• El CAEE presenta l'exposició ?Imatges per al record. La Gran Guerra en postals (1914-1918)' i organitza una xerrada per parlar d'Andorra en el conflicte

Una de les postals originals exposada a la mostra del CAEE Foto: TONY LARA

Tal dia com ahir, fa 96 anys, aliats (França, Anglaterra, Sèrbia, l'Imperi Rus, els Estats Units i Itàlia) i Potències centrals (l'Imperi Alemany, l'imperi Austrohongarès, l'Imperi Turc i Bulgària) signaven l'Armistici de Compiègne amb el qual finalitzaven els terribles quatre anys de la Primera Guerra Mundial o la Gran Guerra. El 2014 és l'any del centenari de l'inici d'aquest conflicte que marcaria tota una època i les conseqüències del qual encara les patim ara, i precisament per aquets motiu, és important conèixer que va passar, com va passar, i perquè. El Centre d'Art d'Escaldes-Engordany (CAEE) ha trobat una manera de fer-ho dinàmica i diferent: a través de 100 postals. La mostra Imatges per al record. La Gran Guerra en postals (1914-1918), està formada per reproduccions de postals de la Primera Guerra Mundial procedents majoritàriament de l'arxiu d'Àngels Casanovas i Jordi Rovira i Port.

És precisament en aquesta primera gran conflagració que les imatges es van convertir en una arma de guerra més: la manipulació. La mostra es divideix en sis temàtiques, cada una d'elles aprofundeix en un dels factors o moments de la guerra.

I el primer i factor necessari per enaltir un conflicte, com no podia ser un altre, l'odi. La primera part de l'exposició parla doncs de la imatge que les postals donen de «l'enemic». Des de la crueltat dels alemanys rematant els enemics ferits, una família de refugiats belgues, víctimes dels atacs amb gas mostassa o penjats a la forca, fins il·lustracions satíriques que deixen l'Emperador d'Alemanya i rei de Prússia, Guillem II, com la ‘maldat en persona', amb la seva cara d'àliga imperial i el punyal i el foc a les mans. De fet, el kàiser alemany sempre apareix com un monstre, i, tot i que ha estat a ell a qui la història ha atorgat el pes majoritari d'aquesta guerra, la responsable del CAEE, Ruth Casabella, va explicar que en motiu del centenari s'han revisat certs aspectes, un d'ells aquest, «i la culpa està força més repartida i ha diversos factors i actors implicats».

I després del «mireu que malvats són», toca ressaltar que bons són els nostres guerrers, la nostra pàtria i la nostra família. Aquí, postals que mostren els «símbols motivadors» per als soldats: Alsàcia i Lorena (dos territoris que França havia perdut a la Guerra francoprussiana) convertits en dones abraçades pels soldats francesos cap a la victòria; la família i la pàtria seran utilitzades per transmetre un missatge primordial: «No estàs sol, la teva lluita és justa i ho fas per tu mateix, per la teva pàtria i pels teus. Això sí, per Cap d'Any, un moment de treva – com una escena de La caiguda dels Gegants on els dos enemics brinden per Nadal –, tal i com mostra una de les postals més curioses, amb el dibuix d'un avió pilotat per un nadó felicitant l'any als soldats.

Com a protagonistes, a banda dels Kàiser i els soldats anònims de tots colors que mostren el poder de l'Imperi colonial britànic, una de les imatges d'un dels fets clau de l'inici de la guerra: la detenció d'un dels set conspiradors de l'organització Sèrbia Mà Negre que van atemptar contra l'arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa a Sarajevo el 28 de juny de 1914. També curiosa la imatge d'un soldat que carrega tres homes a l'espatlla «i que va ser reutilitzada després per un anunci de medicament».

Els fonts – l'occidental i l'oriental, una mica més mogut – les trinxeres i les armes també són altres protagonistes de la Guerra, i de l'exposició. Una curiositat, sabeu per què es va anomenar tancs als carros de combat? «perquè quan els transportaven amb tren i la gent preguntava que eren, els soldats responien que eren tancs d'aigua».

Les postals també parlaven de la vida a la rereguarda, més enllà de les línies de foc. No gaire, però una mica sí que hi surt la dona, i no només en el prostíbul o venent al mercat. D'infermera al front o fent municions, les dones aconsegueixen en aquella època «alliberar-se del seu paper tradicional».

Després de quatre anys, i de batalles tan emblemàtiques i «inútils» com la de Verdun, Europa va quedar devastada – com a clar exemple, Reims–en el primer gran conflicte del segle XX en el que van morir més de 9 milions de persones.

No hi falten imatges ironitzant de l'Espanya neutral, que va treure molt benefici d'aquest conflicte «en aquell moment van néixer grans fortunes com la de la família Marc». I finalment, la imatge de la victòria, un tal dia com ahir, fa 96 anys.

Una exposició molt didàctica i pensada pels estudiants de secundària i Batxillerat, però també per un públic general. Les dues xarrades organitzades entorn d'aquesta exposició aniran a càrrec de l'historiador David Mas que parlarà de la relació de la Gran Guerra amb la industrialització (el 10 de desembre a les 20.30 hores) i del periodista Andrés Luengo, que parlarà d'Andorra en aquest període. L'exposició tancarà les portes el 17 de gener, dia en el qual ampliarà l'horari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.