• Xipre aconsegueix la victòria més voluminosa en els seus 50 anys d'història contra una Andorra lenta, despistada i sense ganes ni d'atacar ni de defensar

En primer pla, Ilde Lima es lamenta després que la tricolor rebés un dels gols de Xipre, ahir a l'Estadi GSP de Nicòsia, mentre els jugadors xipriotes ho celebren amb el golejador Efrem, que ahir en va marcar tres Foto: AP Photo/Petros Karadjias

Sense dubte aquest és un partit per oblidar, tot i que per a Xipre serà difícil. Andorra va encaixar ahir una maneta al GSP Stadium de Nicòsia contra el combinat de Charalambos Christodoulou, el qual va superar el seu propi rècord de la golejada a favor més voluminosa en partit oficial, superant així el 4-0 davant San Marino aconseguit l'any 2006. Així que va ser un desastre. Un 6-0 davant Bèlgica és molt més lògic que un 5-0 contra aquest combinat. Sense dubte el d'ahir va ser el pitjor partit d'aquesta fase. Un desastre. Lentitud, distraccions i a les habituals dificultats per atacar ahir es van afegir les de defensar. Sense això, Andorra no és res.

Xipre, 96a en el rànquing FIFA, sobre el paper és la segona pitjor selecció del grup B per darrera d'Andorra. Així doncs, la més assequible. Havia avisat Koldo en la prèvia, preguntat si buscaria un joc més ofensiu de l'habitual, que «malament anem si fem cas» d'aquesta estadística contra una selecció que fa un parell de mesos va ser capaç de guanyar a Bòsnia (1-2). A més va perdre els dos següents partits així que arribava amb urgència de victòria. O vencia, o perdia el tren de la lluita per fer-se amb un lloc a l'Euro 2016. Així que només treure del mig del camp, Andorra va deixar clar quines serien les seves intencions. Va ser una pilotada llarga que es va perdre per la línia de servei de porteria dels locals. Un clar «et dono la pilota».

En gairebé 10 minuts, Xipre no va fer més que caure en dos fores de joc mentre Ferran Pol conservava la vestimenta sense taques. Fins que Xipre va gaudir d'un córner que va treure Efrem i Merkis, marcat per Riera, es va anticipar de cap a Pol per fer pujar l'1-0. Berenar del porter tricolor.

Va ser qüestió d'esperar nou inútils minuts més veure en una jugada ben similar, amb els mateixos protagonistes, que Ilde va desbaratar creuant-se per aturar una altra rematada de Merkis amb tot a favor. Realment Xipre estava apàtica i Andorra defensava sense ensurts, ben posicionada, sense un rival que li compliqués gaire la vida (defensiva).

El joc dels locals va fer que Andorra jugués tranquil·la i sense la suficient tensió com per evitar el 2-0. Era el minut 31 i Márcio s'havia fet mal, per la qual cosa el joc va estar aturat com un parell de minuts. Havia de reprendre el joc Xipre amb un servei de banda a tres quarts de camp. Sis jugadors d'atac van canviar la seva posició i Andorra ni es va olorar la pilota. Va rebre Mytidis –fins llavors en punta– a la dreta–, la va posar de meravella a l'àrea petita i Efrem va fer el segon.

Un nou tram amb joc sense sentit i en el minut 41 arribaria el 3-0. Andorra gaudia de la primera ocasió amb un rebuig a la frontal que Vales va xutar desviat. Giorgallides la va posar en joc amb rapidesa cap a Christofi, aquest va recórrer més de 50 metres per la banda esquerra sense que Andorra tingués capacitat de reacció suficient per evitar la contra, va deixar enrere Rubio i va fer una passada de la mort a Efrem, qui es va regalar amb un retall i de cara, amb tot a favor, la va posar al costat del pal per tancar la primera part en un 3-0. Aquesta havia estat una de les poques jugades de perill de Xipre per les bandes, la seva principal arma en atac. El resultat, però, estava sent just. Andorra es despistava quan pensava que ho tenia controlat i rebia el martelleig. Va topar fins a tres vegades amb la mateixa pedra.

Koldo també estava desconegut. Va estar gairebé tota la segona part aixecat, en la cantonada esquerra de la zona tècnica. De braços creuats i mirant-s'ho. Sense crits, sense gesticular. Irreconeixible.

Els problemes s'agreujaven quan als tres minuts de la represa un dels dubtes fins a última hora, Ilde Lima, es va lesionar i va haver de ser substituït. Per ell va sortir Víctor Rodríguez, absent durant cinc anys de la tricolor que ahir va complir la cinquena internacionalitat. Per cert, un canvi de clara vocació ofensiva. que va permetre passar del mig del camp, cosa fins llavors no vista. El cervell de la UE va estar actiu, atrevit i atent a les envestides en la banda dreta. Bon partit per a ell.

Però el partit feia temps que estava mort, sense al·licients. L'únic que hi havia era el del debut d'Aaron Sánchez, una nano de 18 anys del qual parlen meravelles que s'ho va mirar tot des de la banqueta. Ayala ja havia sortit al descans per un Márcio que des de l'estiu està molt lluny de ser el que movia l'equip de cap a peus i després d'Ilde, va ser Rubio el que va have de deixar el terreny de joc lesionat.

El darrer canvi, el que va acabar de frustrar el somni de la promesa del Lleida, s'havia produït al minut 73, quan el marcador ja era de 4-0. L'havia buscat al minut 57 amb una pilota mal pentinada per Mytidis però en el 60, després d'un potentíssim xut d'Antoniades al qual va respondre Pol amb una gran aturada; Efrem tenia la canya a punt per marcar a plaer i aconseguir el primer hat-trick de la història d'un jugador de xipriota en partit oficial de seleccions.

En aquests moments Andorra estava vivint una tortura fins i tot més gran que la de Bèlgica. Els de Christodoulou volien més gols, almenys el del rècord. El va poder fer al minut 67 Merkis rematant per enèsima vegada a la sortida d'un còrner; també al 84, primer Kolokoudias amb un xut que va fer lluir Pol i en el rebuig Makris que va xutar fora sense angle però a porteria buida; i en la acció conseqüent Kolokoudias va recuperar la pilota en l'àrea contrària i Marc Garcia el va trepitjar d'esquenes a porteria i tocant la cal de fora de porteria. Un penal tan clar com absurd que va transformar des dels onze metres el màxim golejador de la història de la selecció xipriota, Christofi. Aquest gol va ser l'exemple de tot el partit. Christofi va enganyar per la dreta de Pol però l'àrbitre va manar repetir la pena màxima; a la segona, de nou va enganyar el meta tricolor, ara per l'esquerra. A més, les lesions d'Ilde –que no tenia res a veure amb els problemes musculars que arrossegava– i Rubio. Quan Andorra no juga, no defensa i tampoc li somriu la sort, el partit acaba sent un desastre. Perquè ho va ser.

Per a més informació consulti l'edició en paper.