• Des que es va crear, el 2009, la Unitat ha atès 402 persones de 68 anys d'edat de mitjana
• El 87% dels casos tractats són per càncer, sent els digestius i els pulmonars els més habituals

Latorre i Argilés fan públic el balanç de la Unitat de Cures Paliatives, ahir a l'hospital. Foto: TONY LARA

L'any 2009 l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell posava en funcionament la Unitat de Cures Pal·liatives (UCPH), amb l'objectiu de poder atendre «d'una manera multidisciplinar» aquelles persones que es troben «dins un procés de fi de vida», tal i com va definir ahir el coordinador mèdic d'aquesta Unitat, Xavier Latorre. Un lustre després (les dades són fins el 2013), Cures Pal·liatives ha atès 402 persones, la majoria de les quals, el 87%, per patir càncer. Tant Latorre com la infermera referent de la UCPH, Esther Argilés, es van mostrar satisfets en com s'ha treballat des de la seva posada en funcionament. Ara bé, s'han marcat dos objectius a curt termini. El primer, aconseguir arribar a més casos no oncològics. El segon, desenvolupar l'atenció pal·liativa necessària i especialitzada a nivell de primària per poder afavorir que el pacient pugui morir al seu domicili particular, sempre i quan ho desitgi.

Les dades demostren que aquesta opció no és l'escollida per la majoria de malalts que entren dins la Unitat. Només el 8% (29 persones), van morir a casa seva. I no tots ells ho van fer després de demanar-ho als professionals de l'hospital, «alguns van ser de mort natural», va explicar Argilés. I molts dels que ho van sol·licitar «van arribar tard».

És per tant un punt que cal millorar, i per aconseguir-ho cal començar a facilitar més informació concreta als pacients, «que coneguin aquest recurs», així com potenciar el suport actual que la UCPH manté amb l'atenció primària. La idea és que es pugui atendre el pacient a domicili mitjançant aquesta atenció primària. Això si, Argilés va voler deixar clar que després s'acceptarà o no la petició del pacient «en funció de la complexitat del cas». Hi ha casos que no són susceptibles de poder-se tractar al domicili del malalt.

Pel que fa a l'altre objectiu, augmentar la intervenció en pacients que no tenen càncer sinó d'altres malalties, Latorre va explicar que la problemàtica amb aquestes persones és que és «més difícil l'aproximació i el pronòstic de la malaltia». És a dir, determinar si realment aquesta persona es troba al procés final de la vida i quant de temps li queda. Només el 13% dels casos atesos a Cures Pal·liatives durant aquests cinc anys no tenen res a veure amb el càncer. Parlem, en un 4%, de casos de demència, en un 8% de malalties avançades del fetge, del cor o dels ronyons («el que anomenem insuficiències cròniques avançades», va concretar Latorre»), mentre que en un 1% són d'altres malalties.

L'objectiu és per tant poder arribar a més persones que es trobin en aquest procés de final vida. Un procés que no té perquè ser els darrers mesos o les darreres setmanes, va voler puntualitzar Latorre: «Pot ser una intervenció més precoç, en una malaltia sense pronòstic».

Tasca multidisciplinar / Els dos responsables de la UCPH també van voler deixar clar que la tasca d'aquesta Unitat és «multidisciplinar», en el sentit que hi intervenen molts especialistes, tant des d'una vessant mèdica (com els oncòlegs i les infermeres), com des de la vessant psicològica (com la treballadora social, els propis psicòlegs o els psiquiatres). I no només es tracta al malalt, que sovint és qui menys ho entén, sinó també les seves famílies, moltes de les quals pateixen molt durant tot el procés. Per això Cures Pal·liatives també fa «molta tasca de comunicació» fent seguiment sigui a domicili o sigui per telèfon del pacient i de tots els implicats.

Càncer digestiu, el més comú / Sense voler entrar en valoracions sobre si els casos de càncer estan augmentant o no a Andorra, Latorre va explicar que d'entre els pacients oncològics que tracten, la gran majoria pateixen càncers digestius, seguit del pulmonar, l'ossi i de les tiroides. Una situació «similar a la que viuen els països veïns».

Finalment, i pel que fa al perfil d'aquests pacients atesos, amb càncer o no, tenien de mitjana 68 anys (sent el més jove de 21 anys i el més gran de 100), són en la gran majoria homes (el 65%), i ingressen entre un i dos cops a l'hospital durant el procés.

De les 402 persones ateses, 344 persones van morir, mentre que n'hi ha 43 que continuaven en seguiment en finalitzar el 2013. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.