• Promenade explica a ritme de ball les misèries que encara amaga la nostra societat

Foto: ANA / N.M

Primer, una introducció dels quatre personatges. La noia que fa de teleoperadora (Mireia Gubianas), la joventa il·lusa que s'encarrega de la premsa (Maria Bosom), un noi repentinat que té un càrrec de poder dins l'empresa (Joel Pla)i l'home més gran, bevedor i rebel (Xavier Ruano).

L'obra que Torb Teatre està fent a les Fontetes (avui és l'última actuació), Promenade, és un retrat de com funciona la nostra societat. Tractes de favors, lloc de feina donats abans de fer les entrevistes i fins i tot el tema dels homosexuals, encara en un sectors socials vist com un problema que s'ha de reprimir. En una frase, el personatge de Xavier Ruano, li diu al de Joel Pla: «si vols arribar lluny en política, més val que ningú s'adoni que ets marica». I sembla lluny, però no ho està tant.

En aquesta obra de la dramaturga Helena Tornero hi ha un tema que és la clau de tot plegat: les famílies i el seu passat. I el que els pares han fet o han estat, ho paguen els fills.

La música de Lluís Cartes i els passos de ball de Mònica Vega ajuden a alleugerir el pes dels durs i apassionats monòlegs de Ruano,o les dures veritats que es llegeixen entre línies.

I com deia Esther Nadal el dia de la presentació a la premsa, l'obra no és ni molt menys exagerada, ja que «el que no sabíem és que la realitat ens superaria d'aquesta manera; els bufons, són ells. No ens deixen fer teatre perquè són molt pitjors del que puguem parodiar».

Per a més informació consulti l'edició en paper.