PUBLICITAT

L'empenta definitiva

  • Amb el relleu generacional que s'ha produït al VPC femení, l'equip busca donar molta força a aquesta secció
ALBERT CANES
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Part de les jugadores del VPC femení, abans d'un entrenament amb un dels dos tècnics, Emiliano Robbiani Foto: ÀLEX LARA

Encara que les jugadores del VPC Andorra ja són majors d'edat, el rugbi femení del país està en un moment de construcció de base amb molta projecció de futur. Amb el relleu generacional que s'ha produït aquesta temporada, en la qual hi ha hagut un canvi important de jugadores en el qual les més veteranes han deixat pas a noves i joves jugadores. Actualment, cap d'elles supera els 25 anys i tenen moltes ganes d'aprendre i millorar en aquest esport.

Després que l'any passat es quedessin sense poder competir regularment a la Federació Catalana, les noies estaven desmotivades ja que només entrenaven. Aquest any, però, han tornat a la promoció d'honor francesa, que correspon a la quarta divisió, una lliga complicada que té equips amb un gran potencial físic, tàctic i tècnic i en la qual sí que poden gaudir de la competició un parell de vegades al mes.

Tot i la dificultat de la lliga, les jugadores del VPC tenen un molt bon nivell, segons explica un dels dos entrenadors, Jeannot Martinho, que també és el seleccionador nacional: «El nivell és bo i, a Andorra, hi ha molt potencial». A més a més, Martinho elogia el treball que fan les seves jugadores: «S'entenen molt bé entre elles i cada dia d'entrenament treballen molt i molt dur, bàsicament perquè els agrada aquest esport». De moment, però, la plantilla és curta ja que només compten amb unes 10 jugadores i l'objectiu és tenir-ne 15 d'aquí a un mes. Tenint en compte que competeixen en rugbi a 7 i que és un equip nou, seria una xifra raonable amb la qual poder treballar. L'entrenador també afirma que «el futur del rugbi andorrà passa per les noies», donant a entendre clarament que el VPC aposta fort per la secció femenina, i també declara la intenció de, més endavant, tenir altres categories com un cadet o un júnior. Pel que fa a l'objectiu de l'equip, Martinho considera que fer tots els tornejos i arribar a l'Europeu que es fa al juny, «per fer publicitat al rugbi i també a Andorra», és la finalitat d'aquesta temporada.

Per altra banda, a Emiliano Robbiani, una de les incorporacions que va fer aquest estiu el primer equip del VPC, el van proposar ser entrenador de l'equip femení i no va dubar en col·laborar: «Ja tenia experiència com a entrenador a l'Argentina, on vaig treballar en categories formatives», explica Robbiani. L'argentí compagina els partits del primer equip amb els del femení, tot i que quan té un matx amb el VPC que coincideix amb el de les noies, dóna preferència al seu equip i Martinho s'encarrega de l'equip femení. «No es pot negar que guanyar és important, però s'ha de fer tot un procés a mitjà-llarg termini en el qual hi ha d'haver un aprenentatge per perfeccionar el joc i que les jugadores s'adaptin a qualsevol sistema per a què siguin més completes i el nivell millori», explica Robbiani que creu que «de moment, l'equip va bé». I és que en aquest inici de temporada, van perdre per només dos punts davant les líders, i en un altre torneig van guanyar un partit i van caure derrotades en un altre.

Sara Casanova és una de les capitanes de l'equip i porta vuit anys en les files del VPC. Amb el canvi de jugadores que s'ha produït, s'ha convertit en una de les veteranes i li toca fer la funció d'unir el grup, que és el seu objectiu: «Jo miro per l'equip, que la seva cohesió perduri i es consolidi com una família», afirma Casanova, que explica que per arribar a aquest objectiu «intentem fer sopars, reunions, quedar per la tarda --que això mai s'havia fet--, i intentarem ajuntar-nos amb la resta de categories --els nois i els més joves-- per crear una família en general al rugbi».

Una altra de les capitanes del VPC, Xènia Mourelo, té el mateix objectiu que la seva companya, i mira pel grup: «Som un equip bastant jove i nou. L'expectativa principal és fer un equip, un grup d'amigues i que es cohesioni», i afegeix que «l'ambient com a família que hi ha a l'equip és molt maco».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT