot cas nosaltres sempre intentem defensar la unitat de les col·leccions dels museus, i a partir d'aquí tenir en compte que hi ha diverses maneres que les obres retornin, i no té perquè ser físicament».

A vegades la història és com és i des del MNAC «fem el mateix d'esforç per explicar d'on venen aquestes obres, el que pugui passar a partir d'ara...». I, algun precedent d'obres del MNAC retornades al seu origen? «n'hi ha algun; però el que s'acostuma a utilitzar més és la idea de fer reproduccions», segons Casals, a vegades el debat no és si l'obra hauria d'estar al seu lloc d'origen, sinó «assegurar la conservació de l'obra i que es mantingui estable».

El ministre de Cultura, Albert Esteve, va dir que «evidenment si hi ha un espai on puguem tenir exposicions permanents, seria bo, com a mínim que anessin tornant més sovint». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.