• Albert Esteve diu que les novel·les guardonades amb el Premi haurien de ser lectura obligatòria també a les escoles catalanes

L'acte d'entrega del Premi Carlemany per al foment de la lectura, ahir. Al centre, el ministre de Cultura, Albert Esteve, i la guqnyadora de la quarta edició, Verónica Sánchez. Foto: ÀLEX LARA

Amb només un vot de diferència, L'escapista – títol provisional– de Verónica Sánchez Orpella ha estat la novel·la guanyadora del Premi Carlemany 2014, un guardó molt disputat aquesta quarta edició entre les tres candidates escollides pel consell lector – els escriptors catalans Núria Pradas i Mercè Escardó, els professors (representants dels tres sistemes educatius d'Andorra) Meritxell Bellmunt, Diana Figueras i Marta Farré, i Ester Pujol, directora editorial de Columna Edicions–, de les nou que s'hi van presentar. Les altres dues finalistes, Després de la nit surt l'alba i Una història perfecta «eren molt maques, però les dues parlaven d'històries de la guerra civil» i, tal i com va explicar una de les nou alumnes membre del jurat, Alba Raad (Lycée Comte de Foix), es va triar l'obra de l'adolescent que empren un viatge per trobar el seu camí perquè «aporta un plus, et fa reflexionar», de fet, «al mateix temps que explica el camí del noi, el que fa és proposar-nos que trobem el nostre».

Potser ha estat una qüestió de «justícia poètica», tal i com va dir la guardonada Verónica Sánchez, pel fet que hagin estat alumnes d'entre 14 i 16 anys, com als que ella fa classes de literatura i «als qui he passat molts anys intentant ensenyar que gaudeixin de la lectura i que tinguin esperit crític», els qui hagin decidit premiar-la amb dotació de 10.000 euros –aportats pel Govern d'Andorra, Grup 62 i la Fundació Enciclopèdia Catalana– i la publicacióde la seva novel·la, que aquest any anirà a càrrec de Columna Edicions i serà el març del 2015, «per donar-li visibilitat de cara a Sant Jordi», tal i com va explicar l'editora Pema Maymó.

eL VIATGE/ Verónica Sánchez Orpella (Barcelona, 1983) és llicenciada en humanitats i periodisme a la UPF i treballa com a professora de Literatura a l'Aula Escola Europea. Entre 2011 i 2012, va deixar la seva feina i amb el seu marit va viatjar set mesos per Àsia (Rússia, Mongòlia, Xina, Tibet, Nepal, Butan, Sud-est asiàtic i Nova Zelanda) i allà es va començar a gestar L'escapista, la seva primera novel·la. Ara bé, tot i que «hi ha molt del meu viatge», Sánchez va subratllar que «és una novel·la de ficció i l'important no són els llocs», el que va fer per elaborar la novel·la és preguntar-se com afrontaria un adolescent diverses situacions que va viure durant el seu viatge.

El protagonista, un noi adolescent de Barcelona – qui vulgui saber el seu nom l'haurà de buscar bé en el text – accepta la proposta del seu pare, amb qui té una relació poc fluïda, d'emprendre una travessia que el portarà per Rússia, Mongòlia, la Xina, el Tibet i Nepal, i així «trencar amb el seu cercle de confiança que són les dones de la seva vida: la seva mare, la seva germana i algunes noies». De fet, la relació que tindrà amb elles durant el viatge introdueix un dels temes de reflexió importants: «com les noves tecnologies canvien la manera de viatjar», ja que aquestes – les xarxes socials en concret– fan que el noi «no pugui aprofitar el viatge de manera plena».

Un altre dels punts que l'autora va destacar és la «hipertextualitat» d'aquesta novel·la, en la qual intenta «fomentar altres lectures» – comparteix objectiu amb el premi– i donar a conèixer diverses propostes artístiques. Les referències a llibres – com Tolstoi – música – com el grup Manel – o pel·lícules – sobretot Into the wild – són constants, com fa a les seves classes. «No sé si faig bona literatura, però en recomana de bona, això segur».

L'EVOLUCIÓ DEL PREMI/ El ministre de Cultura, Albert Esteve, va destacar ahir l'originalitat i la vàlua d'aquest premi en el qual el jurat final són els joves, al qual van dirigides les lectures que hi participen, i va elogiar-ne el format: «pels nou alumnes del jurat és un repte, actuen amb responsabilitat i es una manera de despertar-los el sentit crític». De fet Raad va corroborar l'afirmació del ministre dient que «formar part d'un jurat que decideix el futur d'una novel·la, que decideix la seva publicació, m'ha encantat. I la meva opinió era molt important, l'elecció depenia d'un vot!».

El ministre va dir, doncs, que, tenint en compte que la novel·la guanyadora ja ve amb les credencials que agradarà al públic jove, l'evolució del premi ha de ser «que les obres guanyadores siguin lectura obligatòria a les escoles»; a Andorra ja ho és en algunes, «però volem demanar-ho també a les escoles catalanes». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.