• El base i capità del MoraBanc afirma que la recuperació va bé i creu que en uns tres mesos pot tornar

Sada, ahir en la compareixença de premsa sobre l'evolució dels seus problemes amb el nervi ciàtic Foto: EL PERIÒDIC

Els lesionats del BC MoraBanc Andorra no parlen. Així ho vol Joan Peñarroya. Ahir, però, el tècnic va fer una excepció amb Víctor Sada, que va ser intervingut per problemes al nervi ciàtic el passat 10 de novembre i ahir va convocar una roda de premsa per explicar com va el procés de recuperació.

«La gent em diu que tinc una cara diferent ara que abans de passar per quiròfan», va assenyalar el base per afegir: «i això és positiu. Em trobo força bé. Les lesions a l'esquena són complicades. La meva, de fet, ataca a les cames [en ell, la dreta] però les sensacions que tinc són bones».

La pregunta del milió de quan tornarà a vestir-se de curt, però, no la va saber respondre, tot i que les seves paraules també van ser encoratjadores: «No ho sé. Segons el metge, entre tres o quatre mesos [segona quinzena de febrer-primera de març] però jo no em marco cap objectiu. Vull estar el més aviat possible però recuperant-me bé. Espero que en tres mesos o menys pugui tornar, però de moment visc el dia a dia. Les sensacions manen».

Sada està treballant en la recuperació a Andorra des del dia 21 de novembre. Te una planificació setmanal marcada per dobles sessions diàries. D'una banda fa exercicis per recuperar la força en la cama dreta, que ha quedat molt debilitada sobretot al bessó i els isquiotibials, i de l'altra alterna fisioteràpia, abdominals hipopressius, bicicleta, piscina... Això sí, està gairebé sempre amb l'equip: «Els entrenaments son avorrits, aquí i a qualsevol lloc del món, sense poder participar. Els partits és una altra història», va avançar abans d'esplaiar-se: «Almenys m'ho passo bé. Diguem que és com l'NBA, en què tot es decideix al final. Penses que en el pròxim partit tot anirà millor i no; de nou passa el mateix. L'equip té molta força mental a casa i per això els rivals ho tenen difícil».

Aquesta és la vida rutinària actual de l'estrella del MoraBanc, que haurà d'anar un parell de vegades a Barcelona per visitar el doctor Càceres –el que el va operar– per veure l'evolució d'una lesió que ell mateix va descriure ahir al detall, des del dia que va patir un pinçament contra el Baskonia, el 18 d'octubre. «Havia tingut lumbàlgies que duraven dos o tres dies però allò va acabar provocant els problemes amb el nervi ciàtic i aquella mateixa nit ho vaig passar molt malament», va rememorar.

Arran d'allò va fer-se dues infiltracions i va començar un tractament conservador que ell notava que no funcionava. «Un dia recordo que vaig entrenar amb un peu adormit i l'endemà tenia sobrecàrrega al bessó. Estava molt fotut...».

Així que amb 30 anys i per primera vegada en la seva carrera esportiva va haver de passar per quiròfan –anteriorment ho havia fet per una apendicitis i d'una peritonitis–, sabent que aquella era l'única solució a la lesió que tenia. De fet, va visitar el doctor Càceres el dilluns 10 de novembre al matí i a la tarda ja l'havien intervingut. «Em donaven dues opcions: fer-ho aquell mateix dia o esperar-ne deu. Però jo ja estava preparat psicològicament. Estava mentalitzat i no calia esperar».

A partir de llavors va començar a notar-se millor i ahir, de fet, va indicar: «Noto com si ho pogués fet tot, tot i que en realitat no puc». Però si les sensacions són «positives» és que tot va pel bon camí.

Per a més informació consulti l'edició en paper.