• Quan un polític se sent important està accedint a un primer estadi de corrupció ètica

Foto:

Què és la corrupció? És la vulneració sistemàtica dels principis ètics de l'acció política.

Quan un representant públic delinqueix per al propi lucre, assoleix l'esgraó més baix de la degradació moral, que és cometre actes delictius per al bé personal en detriment del bé dels altres. Però si bé això en una escala de colors seria el negre més absolut, hi ha tota una gamma de grisos pel que fa a la corrupció: el sol fet de sentir-se important és un primer nivell de corrupció ètica, una fal·làcia que pot portar a sentir que tens més drets que els altres: el que és important no és l'individu, és el càrrec que ocupa. El que farà que la persona sigui important serà el seu llegat, no la cadira que ocupi; els resultat dels actes de poder: allò amb què la seva acció política hagi contribuït a fer una societat millor, i que la ciutadania jutgi com a positiu.

Una interpretació diferent porta a alimentar l'ego i a buscar l'autocomplaença i el reconeixement. És la síndrome del cotxe oficial, dels vols en primera classe, de deixar de conversar amb els no importants.

Ara bé, ells i nosaltres compartim els mateixos valors socials i ètics: preferir que no ens facin factura per estalviar-nos els impostos, descarregar-se arxius amb propietat intel·lectual d'internet, etc., són comportaments corruptes, i no sempre del tot mal vistos en la nostra societat. Els polítics no són altra cosa que ciutadans que tenen accés a un nivell superior de corrupció, pel poder que toquen. Però l'abús debilita el poder. Ells són el mateix producte moral que la resta de mortals. No podem esperar que els nostres representants tinguin un sentit ètic més elevat que la comunitat a la qual representen. Cal fer una reflexió col·lectiva, i repensar els valors que guien les nostres accions: els que són producte del nostre individualisme o els que estan orientats al bé comú.

És per això que crec que la corrupció només és el símptoma extern d'una crisi més profunda que l'econòmica: la crisi de l'ètica, que porta a oblidar-se del bé comunitari per satisfer l'ego. Aquesta és una reflexió que cal que cada ciutadà faci amb si mateix, abans de jutjar el tarannà de molts polítics. Els ciutadans que ens representen necessiten recuperar la credibilitat i, sobretot, ser fidels a uns principis, a un somni i a una societat. Perquè la política sense ètica és una política per a la dominació, mentre que la política amb ètica és una política per a la convivència. És per això que els polítics s'han d'obrir a converses més importants, de més abast, pensar en el país, per damunt de pensar en els interessos individuals o de partit. Aquest és el gran desafiament.

La política s'estableix en converses, i el coaching té a veure amb el poder en les converses. És l'espai per a l'ètica, per pensar col·lectivament. El coach ofereix al polític un model d'intervenció:

1–Per connectar-lo amb el seu somni: per què vas arribar a la política? Per a què estàs en política?

2–Per connectar-lo amb els seus valors: què faries si seguissis els teus valors? Tens la valentia d'assumir el cost que això representa? Què esperes que t'aporti a tu aquest càrrec?

3–Per compaginar el que és furgant amb el que és important: estàs disposat a mirar els temes complexos, transcendents, encara que no tinguin una rendibilitat política immediata?

Molts diuen que no tenen temps per al coaching. Estan massa enfeinats preparant programes electorals, campanyes i declaracions, o assistint com a autoritats a actes diversos o inaugurant diferents events. I no dic que aquestes siguin coses que no s'hagin de fer. Ara bé, vetllar per l'ètica política i la congruència personal no és només una qüestió important. És també urgent per recuperar la credibilitat davant la ciutadania, i per poder transformar el país d'acord amb un somni, al marge del rendiment electoral. H

[email protected]

www.next-he.com

Per a més informació consulti l'edició en paper.