• 28 padrins nascuts entre el 1933 i el 1934 són els protagonistes d'una festa al Centre de Congressos

Els homenatjats, a primera fila, abans de començar l'acte, ahir. Foto: TONY LARA

Bona part d'ells van treure de l'armari les seves millors mudes. Van anar a la perruqueria i es van maquillar (elles), i es van afaitar i pentinar ben elegants (ells). Tenen 80 i 81 anys però volien demostrar (i ho van aconseguir), que estan en bona forma, que es conserven bé i que encara han de donar molta guerra.

Parlem dels 28 padrins de la parròquia de Sant Julià nascuts entre el 1933 i el 1934, que ahir van rebre un homenatge per part del Comú i de l'Associació de Gent Gran per haver contribuït al desenvolupament de la parròquia, amb el seu esforç i treball, durant dècades. «Avui sou els grans protagonistes», va manifestar la cònsol, Montse Gil, que va aprofitar per felicitar-los «per com de bé us conserveu». «A veure si puc arribar a la vostra edat com vosaltres, i amb el vostre cap», va desitjar.

I els homenatjats, ben orgullosos i satisfets, asseguts, esperaven el seu torn per sortir a la palestra, rebre dos petons de la cònsol i endur-se un obsequi, una manta. Una cònsol, per cert, que es coneixia pràcticament la totalitat d'aquests 28 padrins i padrines que ahir seien a les primeres files de l'espai acomodat al vestíbul del Centre de Congressos. «Amb ell hem parlat abans...ella no podia faltar...a aquest altre li posarem una falta, que no ha vingut», bromejava la cònsol mentre els anava cridant, un per un.

També va parlar el president de la Federació de la Gent Gran, Simó Duró, el qual és lauredià i «soci» de la seva associació. Duró va recordar que als anys 30 es «vivien moments convulsos a Andorra». Els va felicitar per «l'alegria» que desprenen 80 anys després i també va destacar que viuen a la parròquia «que més sap mantenir les tradicions, que reconeix i que homenatja a les persones».

Pel que fa als protagonistes, ahir se sentien orgullosos. «Visc a Sant Julià des de fa 50 anys i des de llavors no he deixat de treballar», va explicar Rosa Solà, que prefereix «anar al camp a fer feina» abans que assistir als actes de l'associació. La Maria Casal, laurediana de naixement, va explicar que li «encanta Sant Julià, no marxaré mai i si ho de fer, me n'aniré molt lluny». Casal va assegurar que la parròquia té tots els serveis necessaris per a la gent gran.

La festa d'ahir es recupera després de dos anys d'absència. Un cop entregats els obsequis, tots els assistents (homenatjats, amics i familiars), van poder gaudir d'un berenar. I en acabar, un ball per tancar la festa. «Espero que en pugueu complir molts mes, que esteu molt joves», els deia la cònsol. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.