PUBLICITAT

Un Ramon Llull que «desmunta» els mites del nacionalisme lingüístic espanyol

  • El lingüista Joan Carlos Moreno Cabrera guanya el Premi Internacional
  • El traductor Peter Bush i la directora Maria Bota s'emporten els altres guardons
L.F.M
ORDINO

Periodic
Els premiats i les autoritats de la Fundació Ramon Llull, a¡ l'Auditori Nacional d'Andorra, ahir Foto: ÀLEX LARA

L'Auditori Nacional va ser l'escenari ahir de l'acte de lliurament dels III Premis de la Fundació Ramon Llull. Aquest guardó consta de tres categories, la més antiga arriba a la seva 24ena edició: es tracta del Premi Internacional Ramon Llull, dotat amb 8.000 euros, conjuntament amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i destinat a reconèixer la trajectòria d'una persona o institució en la difusió exterior de la cultura catalana. I aquest any ha estat pel lingüista espanyol Juan Carlos Moreno Cabrera, «per les seves contribucions acadèmiques a la defensa de la igualtat i dignitat de totes les llengües, i la seva actitud crítica davant les ideologies lingüístiques», concretament, «destaca per les seves posicions crítiques amb les ideologies i mites del nacionalisme lingüístic espanyol, així com en la defensa de les llengües minoritzades en general i del català en particular». Moreno Cabrera va explicar ahir que com a lingüista, per tant, com a persona que domina les eines per fer-ho, està obligat a «desmuntar» certes premisses establertes com que hi ha llengües majors i llengües menors, que hi ha llengües més útils que d'altres... «Crec que la lingüística, igual que totes les ciències, serveix per desmuntar ideologies molt ben tramades, i que estan sent manipulades per discursos».

El segon guardó és el Premi Ramon Llull de Traducció Literària, que té com a objectiu distingir la millor traducció a una altra llengua d'una obra de literatura catalana i està dotat amb 4.000 euros, i aquest any ha estat per l'anglès Peter Bush, per la seva traducció d'El quadern gris, de Josep Pla, que «ha estat publicada per una de les editorials amb més prestigi del panorama nord-americà», The New York Review of Books. Bush viu actualment a Oxford però va estar 10 anys a Barcelona, i ahir va explicar que la seva primera traducció del català a l'anglès va ser La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i que amb el llibre de Josep Plas'hi va atrevir sense haver-lo llegit abans.

Finalment, el tercer guardó, el Premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana que distingeix una persona o institució que hagi organitzat un projecte de promoció d'un important artista català a nivell internacional –un premi honorífic que inclou l'obsequi d'una litografia d'Antoni Tàpies – ha estat concedit a la també britànica Maria Bota. Filla de pare català, però nascuda al Regne Unit, Bota va ser la directora de l'última edició del Festival Internacional d'Arts de Salisbury, la novena edició, que va estar dedicada a la cultura catalana. Amb el lema «celebrant les arts vibrants de Catalunya» la directora va convidar a artistes com Jordi Savall, Pep Bou, Agustí Villaronga, o els Castellers de Vilafranca. Bota va dir ahir que «hi ha molts artistes catalans meravellosos, en podríem haver convidat centenars, 25 van ser pocs».

El director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, va dir durant l'acte d'entrega dels premis que «una cultura, per sortir fora, necessita còmplices com els qui avui reben el premi». Villatoro va afirmar a més que «la cultura no és una ornamentació social, la llengua i la identitat són vertebradores de comunitats».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT