• Considera que les al·legacions dels funcionaris de l'Administració de Justícia no són exactes

Foto: ÀLEX LARA

El ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, va reiterar ahir que «mentre no hi hagi cap llei que prohibeixi expressament el dret de vaga recollit a la nostra Constitució, tothom té el dret d'exercir-lo». Espot va respondre així a les al·legacions que els treballadors de l'Administració de Justícia van fer al recurs presentat dilluns passat a la Batllia, segons les quals se'ls havia vulnerat els drets sindicals. El ministre va reconèixer que «l'estructuració de l'Administració de Justícia és complicada i no pot ser regulada com la resta del funcionariat». I va matisar que «si el personal de la Justícia vol fer vaga hauríem de recórrer al mateix sistema que vam emprar amb els duaners», donant a entendre que caldria pactar un servei de mínims amb els personals. Espot va insistir en que lluny de prohibir-los el dret de manifestar-se, la disposició final del text que regula els conflictes laborals i l'aturada patronal, especifica que en el futur caldrà regular el dret de vaga conforme a les característiques de cada cos del funcionariat. I va reiterar que «tret de la Policia en que el reglament específica que no pot declarar-se en vaga, la resta de treballadors de l'Administració, mentre no hi hagi cap disposició jurídica que ho prohibeixi poden exercir-lo perquè és un dret constitucional».

codi penal i llei penitenciària / El ministre va comparèixer ahir després del Consell de Ministres de cada dimecres, per explicar tres modificacions al Codi Penal per complir amb les recomanacions de diferents organismes internacionals. Les modificacions apunten el blanqueig de diners fruit de la delinqüència internacional i el finançament del terrorisme, la protecció de les dones i els fills contra la violència de gènere o domèstica, el tràfic d'essers humans, la discriminació i els crims de negació del genocidi i altres delictes contra la humanitat. A més, Espot també va explicar que d'acord amb les recomanacions de les Nacions Unides i en virtut del conveni contra la tortura que Andorra va firmar, també es modificarà la Llei penitenciària en el sentit de «reforçar els drets i garanties dels presos». Així, el projecte de llei redueix la sanció d'aïllament en cel·la fins a 14 dies en el cas dels presos majors d'edat i de tres dies per als menors, en lloc dels 30 dies vigents fins ara en tots els casos. A més també suprimeix l'aïllament en cap de setmana perquè «és un moment en que els presos reben la visita dels familiars, cosa important per la seva reinserció social», va argumentar Espot. De la mateixa manera, la durada de la mesura cautelar d'aïllament també es redueix de set a tres dies per als adults i de set dies a 24 hores per als menors. La modificació de la llei també afecta el reglament de port i ús d'armes de foc i de mitjans coercitius. L'ús de tots ells haurà de ser justificat, fins i tot quan la utilització sigui en defensa pròpia, aleshores s'haurà d'argumentar en un informe posterior.

Espot va insistir en que totes aquestes mesures «tenen la missió de complir amb les recomanacions dels organismes internacionals incorporant dins la llei més protecció i garanties per als interns».

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar ahir que la modificació de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diner o valors producte de la delinqüència i contra el finançament del terrorisme, té la virtut de reforçar l'autonomia de la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF) que canvia de denominació per diferenciar-se de les seves homologues internacionals. «A partir de la modificació la UIF es dirà UIFAND perquè tots els països tenen una unitat anàloga i es tracta de distingir-la i associar-la a l'Estat a la que pertany», va argumentar Cinca. El ministre va afegir que «la modificació també reforça les competències de la Unitat i del seu cap que s'eleven a rang de Llei». I va precisar que el cap de l'UIF tindrà un mandat de sis anys, «per desvincular el nomenament dels períodes legislatius», i el poder polític de les actuacions de la UIF. De la mateixa manera, la figura del batlle abandona la composició dels membres de la Unitat perquè no hi és necessària. Cinca va explicar que fins ara la UIF s'adreçava a la Fiscalia per investigar judicialment un cas i que a partir de la modificació s'adreçarà a la Batllia. I va puntualitzar de que «es tracta de ser més eficients perquè al cap i a la fi, qui té potestat per aixecar el secret bancari si cal, és el batlle instructor». A més, va afegir que algunes qüestions passaran directament per la Batllia, com ara les instruccions per sospita de blanqueig de diner procedent d'activitats il·lícites o de la gran delinqüència internacional

Per a més informació consulti l'edició en paper.