• Laboratori 376 convocarà als i a les artistes del país a participar en un projecte de Mujeres en las Artes Visuales el 2016

Cartell reivindicatiu de Guerrilla Girls per conscienciar el món de l'art. Foto: EL PERIÒDIC

Trencar tots els estereotips és l'essència de l'art contemporani, entre ells, el de gènere. Guerrilla Girls van ser les primeres en agafar les armes – en el seu cas, els pinzells – l'any 1984 per denunciar el desequilibri de gènere i de raça dels artistes representats en galeries i museus. El grup originari, les de les màscares de goril·la, ja no existeix com a tal, però tenen successores que promouen campanyes a nivell mundial en contra la violència envers la dona, la desigualtat social, les guerres o les dictadures policials.

Trenta anys després, arriba a Andorra una proposta per participar en aquesta lluita. Ve de la mà de Laboratori 376, col·lectiu integrat per Helena Guàrdia i Joana Baygual, creat aquest 2014 i que van impulsar la Marató de Videoart MAV al Principat el passat 29 de març, en col·laboració amb l'associació espanyola Mujeres en las Artes Visuales.

Aquesta associació espanyola, comparteix objectiu amb les Guerrilla Girls: «reivindicar la presència i la visibilitat de la dona en el sector de l'art», ara bé, tot i que per al proper projecte Laboratori 376 hi torna a col·laborar, no ho fa en el sentit de donar més «presència» i «visibilitat» a l'artista andorrana, que «ja ho tenim», sinó precisament en «treballar amb els estereotips de gènere», que això si és nou al Principat.

Ens expliquem: en el projecte que Laboratori 376 presentarà aviat per al 2016, es convocarà a participar-hi tots els i les artistes que ho vulguin, no només a les dones artistes, i consistirà en donar «un altra visió» dels museus del país, va explicar Baygual.

Així doncs, tot i que la dona artista a Andorra no té problemes per al seu reconeixement, «els estereotips si que existeixen», tal i com va afirmar Guàrdia: «tenim una història i un passat, i tot i que les generacions anteriors han lluitat molt i han aconseguit moltes coses, alguns dels estereotips estan presents en el nostre subconscient», i per tant, podríem dir que aquestes «reminiscències en les nostres formes» estan acceptades com una normalitat. Com a exemple: el museu del perfum, és només un museu per a la dona? Només cal mirar la seva publicitat; en canvi, el museu de la moto, és només per a l'home? El mateix. O la Casa Areny-Plandolit, podria traduir més la història de les seves dones? Baygual deixa clar que «no es tracta d'un projecte per criticar els museus del país», sinó «per fer reflexionar», per «donar la volta a tot allò assumit per la visió tradicional».

I deixar clar que «tan homes com dones artistes poden tenir una mirada crítica dels estereotips de gènere» .

Les visions

En contra de diverses opinions critiques amb els moviments feministes, artístics o socials, la visió masculina i femenina sí existeix. Sense anar més lluny, la setmana passada la historiadora de l'art del CAEE, Aurora Baena, en la xerrada De la Venus a la femme fatal, ens explicava com la visió de la dona e ha canviat, sobretot segons qui la representa «no és el mateix una dona pintada per un home que per un altra dona, la perspectiva és diferent, un ho viu com experiència, l'altre com a observador, i canvia moltíssim», i seguia : «quan un home fa representacions del cos nu d'una dona, el que fa l'home és projectar els seus propis desitjos, allò que vol veure, el plaer de la vista» en canvi, la dona quan es representa a si mateixa, al seu cos, «està parlant de la seva pròpia identitat sexual». Guàrdia parlava ahir que actualment «hi ha artistes que mostren una visió molt femenina, d'altres molt neutre i altres marcadament masculina».

Tal i com va explicar Guàrdia, la col·laboració amb l'associació de dones espanyola MAV servirà «per fer ressò dels artistes cap a fora d'Andorra» que hagin treballat aquesta temàtica, siguin dones o homes sense distinció, per a aquells que de seguida es posen les mans al cap i que tanta por els hi fa que les dones aixequin la veu i demanin la igualtat, reivindicant el seu paper en la història de la humanitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.