L'escriptor valencià, Ferran Torrent, realitza una xerrada dins l'Andorra Negra. Foto: RICARD CUGAT

Ferran Torrent és l'encarregat d'obrir avui amb la seva coreferència al la biblioteca d'Encamp la setmana de la novel·la negra al Principat: Andorra Negra. A punt de publicar nova novel·la (febrer del 2015), l'autor valencià parla del gènere, de corrupció i de l'actualitat.

–Perquè la novel·la atrapa tant a escriptors i lectors?

–No ho sé la veritat. Jo recorde quan aquells temps de la publicació de la Cua de Palla, que era una col·lecció de novel·la negra d'Edicions 62, i després va tindre altre cop èxit. Jo no sóc conscient de si la novel·la negra té èxit o no per una raó, perquè jo quan faig una novel·la no penso si és negra, rosa o blanca, jo faig la novel·la que vull fer. Jo crec que és un error escriure pensant si agrada o no agrada, lo que has de fer és escriure allò que ha tu t'agrada escriure i ja està.

–En la seva novel·la negra hi acostuma haver detectius i corruptes... no sé si la realitat supera la ficció?

–Corruptes n'hi ha molts, jo detectius en conec pocs. Corruptes, com es pot saber per la premsa, al País Valencià que és el meu camp literari, n'hi ha molts. És normal que si fas literatura estrictament contemporània tractes temes com la corrupció, la crisi... Els temes que estan damunt la taula.

–Perdoni que insisteixi, però la realitat supera la ficció?

–Sí, per una raó. Perquè la ficció, tu agafes la realitat i la distorsiones per a fer una novel·la, però després, al cap dels anys, la realitat supera tot això que tu has fet. A vegades els narradors intentem no exagerar les coses per a que siguin creïbles, i després ve la realitat i la fa creïble. Jo te posaria com a exemple la meua novel·la Societat Limitada: quan jo la vaig publicar el 2002, hi havia corrupció, però ni molt menys la que hi ha ara, o no se sabia. Després resulta que tot allò que jo vaig escriure, la realitat ho ha superat. Que va passar? Jo sempre he tingut contacte amb polítics, diguem-ne amb gent que mana, en l'àmbit empresarial, polític... Tinc amistat tant per dalt com per baix. Llavors tu ho intueixes, que podria passar això, però sempre acabes quedant una mica curt per una raó, és important que quan tu llegeixes una novel·la et cregues allò que l'escriptor està contant-te. Si tu ho exageres molt, lògicament no t'ho creuràs. A lo millor el problema que la realitat supera la ficció està ahí. Quan jo estava fent Societat Limitada em va dir una persona ‘fulano de tal' – evidentment no puc dir-te noms – li van portar amb una bossa d'El Corte Inglés diners. I tu dius, això no ho puc contar? En primer lloc, no perquè no és literari. I en segon lloc, perquè és una corrupció excessivament fàcil. Tu a la literatura elabores, però la realitat és més simple.

–Llavors, també podríem dir que la ficció és una manera d'explicar la corrupció ‘sense mullar-se', no?

–Jo crec que un novel·lista quan explica aquestes coses està mullant-se. El que passa és que té una avantatge que no teniu els periodistes: a tu quan te conten un cas off the record, no pots explicar-ho perquè et falta la demostració, en canvi un novel·lista si que pot fer-ho. Sí que crec que pot servir per explicar allò que tu no pots explicar en els diaris, perquè necessites proves que no les tindràs mai.

–Les seves novel·les i els seus temes sempre tenen una base de realitat?

–No sé que contestar-te a això. Jo diria que sí, però després ho has de distorsionar per donar-li estructura de novel·la. No tot el que conte és una realitat. Jo crec que l'important no és contar la veritat, sinó l'ambient d'eixa realitat. Quan una societat és corrupta, jo crec que és important explicar tot eixe clima de corrupció, no és tan important posar noms reals o noms que la gent puga identificar.

–L'any 2012, en una entrevista, va comentar que estava pensant fer una novel·la sobre la crisi que és diria ‘Un sopar un dia qualsevol', encara la té al cap?

–(riu) Sí, sí. És la novel·la que es publicarà al mes de febrer, però es dirà Un dinar un dia qualsevol, i no un sopar. És veritat que al principi hi havia el sopar, però com que el protagonista és un periodista i està narrada en primera persona, vaig trobar més adient que fera dinars que sopars. Efectivament, l'escenari és un escenari de crisis, però no és una novel·la sobre la crisis, vull que quedi ben clar. Ara bé,si tu fas una novel·la ambientada en el 2012 – 2013, doncs l'escenari de la crisi està ahi, i volgues o no, aquest escenari l'has de posar. Està ambientada a València com gairebé totes les meves novel·les, la societat que més conec és la valenciana i simplement per això les novel·les les ambiento allà.

– Vostè no és un desconegut d'Andorra, de fet, ve cada any a visitar el Marquet.

–Sí, també m'agrada molt passejar per la muntanya.

– Coneix el país? Aquest any s'ha parlat molt d'una faceta d'Andorra als diaris.

–No gaire, perquè faig viatges curts, de tres dies. M'agrada Andorra perquè té les dues coses que m'agraden, la natura i, al mateix temps, lo més urbà, que és el carrer Meritxell o Andorra la Vella. I també perquè jo sóc un home de fred, la calor no m'agrada gens, i la tinc referenciada amb el fred.

– Però sabrà que Andorra ha estat relacionada aquest any amb un famós cas català. També hi ha material per novel·la negra?

–Jo crec que a tot arreu. A països com Noruega o el nord d'Europa hi ha menys corrupció, jo crec que és difícil assenyalar un país on no n'hi haja. I no solament en la política, va més enllà. Però la corrupció en la política ens afecta a tots, més que en la empresa privada. De totes maneres pense que acaba afectant tothom. Però vaja, no estic assabentat del cas d'Andorra. No sóc des de fa uns anys lector de diaris, sóc lector més d'articles que d'informació. Bàsicament la informació meua s'alimenta del twitter.

–El 9N ha estat un cas també molt comentat a twitter. Quina visió té d'aquest procés?

–És interessant que un poble tinga la possibilitat de poder decidir, això no passa habitualment. Jo crec que hi ha moments en la vida que no t'adones de com d'important que són fins que no passen uns anys. També m'interessa lògicament com a escriptor català, perquè d'alguna manera també m'afecta. I a més, és un tema que no sols afecta Catalunya, també afecta la resta de l'Estat. Jo crec que hi va haver un abans i un després del 9N tan a Catalunya com a la resta d'Espanya. Ara, no em preguntes que va a passar perquè bola de vidre no en tinc.

Per a més informació consulti l'edició en paper.