• L'associació andorrana de la malaltia enllesteix un ambiciós projecte formatiu i assistencial

El Servei de Salut Mental de l'Hospital de Nostra Senyora de Meritxell a Escaldes-Engordany Foto: TONY LARA

L'Associació Andorrana de la malaltia d'Alzheimer posarà en marxa en els propers mesos un important projecte que pot fer realitat una històrica reivindicació: que el Principat compti amb un Centre de Dia que atengui les necessitats del col·lectiu. Un full de ruta que contempla com a pas previ oferir formació específica tant a professionals com a cuidadors i familiars.

Segons va manifestar el president de l'entitat, Pere Valls, la infraestructura s'ubicarà a la capital i, ara per ara, les negociacions estan molt avançades amb un important grup inversor del país que s'hi ha interessat. L'acord sembla que es tancarà molt aviat. En aquests moments la línia de treball contempla tres possibles emplaçaments tot i que el que té més números hores d'ara és un edifici propietat del mateix grup inversor. Tampoc es descarta la proposta de construir un de nou en un solar molt cèntric de la parròquia d'Andorra la Vella, la qual cosa allargaria el procés per tirar-ho endavant fins a l'any 2017.

El model de finançament estableix tres hipòtesi: la primera que sigui un centre privat amb un conveni específic amb el SAAS i la CASS, la segona, un local sufragat amb la fórmula mixta d'aportació de diners públics i privats, i una tercera que sigui un apèndix de l'hospital.

FORMACIÓ/ El pla elaborat per l'associació preveu que a partir del curs vinent la Universitat d'Andorra oferirà als bàtxelors d'Infermeria i Ciències de l'Educació la possibilitat de rebre una formació complementària i especialitzada sobre la malaltia i les seves cures. Els cursos es fixaran entre 20 i 30 crèdits de durada, en un format encara per decidir, que contempla classes presencials a més d'unes hores de pràctiques obligatòries. Valls va explicar que a banda de l'aposta per l'especialització dels professionals la iniciativa també pot convertir-se «en una possible sortida laboral per a moltes persones».

Paral·lelament el projecte preveu organitzar tallers per a cuidadors i familiars que s'impartiran en centres d'ensenyament del país, buscant «la complicitat dels professionals del mateix SAAS i de grups i associacions de gran prestigi de fora d'Andorra», va assenyalar.

Aquest conjunt d'actuacions han estat molt ben acollides pel Govern després de ser presentades la setmana passada al mateix Toni Martí. La trobada entre el cap de l'executiu i el mateix Valls ha donat els primers fruits i en els propers dies el president de l'entitat es reunirà amb la ministra d'Educació, Roser Suñé per posar fil a l'agulla. El màxim dirigent de l'entitat va traslladar a Martí la importància del projecte que «considero de país i que al mateix temps ha despertat tantes consciències».

AFECTATS/ Valls calcula que hi ha actualment uns 150 malalts d´Alzheimer al país, tot i que la xifra podria ser superior si es té en compte que moltes persones grans no són diagnosticades a causa de l'edat i «en un 60% es diu que tenen algun tipus de demència senil». Cada vegada la dolença afecta a més joves i creix el seu nombre fins al punt que la quantitat «es podria doblar en una dècada».

La lenta destrucció neurològica, que suprimeix completament la identitat i les habilitats dels malalts, avança en proporcions superiors a les de les malalties del cor, primera causa de mort en l'actualitat en el món desenvolupat. Els 40 milions de dements diagnosticats en aquests moments en el món hauran augmentat en un 50% el 2030, i ja seran més de 60 milions, segons l'Associació Mundial d'Alzheimer.

Aquests increments inclouen de forma incipient als països en desenvolupament, nodrits de població jove, per als quals la dolença va ser un mal desconegut fins fa pocs anys. A mesura que el seu desenvolupament afavoreixi la longevitat augmentarà la demència, calculen els epidemiòlegs, que preveuen que el 2050 hi haurà al món més de 80 milions de persones afectades per aquest mal, la qual cosa implicarà enormes costos socials i sanitaris. L'edat mitjana en què es detecta en l'actualitat se situa en els 73 anys, 10 menys que el 2000.

Aquesta malaltia neurodegenerativa es manifesta en un deteriorament cognitiu i amb trastorns de la conducta. Es caracteritza en la seva forma típica per una pèrdua de la memòria immediata i d'altres capacitats mentals.

Per a més informació consulti l'edició en paper.