• Demà comença un cicle de conferències a Sant Julià en homenatge als 25 anys de la mort del geni del surrealisme

L'escultor Philippe Lavaill presenta el cicle de conferències ?Homenatge 25 anys de la mort de Salvador Dalí' Foto: ÀLEX LARA

Philippe Lavaill procura «ser ultra local per ser universal», una de les màximes de Salvador Dalí, que Lavaill pronuncia amb la mateixa entonació que ho feia el geni del surrealisme. L'escultor de La Dama de Gel, una de les estàtues emblemàtiques del país – regal de l'artista–i actualment professor de l'escola d'Art de Sant Julià, coneixia a Dalí, amb qui va col·laborar durant set anys: «Una col·laboració d'escultor que es dirigia a un Dalí escultor, i això va ser la bomba. Jo vaig poder viure en directe un Dalí escultor que modelava les peces, que s'interessava per les tècniques i en el taller familiar foníem les peces». Lavaill és la persona d'aquest racó de món més indicada per iniciar el cicle de conferències o classes magistrals d'Homenatge 25 anys de la mort de Dalí, dirigit als alumnes de l'escola d'art però obert a tothom, i que comença aquest dijous a la Biblioteca Comunal Universitària, a les 20.30 hores.

La segona xerrada del cicle, el dijous 11 de desembre, serà el torn de Martín Blanco que presentarà el seu llibre Fragilidad Evidente. Blanco, que és «un artista rock and roll, surrealista, amb una part fosca que m'ha atret, pel que diu i pel que escriu» i que ha despertat l'interès de Lavaill per la seva obra: «Em fa pensar en quan Freud va anar a visitar Dalí i li va dir: ‘a mi m'interessa el que fas, per allò que no pintes'». El cicle conclourà el 18 de desembre amb una tertúlia, una xerrada oberta sota la pregunta Encara és vàlid el surrealisme?, moderada per Alfred Llahí i a la qual participaran el mateix Lavaill, Blanco, Guille Cervera (xef) i Efrem Gordillo Pla, l'autor del llibre: Dalí. El gran pensador–Llegat d'un escriptor desconegut. Molt interessant perquè «per fi algú no s'interessa per les històries de porteres, de sexe, de braguetes i de carteres que hi ha entorn del Dalí sinó que vol revelar el gran escriptor que és».

De fet, l'objectiu del cicle és «fer un altre lectura del personatge; hi ha molts ‘Dalís', molta gent que l'ha freqüentat. Però el que volem és fer ressaltar la seva lucidesa per dialogar amb la història, com a testimoni dels grans canvis del segle passat. Jo crec que és l'únic artista que transcendeix, donant una visió metafísica a tots aquests canvis, tecnològics i socials». Hi ha Dalí per a molta estona, el que es vol a partir d'aquest cicle en homenatge a l'artista és «anar esborrant les payasades malenteses per donar a conèixer la dimensió de pensador, de filòsof. Jo treballava amb ell i Dalí, molt seriosament, gaudia amb tot el que feia, tenia set de viure, una inquietud extraordinària per no malgastar cap segon de la seva vida, i això és un gran exemple», però això no vol dir que no hi hagués en ell una rutina, unes regles: «Ell s'aixecava i deia ‘ara me'n vaig a treballar', això vol dir que hi ha una imposició». Després era quan «arribaven els periodistes i havia de fer un numeret mediàtic per atraure l'atenció d'un públic més ampli»; i això, segons Lavaille és el que amaga una mica la serietat dels seus propòsits, «la transcendència». «Jo que he pogut entrar una mica a la intimitat del taller, és l'únic que jo veia. L'exigència que tenia aquest senyor, molt lluny de la payasada».

El llegat de Dalí en Lavaill

Lavaill explica que ell estava impressionat pel personatge, per la seva veu... per casa seva, però, no, ja que era bastant senzilla «tot i alguns elements sorprenents, com l'ós, que era el primer que veies quan obries la porta de casa seva». I el que més li va transmetre com artista? «La inquietud per tot. I no deixar res amagat per un tupido velo, ja és això una mica el surrealisme, aixecar el vel de la conformitat, de la por, i mirar a sota, posar el projector en zones fosques i reinventar l'art, que és el paper de l'artista».

Tot i que Lavaill es va allunyar «d'aquesta manera que Dalí explora els desconeguts de manera surrealista, perquè no em puc mesurar amb ell, hi ha molt poca gent que es pot mesurar amb ell», sí podríem trobar un llegat dalinià en la seva obra, la psicoanàlisis, per exemple en el seu Bestiari Fantàstic –exposada a les Homilies d'Organyà fins el 5 de gener– «hi ha 10.000 anys de surrealisme, i tots els contes, llegendes, i mites fundadors del Pirineu, amb tot el seu bestiari fantàstic, tenen un rere fons psicoanalític».

A banda de Dalí, hi ha un altre gran nom en la vida de Lavaill: l'escultor Apel·les Fenosa, és d'ell que li ve el gust per la Proto poesia, per unes coses més Wabi-Sabi, l'art de les petites coses, «i anar a l'origen, és a dir, ser original en aquest sentit, en el d'anar a l'origen». Cal desconfiar de la globalització, «ens han fiscalitzat i transformat en consumidors, en burracas, a tot allò que brilla, ens hi llancem. No, cultiva't a tu mateix i distancia't», en la línia del que diu Stéphane Hessel.

Aquí tornem amb el «ser ultra local per ser universal», i que Dalí va complir «al peu de la lletra, essent l'ambaixador més brillant de la catalanitat, del Mediterrani i dels mites que hi ha l'entorn. A Nova York es passejava amb espardenyes i un pa sobre el cap. Durant els 10 anys d'exili no va fer res més que plasmar els indrets, les cales, les roques i tota la seva iconografia empordanesa», Perquè «si tu estimes el que et rodeja, ho faràs respectar». En el cas de Lavaille, el seu centre és el Pirineu, i el Pirineu «interessa molt» a lectors, escriptors i també als escultors, «perquè podem fer d'una idea, d'un record o una llegenda, un objecte, i compartir-lo». Records com el de les dones dels raiers, una petita escultura que adorna una font centenària de Coll de Nargó i que la gent del poble homenatja cada any en record dels seus avantpassats. Perquè l'art, «ha de transgredir, emocionar i fer pensar, però també ha de fer maco».

Vaja, que qui vulgui descobrir la «línia justa, la que passa entre el polze i l'ungla» allò que busquem tots «la sinceritat, l'autenticitat, els sentiments», però la de Dalí–l'alta és cosa de cadascú– té cita aquest dijous a Sant Julià de Lòria, amb un dels artistes amb més trajectòria d'aquest racó de món.

Per a més informació consulti l'edició en paper.