• El Comú d'escaldes inaugura la vuitena edició del cicle de xerrades ?Per amor a l'art' amb un recorregut per la iconografia femenina a la història de l'art

Foto: EL PERIÒDIC

La dona. Una figura adorada, admirada i desitjada, però també odiada, jutjada i culpable, «la visió de l'art de la dona és extrema: o tot virtuts o tot defectes». En la història, i com a reflex, en l'art, la visió de la dona ha canviat al llarg dels anys, però sobretot, ha canviat també segons qui la representa «no és el mateix una dona pintada per un home que per un altra dona, la perspectiva és diferent, un ho viu com experiència, l'altre com a observador, i canvia moltíssim».

De la Venus a la femme fatal va ser la xerrada inaugural de la vuitena edició del cicle Per amor a l'art que acull la biblioteca Fundació Ràdium. La historiadora de l'art, Aurora Baena, va fer un recorregut per la iconografia femenina a la història de l'art, analitzant l'alt nivell simbòlic que tenen les imatges femenines i els usos que se n'ha fet d'elles al llarg de la història.

«Les imatges no són ingènues ni innocents, hi ha una forta càrrega significativa darrera, hi ha un discurs», i aquest, ha anat variant al llarg de la història; hi ha tres moments clau que Baena va exemplificar amb tres obres emblemàtiques dins la mateixa temàtica: «la Venus de Willendorf, la primitiva, la fertilitat; la Venus de Ticià, més clàssica, i la Olympia de Manet, amb la mateixa disposició física que la de Ticià, però un contingut totalment diferent». El cristianisme dóna una imatge molt maniquea de la dona: bona o dolenta, la virtut o el pecat. O la dona devota o els pecats que representa. El segle XIX és el de l'eclosió, amb més imatges de dones, però femme fatal, «el pecat fet carn», la decadència. A partir de l'art contemporani, tot canvia i es trenquen els esquemes, les dones arriben al món artístic i el revolucionen, fins i tot arriben a crear una «iconografia vaginal».

«Quan un home fa representacions del cos nu dona, el que fa l'home és projectar els seus propis desitjos, allò que vol veure, el plaer de la vista» en canvi, la dona quan es representa a si mateixa, al seu cos, «està parlant de la seva pròpia identitat sexual», la perspectiva canvia «radicalment». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.